2 Corintis 11:22-33

Són hebreus? Jo també. Són israelites? Jo també. Són descendents d’Abraham? Jo també. Són servidors del Crist? Declaro fora de mi que jo encara ho sóc més: en treballs, molt més; en presons, molt més; en bastonades, sense comparació; a punt de morir, molt sovint. Cinc vegades he rebut dels jueus els trenta-nou assots, tres vegades m’han flagel·lat, una vegada m’han apedregat, tres vegades he naufragat i he passat una nit i un dia sencers a la deriva en alta mar. M’he trobat sovint fent llargs viatges a peu, en perills de rius i perills de lladres, perills de part de la gent del meu llinatge i perills de part dels pagans, perills a la ciutat i perills en despoblat, perills a la mar, perills de part dels falsos germans; treballs i fatigues, sovint nits en blanc, fam i set, sovint sense menjar, passant fred i sense roba. I, a part d’altres coses, cal afegir-hi el meu neguit de cada dia, la preocupació per totes les esglésies. Quan algú és feble, jo també m’hi sento. Si fan caure algú, tot jo m’encenc. Però si m’he de gloriar, em gloriaré de les meves febleses. El Déu i Pare de Jesús, el Senyor, beneït sigui pels segles, sap que no menteixo. A Damasc, l’etnarca del rei Aretes havia apostat guardes a la ciutat per agafar-me, però em van despenjar per una finestra a dins d’un cove, muralla avall, i em vaig escapar de les seves mans.