Romans: Pla de lectura de 16 dies

L’Evangeli segons Mateu Pla de lectura de 28 dies

Gàlates: Pla de lectura de 6 dies

L’Evangeli segons Lluc Pla de lectura de 24 dies

2 Corintis:  Pla de lectura de 13 dies

Fets dels Apòstols:  Pla de lectura de 28 dies

L’Evangeli segons Joan Pla de lectura de 21 dies

Efesis: Pla de lectura de 6 dies

1 Corintis:  Pla de lectura de 16 dies

L’Evangeli segons Marc Pla de lectura de 16 dies

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkJDG">
 <div class="chapter ch1" data-usfm="JDG.1">
 <div class="label">1</div><div class="s1">El poble d&#8217;Israel ocupa el pa&#237;s de Canaan#x</div><div class="p"> 1Despr&#233;s de la mort de Josu&#232;,#x els israelites van consultar el Senyor:#x</div><div class="p">&#8211; Quina de les nostres tribus ha de comen&#231;ar la guerra contra els cananeus?</div><div class="p"> 2El Senyor respongu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Comen&#231;ar&#224; la guerra Jud&#224;. He posat el pa&#237;s a les seves mans.</div><div class="p"> 3Llavors els de la tribu de Jud&#224; van dir als de la tribu de Sime&#243;, els seus germans:#x</div><div class="p">&#8211; Veniu, que combatrem plegats contra els cananeus en el territori que ens ha tocat en sort.#x Despr&#233;s nosaltres tamb&#233; vindrem a combatre en el territori que us ha estat assignat.</div><div class="q1">Els de Sime&#243;, doncs, es van ajuntar als de Jud&#224;. 4Van comen&#231;ar la guerra i el Senyor va posar a les seves mans els cananeus i els perizites: en mataren deu mil a B&#232;zec.#x 5Amb ells hi havia el rei Adon&#237;-B&#232;zec;#x van combatre contra ell i derrotaren els cananeus i els perizites. 6Adon&#237;-B&#232;zec intent&#224; de fugir, per&#242; el van perseguir i capturar, i li tallaren els polzes de les mans i dels peus.#x 7Llavors Adon&#237;-B&#232;zec exclam&#224;:</div><div class="p">&#8211; Setanta#x reis, amb els polzes de les mans i dels peus tallats, recollien les engrunes que queien de la meva taula. Ara D&#233;u em paga tal com jo havia fet.</div><div class="q1">I se l&#8217;endugueren a Jerusalem, on va morir.</div><div class="p"> 8Els de la tribu de Jud&#224; van posar setge a Jerusalem. Un cop presa la ciutat, van exterminar els seus habitants i van calar-hi foc.#x 9Despr&#233;s passaren a combatre contra els cananeus que vivien a la Muntanya, al N&#232;gueb i a la Xefel&#224;.#x 10Tamb&#233; van anar a combatre contra els cananeus que vivien a Hebron, que aleshores s&#8217;anomenava QuiriatArb&#224;, i van derrotar els clans de Xeixai, Ahiman i Talmai.#x 11Des d&#8217;all&#237; marxaren contra els habitants de Debir, que aleshores s&#8217;anomenava Quiriat-S&#233;fer.#x 12Caleb va prometre que donaria la seva filla Acs&#224; per muller al qui conquer&#237;s Quiriat-S&#233;fer. 13Otniel, fill de Quenaz, el germ&#224; petit de Caleb,#x la va conquerir, i Caleb li don&#224; la seva filla. 14El dia que Acs&#224; entrava com a esposa a casa d&#8217;Otniel, ella va proposar al seu marit de demanar un terreny a Caleb, el seu pare.#x Acs&#224; va comen&#231;ar d&#8217;amo&#239;nar Caleb de l&#8217;ase estant, i ell li va dir:</div><div class="p">&#8211; Qu&#232; vols, ara?</div><div class="p"> 15Ella respongu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Fes-me un favor. Ja que m&#8217;has donat unes terres de sec&#224;, d&#243;na&#8217;m tamb&#233; alguna font d&#8217;aigua.</div><div class="q1">Caleb li va donar la font de dalt i la font de baix.#x</div><div class="p"> 16Els quenites, descendents del sogre de Mois&#232;s, havien pujat amb els de la tribu de Jud&#224;#x des de la ciutat de les Palmeres#x cap al desert de Jud&#224;, al N&#232;gueb d&#8217;Arad,#x i es van instal&#183;lar entre els amalequites.#x 17Els homes de Jud&#224; i els de Sime&#243;, el seu germ&#224;, van derrotar els cananeus que vivien a Sefat. Van consagrar a l&#8217;extermini aquesta poblaci&#243; i per aix&#242; li donaren el nom d&#8217;Horm&#224; (que vol dir &#171;extermini&#187;).#x 18Jud&#224; va conquerir#x Gaza, Ascal&#243; i Ecron, amb els seus territoris. 19El Senyor era amb Jud&#224;, i per aix&#242; es va apoderar de la Muntanya, per&#242; no pogu&#233; expulsar els habitants de les valls, perqu&#232; tenien carros de guerra.#x 20Tal com havia dit Mois&#232;s, van assignar Hebron a Caleb, que va fer fora de la ciutat els clans dels tres fills d&#8217;Anac.#x 21En canvi, els benjaminites no aconseguiren d&#8217;expulsar els jebuseus, que vivien a Jerusalem. Per aix&#242; els jebuseus han continuat vivint a Jerusalem amb els benjaminites fins al dia d&#8217;avui.#x</div><div class="p"> 22Per la seva part, les tribus de Josep#x van pujar a atacar Betel. El Senyor era amb ells. 23Van enviar espies a aquesta ciutat, que antigament s&#8217;anomenava Luz.#x 24Els espies van veure un home que en sortia i li van dir:</div><div class="p">&#8211; Ensenya&#8217;ns com podem penetrar a la ciutat i tindrem compassi&#243; de tu.</div><div class="p"> 25Ell els ho va ensenyar, i els homes de Josep exterminaren els habitants de la ciutat, per&#242; van deixar marxar aquell home amb tota la seva fam&#237;lia. 26Ell va emigrar al pa&#237;s dels hitites,#x on constru&#237; una ciutat que anomen&#224; Luz, nom que conserva encara avui.</div><div class="p"> 27En canvi, la tribu de Manass&#232;s no aconsegu&#237; d&#8217;apoderar-se de Bet-Xean, de Tanac, de Dor, d&#8217;Ibleam ni de Meguid&#243; amb els seus habitants i la seva rodalia; els cananeus van continuar vivint en aquell territori. 28Quan els israelites van arribar a ser m&#233;s forts, els van sotmetre a prestacions for&#231;oses, per&#242; no els pogueren fer fora.#x 29Tampoc la tribu d&#8217;Efra&#239;m no va poder expulsar els cananeus de Gu&#232;zer. Per aix&#242; els cananeus van continuar vivint a Gu&#232;zer, entre els efra&#239;mites.#x</div><div class="p"> 30La tribu de Zabul&#243; no va poder expulsar els habitants de Quitron ni els de Nahalol; els cananeus, sotmesos a prestacions for&#231;oses, van continuar vivint entre la gent de Zabul&#243;.#x 31La tribu d&#8217;Aser tampoc no pogu&#233; expulsar els habitants d&#8217;Ac&#243;, ni els de Sid&#243;, ni els d&#8217;Ahlab, ni els d&#8217;Aczib, ni els d&#8217;Helb&#224;, ni els d&#8217;Afec, ni els de Rehob. 32Aix&#237;, doncs, els de la tribu d&#8217;Aser van haver de residir enmig dels cananeus, els habitants del pa&#237;s, perqu&#232; no pogueren expulsar-los.#x</div><div class="p"> 33Tampoc la tribu de Neftal&#237; no va poder expulsar els habitants de BetX&#232;meix ni els de Betanat. Hagu&#233; d&#8217;establir-se entre els cananeus que habitaven en aquell territori, per&#242; els va sotmetre a prestacions for&#231;oses.#x</div><div class="p"> 34Els amorreus van arraconar els de la tribu de Dan a la Muntanya i no els deixaren baixar a les valls.#x 35Aix&#237; els&#160;amorreus van continuar habitant a Harheres, Aialon i Xaalbim. Per&#242;, quan les tribus de Josep van ser m&#233;s fortes, els van sotmetre a prestacions for&#231;oses.#x 36La frontera dels amorreus comen&#231;ava a la pujada d&#8217;Acrabim i anava des de Sela cap al nord.</div>
 </div>
 </div>
</div>

Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkJDG">
 <div class="chapter ch2" data-usfm="JDG.2">
 <div class="label">2</div><div class="s1">Infidelitat del poble a l&#8217;alian&#231;a</div><div class="p"> 1L&#8217;&#224;ngel del Senyor#x va pujar de Guilgal#x a Boquim#x i digu&#233; als israelites:</div><div class="p">&#8211; Jo us he tret d&#8217;Egipte i us he portat a la terra que vaig prometre als vostres pares.#x Vaig jurar que no trencaria mai la meva alian&#231;a amb vosaltres; 2vosaltres, per la vostra part, no hav&#237;eu de fer alian&#231;a amb els habitants d&#8217;aquest pa&#237;s i hav&#237;eu de destruir els seus altars. Per&#242; no m&#8217;heu obe&#239;t. Per qu&#232; heu obrat aix&#237;?#x 3Ara, doncs, jo us dic que no els expulsar&#233; de davant vostre. Ells se us clavaran al costat i els seus d&#233;us seran per a vosaltres un parany.#x</div><div class="p"> 4Quan l&#8217;&#224;ngel del Senyor hagu&#233; dit aquestes paraules a tots els israelites, el poble esclat&#224; en grans plors. 5Per aix&#242; van donar a aquell indret el nom de Boquim (que vol dir &#171;els qui ploren&#187;). Despr&#233;s van oferir sacrificis al Senyor.</div><div class="s1">Mort de Josu&#232;#x</div><div class="p"> 6Quan Josu&#232; hagu&#233; acomiadat el poble, els israelites se n&#8217;anaren cadasc&#250; a la seva heretat per prendre&#8217;n possessi&#243;. 7El poble va ser fidel al Senyor fins a la mort de Josu&#232; i dels ancians que li van sobreviure. Tots ells havien estat testimonis de les grans meravelles que el Senyor havia obrat a favor d&#8217;Israel. 8Josu&#232;, fill de Nun, servent del Senyor, va morir a l&#8217;edat de cent deu anys, 9i el van enterrar a la seva propietat, a Timnat-Heres,#x a les muntanyes d&#8217;Efra&#239;m, al nord del mont G&#224;aix. 10Tota aquella generaci&#243; va morir i es reun&#237; amb els seus pares; en vingu&#233; una altra que no havia conegut el Senyor i ignorava les meravelles que ell havia obrat a favor d&#8217;Israel.</div><div class="s1">El poble adora altres d&#233;us</div><div class="p"> 11Els israelites ofenien el Senyor amb el seu mal comportament, ja que donaven culte als Baals.#x 12Abandonaven el Senyor, el D&#233;u dels seus pares, que els havia fet sortir d&#8217;Egipte, seguien altres d&#233;us, els dels pobles ve&#239;ns, i els adoraven. Tot aix&#242; va provocar la indignaci&#243; del Senyor. 13Despr&#233;s que abandonaren el Senyor per donar culte al d&#233;u Baal i les Astartes,#x 14el Senyor es va irritar contra Israel i els lliur&#224; al pillatge dels bandits, que els deixaren en la mis&#232;ria. Tamb&#233; els va posar en mans dels enemics del voltant, sense que els israelites poguessin resistir-los. 15Sempre que sortien a combatre, la m&#224; del Senyor es girava contra ells, tal com els havia dit i jurat. Israel es trobava en una situaci&#243; de greu perill. 16Llavors el Senyor els enviava jutges#x que alliberaven els israelites de les mans dels qui saquejaven el pa&#237;s. 17Per&#242; els israelites no feien cas dels seus jutges: tornaven a prostituir-se amb altres d&#233;us i els adoraven.#x Aviat s&#8217;allunyaven del cam&#237; seguit pels seus pares, que havien obe&#239;t els manaments del Senyor: ells no els imitaven. 18Cada vegada que el Senyor els enviava un jutge, el Senyor era amb ell i, mentre el&#160;jutge vivia, alliberava#x Israel dels seus enemics; perqu&#232; el Senyor s&#8217;apiadava dels israelites, que gemegaven sota els maltractaments dels seus opressors. 19Per&#242; tan bon punt moria el jutge, tornaven a corrompre&#8217;s, pitjor encara que els seus pares, seguint altres d&#233;us, adorant-los i donant-los culte. No s&#8217;apartaven de les seves males accions ni del seu comportament rebel.</div><div class="s1">Els pobles cananeus, una prova per a Israel</div><div class="p"> 20El Senyor es va indignar contra Israel i els digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Aquest poble ha violat l&#8217;alian&#231;a que jo havia fet amb els seus pares i no em vol obeir. 21Doncs jo tampoc no vull continuar expulsant del seu davant cap dels pobles que Josu&#232;, quan va morir, havia deixat sense expulsar.</div><div class="p"> 22El Senyor es volia servir d&#8217;aquests pobles per a posar a prova Israel, per a veure si seguiria els seus camins, com havien fet els seus pares, o si no els seguiria.#x 23Per aix&#242; havia deixat aquests pobles en el pa&#237;s, sense expulsar-los de cop. No els havia fet caure en mans de Josu&#232;.</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkJDG">
 <div class="chapter ch19" data-usfm="JDG.19">
 <div class="label">19</div><div class="s1">Crim dels benjaminites a Guib&#224;#x</div><div class="p"> 1En aquell temps no hi havia rei a Israel.#x En un indret apartat de les muntanyes d&#8217;Efra&#239;m, hi residia un levita que tenia una concubina de Betlem de Jud&#224;.#x 2Ella li va ser infidel#x i se&#8217;n torn&#224; a casa del seu pare, a Betlem de Jud&#224;. Ja feia quatre mesos que hi era 3quan el seu marit es pos&#224; en cam&#237; per anar-la a buscar: li volia parlar al cor i fer que torn&#233;s. Es va emportar amb ell un mosso i un parell d&#8217;ases. La dona el va fer entrar a casa del seu pare; aquest, en veure&#8217;l, l&#8217;acoll&#237; tot content. 4El seu sogre, el pare de la noia, el va fer quedar a casa seva; durant tres dies van menjar i beure i s&#8217;hi estigueren hostatjats.</div><div class="p"> 5El quart dia es van llevar de bon mat&#237; i, quan el levita es disposava a anar-se&#8217;n, el pare de la noia digu&#233; al seu gendre:</div><div class="p">&#8211; Menja alguna cosa per prendre forces; despr&#233;s ja us n&#8217;anireu.#x</div><div class="p"> 6Es van asseure a taula tots dos, i van menjar i beure plegats. Despr&#233;s el pare de la noia va dir al seu gendre:</div><div class="p">&#8211; Queda&#8217;t encara una altra nit i alegra&#8217;t amb mi.</div><div class="p"> 7El levita ja s&#8217;aixecava per anar-se&#8217;n, per&#242; el seu sogre va insistir tant que s&#8217;hi va quedar encara una altra nit. 8Quan, al mat&#237; del cinqu&#232; dia, es llev&#224; per anar-se&#8217;n, el pare de la noia li digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Menja i pren forces.</div><div class="q1">Tot menjant plegats, es van entretenir fins avan&#231;ada la tarda. 9Quan el levita es disposava a anar-se&#8217;n amb la seva concubina i el seu mosso, el seu sogre li preg&#224;:</div><div class="p">&#8211; Mira, el dia ja declina i s&#8217;ha fet tard. Passeu la nit aqu&#237;! Alegra&#8217;t amb mi, i dem&#224;, de bon mat&#237;, us en podeu tornar a casa.</div><div class="p"> 10Per&#242; aquesta vegada el levita no es volgu&#233; quedar una altra nit, i es pos&#224; en cam&#237; fins que van arribar a la vista de Jeb&#250;s, &#233;s a dir, Jerusalem. Feia el viatge amb un parell d&#8217;ases ensellats, acompanyat de la seva concubina i del seu mosso. 11Quan passaven a la vora de Jeb&#250;s, el dia ja havia declinat molt, i el mosso va dir al seu amo:</div><div class="p">&#8211; Arribem-nos a la ciutat dels jebuseus a passar-hi la nit.</div><div class="p"> 12Per&#242; el seu amo li contest&#224;:</div><div class="p">&#8211; No ens aturem en una ciutat estrangera on no viu ning&#250; del poble d&#8217;Israel. Continuem fins a Guib&#224;.#x</div><div class="p"> 13I va dir encara al mosso:</div><div class="p">&#8211; Mirem d&#8217;arribar-nos a Guib&#224; o a Ram&#224;;#x passarem la nit en una d&#8217;aquestes dues poblacions.</div><div class="p"> 14I van continuar caminant. El sol es va pondre quan eren al costat de Guib&#224; de Benjam&#237;.#x 15Llavors es van desviar cap a la ciutat amb la intenci&#243; de fer-hi nit.</div><div class="p">El levita va entrar a Guib&#224;, per&#242; es qued&#224; a la pla&#231;a,#x ja que ning&#250; no els volia hostatjar a casa seva#x perqu&#232; hi passessin la nit. 16Un home vell,#x que tornava al vespre de la feina del camp, va passar per all&#237;. Era de les muntanyes d&#8217;Efra&#239;m: tamb&#233; ell residia com a foraster a Guib&#224;. Els habitants de la ciutat eren benjaminites. 17El vell al&#231;&#224; la vista i vei&#233; el viatger que era a la pla&#231;a.</div><div class="q1">Li pregunt&#224;:</div><div class="p">&#8211; On vas i d&#8217;on v&#233;ns?</div><div class="p"> 18El levita li respongu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Estem de pas. Venim de Betlem de Jud&#224; i fem cam&#237; cap a l&#8217;interior de les muntanyes d&#8217;Efra&#239;m. Jo s&#243;c d&#8217;all&#237; i me&#8217;n torno a la casa del Senyor;#x per&#242; ara ning&#250; no m&#8217;acull a casa seva, 19tot i que porto palla i farratge per als ases, i menjar i vi per a mi, per a la teva serventa i per al mosso que acompanya el teu servidor. No ens fa falta res.</div><div class="p"> 20El vell digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Sigues benvingut! Jo m&#8217;ocupar&#233; del que et faci falta, per&#242; no vull que passis la nit a la pla&#231;a.</div><div class="p"> 21El va acollir a casa seva i va donar farratge als ases. Despr&#233;s els viatgers es rentaren els peus#x i van menjar i beure.</div><div class="p"> 22Mentre ells es refeien i s&#8217;alegraven, una colla de poca-vergonyes d&#8217;aquella ciutat van envoltar la casa i comen&#231;aren a picar a la porta tot cridant al vell, l&#8217;amo de la casa:</div><div class="p">&#8211; Fes sortir l&#8217;home que ha entrat a casa teva, que ens en volem aprofitar.</div><div class="p"> 23L&#8217;amo de la casa va sortir a fora i els pregava:</div><div class="p">&#8211; Si us plau, germans, no sigueu dolents. Aquest home &#233;s hoste meu. No feu aquesta baixesa! 24Mireu, us traur&#233; a fora la meva filla encara verge.#x Abuseu-ne i feu-li el que us plagui. Per&#242; no feu aquesta baixesa amb aquest home!#x</div><div class="p"> 25Per&#242; aquells homes no el volgueren escoltar. Llavors el levita prengu&#233; la seva concubina i la va treure a fora. Ells la van violar i maltractar tota la nit fins a la matinada. A trenc d&#8217;alba, la van deixar estar.</div><div class="p"> 26Quan el dia despuntava, ella va arribar a la casa on s&#8217;havia hostatjat el seu marit. Va caure davant la porta i es qued&#224; all&#237; a terra fins que fou de dia. 27Al mat&#237;, quan el seu home va anar a obrir la porta de la casa i ja sortia per continuar el viatge, va veure la seva concubina caiguda davant la porta amb les mans a la llinda. 28Li digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Aixeca&#8217;t i anem-nos-en!</div><div class="q1">Per&#242; ella no responia.#x Aleshores la va carregar damunt el seu ase i continu&#224; el cam&#237; de retorn cap al seu poble.</div><div class="p"> 29Un cop a casa, va agafar un ganivet, tall&#224; el cad&#224;ver en dotze trossos, membre per membre,#x i n&#8217;envi&#224; un tros a cada una de les tribus d&#8217;Israel.#x 30Tothom qui ho veia exclamava:</div><div class="p">&#8211; Mai no havia passat ni s&#8217;havia vist res de semblant d&#8217;en&#231;&#224; que els israelites van sortir d&#8217;Egipte fins al dia d&#8217;avui!</div><div class="q1">El levita havia manat als homes que va enviar:</div><div class="p">&#8211; Aix&#242; heu de dir a tota la gent d&#8217;Israel: &#8220;&#191;&#201;s que mai havia passat res de semblant d&#8217;en&#231;&#224; que els israelites van sortir d&#8217;Egipte fins al dia d&#8217;avui?#x Examineu el cas: parleu-ne i decidiu!&#8221;</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkJDG">
 <div class="chapter ch20" data-usfm="JDG.20">
 <div class="label">20</div><div class="s1">Assemblea dels israelites</div><div class="p"> 1Tots els israelites, com un sol ho-me, van anar a Misp&#224;#x a reunirse en assemblea a la pres&#232;ncia del Senyor.#x Hi anaren de tot arreu, des de Dan fins a Beerxeba,#x i tamb&#233; del pa&#237;s de Galaad.#x 2A l&#8217;assemblea de tot el poble de D&#233;u, van assistir-hi els caps de tot el poble i totes les tribus d&#8217;Israel: quatre-cents mil homes capa&#231;os de combatre. 3Els benjaminites sentiren a dir que els israelites s&#8217;havien aplegat a Misp&#224;.</div><div class="q1">Els israelites van preguntar:</div><div class="p">&#8211; Expliqueu-nos com ha estat aquest crim.</div><div class="p"> 4El levita, el marit de la dona assassinada, prengu&#233; la paraula:</div><div class="p">&#8211; La meva concubina i jo hav&#237;em arribat a Guib&#224; de Benjam&#237;#x per fer-hi nit. 5Els caps de casa de Guib&#224; vingueren contra mi durant la nit i van encerclar la casa on m&#8217;hostatjava. Tenien la intenci&#243; de matar-me,#x i a la meva concubina, la violentaren tant que va morir. 6Llavors vaig agafar el seu cad&#224;ver i el vaig esquarterar. En vaig enviar els trossos per tot el territori de l&#8217;heretat d&#8217;Israel, ja que els de Guib&#224; havien com&#232;s un crim i una inf&#224;mia mai vista a Israel.#x 7&#191;No sou israelites tots vosaltres? Doncs discutiu i parleu-ne aqu&#237; mateix!</div><div class="p"> 8Tot el poble es va al&#231;ar com un sol home i van dir:</div><div class="p">&#8211; Ning&#250; de nosaltres no se&#8217;n tornar&#224; a la seva tenda ni a casa seva. 9I ara farem aix&#242; contra Guib&#224;: segons el que determinin les sorts, 10escollirem deu homes de cada cent, cent de cada mil i mil de cada deu mil entre totes les tribus d&#8217;Israel. Aquests s&#8217;encarregaran de proveir les tropes que aniran contra Guib&#224; de Benjam&#237; per castigar la inf&#224;mia que s&#8217;ha com&#232;s a Israel.#x</div><div class="p"> 11Tots els israelites s&#8217;havien aplegat, aliats com un sol home, per anar contra aquella ciutat. 12Llavors les tribus d&#8217;Israel van enviar missatgers per tota la tribu de Benjam&#237; a dir-los:</div><div class="p">&#8211; Com &#233;s que entre vosaltres s&#8217;ha com&#232;s aquest crim?#x 13Doneu-nos ara mateix aquests poca-vergonyes de Guib&#224;. Els matarem i aix&#237; extirparem la maldat d&#8217;enmig d&#8217;Israel.#x</div><div class="q1">Per&#242; els benjaminites no volgueren escoltar els seus germans israelites, 14sin&#243; que, des de les seves ciutats, es concentraren a Guib&#224; decidits a fer la guerra contra ells.</div><div class="s1">Guerra contra Benjam&#237;</div><div class="p"> 15Aquell dia es van concentrar vint-i-sis mil homes capa&#231;os de combatre, vinguts de totes les poblacions de Benjam&#237;, sense comptar els habitants de Guib&#224;, que concentraren set-cents homes escollits. 16Entre tota aquella tropa hi havia set-cents foners escollits que, tant amb la dreta com amb l&#8217;esquerra,#x podien llan&#231;ar una pedra contra un cabell sense fallar el tret. 17Per la seva banda, els israelites, sense comptar els benjaminites, van concentrar quatre-cents mil homes capa&#231;os de combatre, tots ells gent preparada per a la guerra.</div><div class="p"> 18Els israelites van pujar a Betel#x per consultar D&#233;u:#x</div><div class="q1">&#8211; Quina de les nostres tribus ha de ser la primera a combatre contra els benjaminites?</div><div class="q1">El Senyor va designar la tribu de Jud&#224;. 19L&#8217;endem&#224;, de bon mat&#237;, els israelites plantaren el campament prop de Guib&#224;. 20Van sortir per atacar els benjaminites i formaren en ordre de batalla davant de Guib&#224;; 21per&#242; els benjaminites van fer una sortida i, aquell dia, deixaren estesos vint-i-dos mil israelites.</div><div class="p"> 22Els homes d&#8217;Israel van tornar a agafar &#224;nims i formaren altra vegada en ordre de batalla en el mateix indret que el dia anterior. 23Abans, per&#242;, havien tornat a Betel, havien plorat a la pres&#232;ncia del Senyor fins al vespre i li havien fet aquesta consulta:</div><div class="p">&#8211; &#191;Cal que tornem a fer la guerra contra els benjaminites, els nostres germans?</div><div class="q1">El Senyor els havia respost:</div><div class="p">&#8211; Torneu-hi.</div><div class="p"> 24Aquell segon dia, doncs, els israelites tornaren a atacar els benjaminites. 25Per&#242; els homes de Benjam&#237; tamb&#233; van fer una sortida de Guib&#224; aquell segon dia i van deixar-hi estesos divuit mil homes, tots capa&#231;os de combatre.</div><div class="p"> 26Llavors tots els israelites i tot el poble es van aplegar a Betel. All&#224;, asseguts a la pres&#232;ncia del Senyor, van plorar i dejunar tot aquell dia fins al vespre, i oferiren al Senyor holocaustos i sacrificis de comuni&#243;. 27-28En aquella &#232;poca, l&#8217;arca de l&#8217;alian&#231;a de D&#233;u es trobava a Betel, i Pinh&#224;s, fill d&#8217;Eleazar, fill d&#8217;Aaron, estava al seu servei.#x Els israelites, doncs, van fer aquesta consulta al Senyor:</div><div class="p">&#8211; &#191;Cal que tornem a sortir a combatre contra el nostre germ&#224; Benjam&#237;, o no?</div><div class="p">El Senyor respongu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Torneu-hi, que dem&#224; els far&#233; caure a les vostres mans.</div><div class="s1">Derrota de Benjam&#237;#x</div><div class="p"> 29Els israelites van posar homes emboscats tot al voltant de Guib&#224;. 30Despr&#233;s, per tercer dia, sortiren a atacar Benjam&#237; i van formar en ordre de batalla davant de Guib&#224;, igual que les altres vegades. 31Els benjaminites feren una sortida i es van allunyar de la ciutat. Com les vegades anteriors, van comen&#231;ar a fer algunes baixes entre els israelites, una trentena, a camp obert, a la cru&#239;lla dels camins, del que puja a Betel i del que mena a Guib&#224;.</div><div class="p"> 32Els benjaminites es van pensar que havien derrotat els israelites com la primera vegada. Per&#242; els israelites havien donat l&#8217;ordre de fugir per atraure els benjaminites cap als camins i allunyar-los de la ciutat. 33Llavors tots els israelites es van reagrupar des del lloc on eren, i a Baal-Tamar#x van formar en ordre de batalla. Mentrestant, els qui estaven emboscats van sortir dels seus amagatalls i es llan&#231;aren contra Gueba,#x que havia quedat desguarnida. 34Deu mil homes escollits de tot Israel van presentar-se davant de Guib&#224;, i la batalla va ser aferrissada. Els benjaminites no s&#8217;imaginaven pas el desastre que els queia al damunt. 35El Senyor va derrotar Benjam&#237; davant d&#8217;Israel: aquell dia els israelites mataren vint-i-cinc mil cent benjaminites, capa&#231;os tots ells de combatre. 36Els benjaminites van veure que perdien la batalla.</div><div class="p">D&#8217;altra banda,#x la resta d&#8217;israelites va cedir encara terreny als benjaminites perqu&#232; comptaven amb els homes emboscats contra Guib&#224;. 37Els emboscats s&#8217;havien desplegat r&#224;pidament i s&#8217;havien llan&#231;at contra la ciutat. Hi havien entrat i havien passat tots els habitants a tall d&#8217;espasa. 38Els israelites havien acordat un senyal amb els emboscats: aquests, un&#160;cop a dins de la ciutat, farien pujar una gran fumarada. 39Quan Israel retrocedia en la batalla i els benjaminites havien mort una trentena d&#8217;israelites, es van pensar que ja els havien derrotat com en la primera batalla. 40Per&#242; llavors des de Guib&#224; comen&#231;&#224; a pujar una gran fumarada.#x Els benjaminites es van girar enrere i veieren com pujava cel amunt la fumarada de la ciutat. 41Aleshores els israelites no van retrocedir m&#233;s i van fer front als benjaminites, que quedaren esglaiats de veure el desastre que els queia al damunt. 42Els benjaminites van fugir davant els israelites, en direcci&#243; al desert, per&#242; la batalla no els deixava de petja. Fins i tot els benjaminites vinguts d&#8217;altres ciutats#x exterminaven els qui eren amb ells. 43Els israelites van encerclar els homes de Benjam&#237;, els van perseguir i els aconseguiren quan pensaven aturar-se,#x a la vista de Guib&#224;, cap a llevant. 44Les baixes de Benjam&#237; foren divuit mil homes, tots ells bons guerrers. 45Altres benjaminites van fugir cap al desert, cap a la roca de Rimmon,#x per&#242; els israelites en van atrapar cinc mil pels camins. Els perseguiren de prop fins a tallar-los la retirada#x i en mataren encara dos mil m&#233;s. 46Aix&#237; els benjaminites morts aquell dia van ser vint-i-cinc mil homes capa&#231;os de combatre, tots ells bons guerrers. 47Per&#242; sis-cents benjaminites van poder fugir cap al desert, cap a la roca de Rimmon, on es quedaren uns quatre mesos.</div><div class="p"> 48Els israelites se&#8217;n tornaren enrere per atacar els benjaminites que quedaven. Van passar a tall d&#8217;espasa els habitants de cada lloc i tamb&#233; el bestiar i tot el que trobaven. A m&#233;s, van calar foc a totes les poblacions que van trobar.</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkJDG">
 <div class="chapter ch21" data-usfm="JDG.21">
 <div class="label">21</div><div class="s1">Restabliment de la tribu de Benjam&#237;</div><div class="p"> 1A l&#8217;assemblea de Misp&#224;,#x els israelites havien jurat que cap d&#8217;ells no donaria una filla en matrimoni a un benjaminita. 2Per aix&#242; tot el poble an&#224; a Betel, i van estar asseguts all&#224;, a la pres&#232;ncia de D&#233;u, fins al capvespre plorant desconsolats.#x 3Deien:</div><div class="p">&#8211; Senyor, D&#233;u d&#8217;Israel, per qu&#232; ha passat aix&#242;? Per qu&#232; avui ha de desapar&#232;ixer una de les tribus d&#8217;Israel?</div><div class="p"> 4L&#8217;endem&#224;, de bon mat&#237;, el poble va erigir un altar en aquell indret i ofer&#237; holocaustos i sacrificis de comuni&#243;. 5Despr&#233;s els israelites es preguntaren:</div><div class="p">&#8211; Qui, entre les tribus d&#8217;Israel, no ha pujat a aquesta assemblea davant el Senyor?</div><div class="q1">Tots, en efecte, havien jurat que els qui no pugessin a Misp&#224; davant el Senyor serien condemnats a mort. 6D&#8217;altra banda, els israelites sentien compassi&#243; pels seus germans de Benjam&#237;. Deien:</div><div class="p">&#8211; Avui una tribu ha quedat arrencada del poble d&#8217;Israel. 7Qu&#232; podem fer perqu&#232; tinguin dones els supervivents?#x Nosaltres vam jurar pel Senyor que no els donar&#237;em mai les nostres filles en matrimoni.</div><div class="p"> 8I anaven dient:</div><div class="p">&#8211; Qui, entre les tribus d&#8217;Israel, no ha pujat a Misp&#224; davant el Senyor?</div><div class="q1">Ning&#250; de Jabeix-Galaad#x no havia comparegut al campament on havia tingut lloc l&#8217;assemblea del poble: 9van passar revista a la tropa i veieren que no hi havia ning&#250; d&#8217;aquella poblaci&#243;. 10Llavors l&#8217;assemblea hi envi&#224; dotze mil homes amb aquestes ordres:</div><div class="p">&#8211; Aneu i passeu a tall d&#8217;espasa els habitants de Jabeix-Galaad, amb les dones i els infants.#x 11Per&#242; feu-ho aix&#237;: extermineu nom&#233;s tots els homes i les dones casades.#x</div><div class="p"> 12Entre la poblaci&#243; de Jabeix-Galaad van trobar quatre-centes noies verges, que no havien tingut relacions amb cap home, i les van portar al campament de Sil&#243;#x que es troba al pa&#237;s de Canaan. 13Despr&#233;s tota l&#8217;assemblea decid&#237; d&#8217;enviar missatgers als benjaminites, refugiats a la roca de Rimmon,#x per oferir-los la pau. 14Els benjaminites van tornar, i els altres israelites els van donar les dones que havien deixat amb vida a Jabeix-Galaad. Per&#242; no n&#8217;hi havia per a tots.</div><div class="p"> 15El poble d&#8217;Israel sentia compassi&#243; pels benjaminites, perqu&#232; el Senyor havia obert un esvoranc en les tribus d&#8217;Israel.#x 16Els ancians de la comunitat deien:</div><div class="p">&#8211; Les dones de la tribu de Benjam&#237; han estat exterminades. Qu&#232; podem fer perqu&#232; tinguin dones els qui encara no en tenen?</div><div class="p"> 17I afegien:</div><div class="p">&#8211; Cal que els supervivents de Benjam&#237; tinguin descend&#232;ncia i aix&#237; no desaparegui una tribu d&#8217;Israel. 18D&#8217;altra banda, nosaltres no podem pas donar-los les nostres filles en matrimoni.</div><div class="q1">En efecte, els israelites havien jurat que maleirien el qui don&#233;s una filla en matrimoni a un benjaminita.#x</div><div class="p"> 19Aleshores es van recordar que aviat s&#8217;esqueia la festa del Senyor#x que se celebra cada any a Sil&#243;, ciutat situada al nord de Betel, al sud de Lebon&#224; i a l&#8217;est del cam&#237; que va de Betel a Siquem. 20Els ancians van donar aquestes instruccions als benjaminites:</div><div class="p">&#8211; Aneu a amagar-vos entre les vinyes 21i estigueu a l&#8217;aguait. Quan veureu que les noies de Sil&#243; surten en colles a dansar, sortiu fora de les vinyes. Que cada un de vosaltres rapti una noia, i aneu-vos-en a la vostra terra. 22Si despr&#233;s ens&#160;v&#233;nen els seus pares o germans a demanar-nos just&#237;cia, els respondrem: &#8220;Perdoneu-nos el que hem fet per ells. Nosaltres no ens hem quedat cap dona de la guerra contra Jabeix, i vosaltres us haur&#237;eu fet culpables si els hagu&#233;ssiu donat les vostres filles.&#8221;#x</div><div class="p"> 23Els benjaminites van seguir les instruccions: prengueren les dones que els feien falta raptant-les entre les noies que dansaven. Despr&#233;s se&#8217;n tornaren a la seva heretat, reconstru&#239;ren les seves ciutats i les van habitar. 24Els altres israelites tamb&#233; se&#8217;n van anar d&#8217;all&#237;, cadasc&#250; a la seva tribu i al seu clan, cadasc&#250; a la seva heretat.</div><div class="p"> 25En aquell temps no hi havia rei a Israel i tothom feia el que li semblava.#x</div>
 </div>
 </div>
</div>

The Story of God: 30 Day Reading PlanMostra

The People Rebel & the Need for a King

Escriptures

Sobre aquest pla

Plans relacionats