El vas d'alabastreMostra

Donant-ho tot

Sis dies abans de la Pasqua, i cinc dies abans de la crucifixió de Jesús, Jesús va anar a Betània, la llar de Llàtzer, a qui havia ressuscitat de la mort. Ells van preparar un sopar per a ell. Llàtzer hi era i Marta servia el menjar. Aquell vespre, María va treure un perfum costós que es feia de nard pur—segurament el mateix oli d'unció que havia utilitzat per Llàtzer quan es trobava mort a la tomba. Sense temor, va trencar el coll de la gerra d'alabastre. No tenia cap intenció de guardar-se'n gens.

Immediatament, l'aroma fort i exòtic va omplir les fosses nasals i es va agenollar, de la mateixa manera que ho va fer quan va plorar davant de Jesús a la tomba de Llàtzer. Es va asseure als peus del mestre—el seu mestre—l'home que va escollir-la i l'estimava, que va aixecar el seu germà des dels morts. Maria va realitzar un acte profètic i va ungir Jesús per al seu enterrament sis dies més tard.

Lentament, molt lentament, va deslligar-se els cabells.

Les dones jueves ajuntarien i cobririen els seus cabells—l'única persona que podia veure el cabell d'una dona era el seu marit. En l'acte d'ungir els peus a Jesús amb els cabells, diu a tothom, Jesús és com el meu marit.

Amb cura, va netejar els peus amb els cabells; com si el temps es quedés quiet, ja que tota la casa estava plena amb la fragància del perfum, aquesta dona va donar a Jesús tot. No només li va donar el caríssim perfum, probablement el més valuós de la seva família, sinó que també es va lliurar a si mateixa.

Ella va quedar totalment desfeta.

Una vida es va vessar; donant tot.