Dia 3

Si hi ha algun personatge bíblic que pugui presumir de patir, segurament és l'apòstol Pau. Va patir nombrosos assots, va ser flagel·lat i apedregat. Fins i tot va ser a la deriva en alta mar i va patir nits en blanc, fred i estar sense roba, fam, set, i nombrosos perills! I, tanmateix, no el van superar aquests problemes; els considerava reptes temporals, fins i tot lleugers.

En tot el que Pau va patir, el seu enfocament es va mantenir fermament en el seu Pare. El Pare de Jesús. Pare nostre que ets al cel.

Pare nostre, que ens va enviar el seu Fill com a nadó, que va créixer fins a l'edat adulta i va assumir voluntàriament el pecat del món, és el Déu de tota consolació. Aquesta era l'arrel de la confiança de Pau: que el seu pecat i el nostre pecat s'han pagat completament.

Quan Jesús patia, Pau patia. Nosaltres també experimentarem dolor i patiment de tant en tant, alguns més que altres. No obstant això, el sofriment que patim empal·lideix en comparació amb el goig, la pau i la victòria que arriba com a recompensa per la nostra fidelitat al nostre bon Pare, el nostre Rei Jesús. Amb aquesta esperança, avui podem trobar un autèntic consol enmig de qualsevol cosa que puguem suportar.

Suggeriment pràctic: Atura't un moment i reflexiona sobre com la vinguda de Jesús a aquesta terra va canviar la teva vida per a l'eternitat. Medita en les Escriptures d'avui i això permet que l'Esperit Sant et doni una perspectiva nova sobre qualsevol repte a què t'enfrontes.