Jaume:  Pla de lectura de 5 dies

Ester

1 Timoteu:  Pla de lectura de 6 dies

1 Tessalonicencs: Pla de lectura de 5 dies

2 Tessalonicencs: Pla de lectura de 3 dies

Titus i Filèmon: Pla de lectura de 4 dies

Filipencs:  Pla de lectura de 4 dies

Colossencs: Pla de lectura de 4 dies

Hebreus:  Pla de lectura de 13 dies

Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bk1KI">
 <div class="chapter ch3" data-usfm="1KI.3">
 <div class="label">3</div><div class="s1">Casament amb la filla del fara&#243;</div><div class="p"> 1Salom&#243; va arribar a ser gendre del fara&#243;, rei d&#8217;Egipte. Es cas&#224; amb la seva filla i va allotjar-la a la ciutat de David,#x mentre acabava de construir el seu palau, el temple del Senyor i la muralla que envoltava Jerusalem.#x</div><div class="s1">Aparici&#243; del Senyor a Gabaon</div><div class="r">(2Cr 1,2-13)</div><div class="p"> 2El poble continuava encara oferint sacrificis en els turons sagrats,#x perqu&#232; en aquells temps encara no havia estat constru&#239;t el temple dedicat al nom del Senyor. 3Salom&#243; estimava el Senyor i complia les prescripcions del seu pare David, per&#242; oferia sacrificis i cremava ofrenes en els turons sagrats.#x</div><div class="p"> 4El rei an&#224; a oferir sacrificis a Gabaon,#x que era el tur&#243; sagrat m&#233;s important, i en aquell altar va oferir mil holocaustos. 5A Gabaon, el Senyor es va apar&#232;ixer a Salom&#243; en un somni, durant la nit.#x D&#233;u li va dir:</div><div class="p">&#8211; Demana&#8217;m qu&#232; vols que et doni.</div><div class="p"> 6Salom&#243; li va respondre:</div><div class="p">&#8211; Tu vas demostrar un gran amor al teu servent, el meu pare David, que es comportava davant teu fidelment, amb bondat i amb rectitud de cor. Tu li vas mantenir el teu gran amor donant-li un fill que el succe&#237;s en el tron, com &#233;s el cas el dia d&#8217;avui. 7Ara, Senyor D&#233;u meu, tu m&#8217;has fet rei a mi, servent teu, perqu&#232; succeeixi el meu pare David. Per&#242; jo s&#243;c molt jove i no s&#233; com haig de governar. 8El teu servent es troba enmig del poble que has escollit, un poble tan nombr&#243;s que no es pot ni comptar, de tants com s&#243;n. 9Concedeix, doncs, al teu servent que tingui enteniment per a poder jutjar el teu poble i discernir entre el b&#233; i el mal; perqu&#232;, qui seria capa&#231; de governar aquest teu poble, que &#233;s tan important?#x</div><div class="p"> 10Al Senyor li va plaure la s&#250;plica que Salom&#243; li feia. 11Llavors D&#233;u li digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Ja que has demanat aix&#242;, i no una llarga vida, o riqueses, o la mort dels teus enemics; ja que tan sols has demanat discerniment per a judicar, 12far&#233; el que tu dius: et concedeixo saviesa i intel&#183;lig&#232;ncia, tant, que ni abans ni despr&#233;s ning&#250; no se&#8217;t podr&#224; igualar. 13Per&#242;, a m&#233;s, et concedeixo all&#242; que no has demanat: tindr&#224;s riquesa i gl&#242;ria, i, mentre visquis, cap rei no se&#8217;t podr&#224; comparar. 14I si segueixes els meus camins i guardes els meus decrets i els meus preceptes, com va fer el teu pare David, jo prolongar&#233; els anys de la teva vida.#x</div><div class="p"> 15Salom&#243; es va despertar del somni.#x Se&#8217;n torn&#224; a Jerusalem, es va presentar davant l&#8217;arca de l&#8217;alian&#231;a del Senyor, va oferir holocaustos i sacrificis de comuni&#243;#x i va convidar tota la seva cort a un banquet.</div><div class="s1">Judici de Salom&#243;</div><div class="p"> 16Un dia, dues prostitutes anaren a veure el rei i van compar&#232;ixer davant seu. 17Una d&#8217;elles digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Escolta, senyor meu! Jo i aquesta altra dona vivim a la mateixa casa. Jo vaig tenir un fill quan ella tamb&#233; era a casa, 18i, al cap de tres dies, aquesta dona tamb&#233; en va tenir un. Vivim juntes, sense ning&#250; m&#233;s a casa fora de nosaltres dues. 19Una nit, el fill d&#8217;aquesta dona va morir, perqu&#232; ella, tot dormint, se li havia posat al damunt. 20Aleshores, en plena nit, ella es va llevar i, mentre la teva serventa dormia, va prendre el fill que jo tenia al meu costat i se&#8217;l va posar a la vora, i va deixar al meu costat el seu fill mort. 21Quan a la matinada vaig llevar-me per donar de mamar al meu fill, el vaig trobar mort. Per&#242; en fer-se de dia m&#8217;hi vaig fixar b&#233; i em vaig adonar que no era el fill que jo havia tingut.</div><div class="p"> 22L&#8217;altra dona va replicar:</div><div class="p">&#8211; No! El meu fill &#233;s el viu i el teu &#233;s el mort.</div><div class="p">Per&#242; l&#8217;altra responia:</div><div class="p">&#8211; No, el teu fill &#233;s el mort; el viu &#233;s el meu.</div><div class="p">I discutien aix&#237; davant el rei. 23Llavors el rei va dir:</div><div class="p">&#8211; Aquesta diu: &#8220;El meu fill &#233;s el viu i el teu &#233;s el mort&#8221;; i aquesta altra diu: &#8220;No, el teu fill &#233;s el mort; el viu &#233;s el meu.&#8221;</div><div class="p"> 24El rei va ordenar:</div><div class="p">&#8211; Porteu-me una espasa.</div><div class="p">Li van portar l&#8217;espasa, 25i aleshores digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Partiu pel mig el nen viu i doneu-ne la meitat a l&#8217;una i la meitat a l&#8217;altra.</div><div class="p"> 26A la mare de l&#8217;infant que vivia se li van commoure les entranyes per causa del seu fill, i va cridar al rei:</div><div class="p">&#8211; No, senyor meu! Doneu-li viva la criatura, no la mateu!</div><div class="p">En canvi, l&#8217;altra deia:</div><div class="p">&#8211; Ni per a tu ni per a mi: que la parteixin!</div><div class="p"> 27Llavors el rei va sentenciar:</div><div class="p">&#8211; Doneu la criatura a aquesta dona, no la mateu: ella &#233;s la seva mare.</div><div class="p"> 28Tot Israel va saber la sent&#232;ncia del rei i va sentir per ell un gran respecte, perqu&#232; veien que posse&#239;a una saviesa divina per a administrar just&#237;cia.#x</div>
 </div>
 </div>
</div>

Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bk1KI">
 <div class="chapter ch9" data-usfm="1KI.9.1+1KI.9.2+1KI.9.3+1KI.9.4+1KI.9.5+1KI.9.6+1KI.9.7+1KI.9.8+1KI.9.9">
 <div class="p">1Quan Salom&#243; acab&#224; de construir el temple del Senyor, el palau reial i tot all&#242; que desitjava edificar,#x 2el Senyor se li va apar&#232;ixer per segona vegada, tal com se li havia aparegut a Gabaon.#x 3Li digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; He escoltat la preg&#224;ria i la s&#250;plica que has fet a la meva pres&#232;ncia. Jo santifico aquest temple que tu has constru&#239;t perqu&#232; porti per sempre el meu nom.#x Hi tindr&#233; sempre posats els ulls i el cor. 4Si tu et comportes davant meu tal com es va comportar el teu pare David, amb cor irreprotxable i recte, compleixes tot el que et tinc manat i observes els meus decrets i els meus preceptes, 5jo consolidar&#233; per sempre a Israel el teu tron reial, tal com vaig prometre al teu pare David en dir-li que mai no deixaria d&#8217;haver-hi un descendent seu en el tron d&#8217;Israel.#x 6Per&#242; si tu i els israelites, amb els vostres fills, us allunyeu de mi, si no observeu els manaments i els decrets que us he donat, si aneu a retre culte a altres d&#233;us i els adoreu, 7jo arrencar&#233; el poble d&#8217;Israel de la terra que li havia donat, rebutjar&#233; aquest temple que jo havia consagrat al meu nom, i Israel ser&#224; motiu de burles i escarnis entre tots els pobles.#x 8Aquesta casa es tornar&#224; un munt de runa;#x els qui hi passin a la vora quedaran astorats i xiularan escruixits dient: &#8220;Com &#233;s que el Senyor ha fet aix&#242; amb aquest pa&#237;s i amb aquest temple?&#8221; 9I els respondran: &#8220;&#201;s que van abandonar el Senyor, el seu D&#233;u, que havia fet sortir els seus pares del pa&#237;s d&#8217;Egipte, i van anar darrere altres d&#233;us, els van adorar i els donaren culte. Per aix&#242; el Senyor ha fet venir damunt d&#8217;ells tot aquest desastre.&#8221;</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bk1KI">
 <div class="chapter ch11" data-usfm="1KI.11">
 <div class="label">11</div><div class="s1">Febleses de Salom&#243;</div><div class="p"> 1A m&#233;s de la filla del fara&#243;, el rei Salom&#243; va estimar moltes dones estrangeres: moabites, ammonites, edomites, sid&#242;nies i hitites.#x 2Aquelles dones eren dels pobles dels quals el Senyor havia dit als israelites: &#171;No aneu a viure amb ells, i que ells no visquin amb vosaltres, perqu&#232; decantarien el vostre cor cap als seus d&#233;us.&#187; Per&#242; Salom&#243;, pels seus amors, s&#8217;havia vinculat a aquells pobles.#x 3Va tenir set-centes dones amb rang de princeses i tres-centes concubines. 4I, a les seves velleses, les dones van decantar el cor&#160;de Salom&#243; cap a altres d&#233;us. El seu cor ja no era del tot sencer del Senyor, el seu D&#233;u, com ho havia estat el cor del seu pare David. 5Salom&#243; va donar culte a Astarte,#x deessa dels sidonis, i a Milcom, el d&#233;u abominable dels ammonites. 6Salom&#243;, amb les seves males accions, ofenia el Senyor i ja no el seguia fidelment com havia fet el seu pare David. 7A la muntanya d&#8217;enfront de Jerusalem#x va construir un recinte sagrat dedicat a Quemoix, el d&#233;u abominable de Moab, i a Milcom,#x l&#8217;abominable d&#233;u dels ammonites. 8Va fer el mateix en honor dels d&#233;us de totes les seves dones estrangeres, que els cremaven ofrenes i v&#237;ctimes.</div><div class="p"> 9El Senyor es va disgustar perqu&#232; el cor de Salom&#243; s&#8217;havia decantat d&#8217;ell, el&#160;D&#233;u d&#8217;Israel, que se li havia aparegut dues vegades#x 10i li havia prohibit expressament de donar culte a altres d&#233;us; per&#242; ell no va observar el que el Senyor li havia manat. 11Per aix&#242; el Senyor li digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Ja que t&#8217;has portat aix&#237; i no has guardat la meva alian&#231;a ni les lleis que jo t&#8217;havia donat, t&#8217;arrencar&#233;#x el reialme de les mans i en donar&#233; una part a un dels teus s&#250;bdits. 12Per&#242;, per consideraci&#243; al teu pare David, no ho far&#233; en vida teva, sin&#243; que l&#8217;arrencar&#233; de les mans del teu fill. 13I ni tan sols li arrencar&#233; tot el reialme: concedir&#233; una tribu al teu fill, per consideraci&#243; al meu servent David i a Jerusalem, la ciutat que jo he escollit.</div><div class="s1">Enemics exteriors</div><div class="p"> 14El Senyor va fer que s&#8217;alc&#233;s un adversari contra Salom&#243;: l&#8217;edomita Adad, del llinatge reial d&#8217;Edom.</div><div class="p"> 15En temps del rei David, Edom havia estat derrotat#x i Joab, el general en cap de l&#8217;ex&#232;rcit, va pujar a enterrar els morts. Havia matat tots els homes d&#8217;Edom 16despr&#233;s de quedar-s&#8217;hi sis mesos amb tot l&#8217;ex&#232;rcit d&#8217;Israel, amb la intenci&#243; d&#8217;exterminar tots els edomites mascles. 17Per&#242; Adad havia fugit a Egipte amb altres edomites, s&#250;bdits del seu pare. Aleshores Adad era molt jove. 18Van marxar de Madian#x i arribaren a Paran.#x Van prendre amb ells alguns homes de Paran, entraren a Egipte i es presentaren al fara&#243;, el rei d&#8217;aquell pa&#237;s. Aquest va donar a Adad una casa i li promet&#233; que el mantindria. Tamb&#233; li&#160;ofer&#237; terres. 19El fara&#243; va concedir el seu favor a Adad donant-li per muller la seva cunyada, la germana de la tahpen&#233;s, &#233;s a dir, de la reina. 20La germana de la tahpen&#233;s li va infantar un fill, Guenubat, que la tahpen&#233;s mateixa va criar al palau del fara&#243;.#x Guenubat, doncs, vivia a palau amb els fills del fara&#243;. 21D&#8217;Egipte estant, Adad va saber que David havia mort i s&#8217;havia reunit amb els seus pares i que Joab, el general en cap de l&#8217;ex&#232;rcit, tamb&#233; era mort. Llavors digu&#233; al fara&#243;:</div><div class="p">&#8211; Deixa&#8217;m anar al meu pa&#237;s.</div><div class="p"> 22El fara&#243; li va respondre:</div><div class="p">&#8211; Qu&#232; et falta a casa meva, que te&#8217;n vulguis anar al teu pa&#237;s?</div><div class="p">Ell va insistir:</div><div class="p">&#8211; No res, per&#242; deixa&#8217;m partir.</div><div class="p"> 23D&#233;u va fer que s&#8217;alc&#233;s contra Salom&#243; un altre enemic: Rezon, fill d&#8217;Eliad&#224;. Havia fugit de casa del seu amo, Adad&#232;zer, rei de Sob&#224;,#x 24havia aplegat amb ell uns quants homes i s&#8217;havia convertit en cap d&#8217;una banda. Com que David els anava eliminant, Rezon se&#8217;n va anar a Damasc, s&#8217;hi establ&#237; i arrib&#224; a ser-ne el rei. 25D&#8217;aquesta manera, a m&#233;s del mal que feia Adad, Rezon va ser enemic d&#8217;Israel mentre Salom&#243; visqu&#233;. Rezon, que havia arribat a ser rei dels arameus, odiava Israel.</div><div class="s1">Revolta de Jeroboam</div><div class="p"> 26Jeroboam era fill de Nebat, un efratita de Sered&#224;.#x La seva mare es deia Seru&#224; i era viuda. Ell estava al servei de Salom&#243;, per&#242; es va rebel&#183;lar contra el rei. 27L&#8217;ocasi&#243; d&#8217;al&#231;ar-se contra el rei va ser la seg&#252;ent: Salom&#243; constru&#239;a el Mil&#183;l&#243;#x per cobrir el fossat de la ciutat de David, el seu pare. 28Jeroboam era fort i efica&#231;. Salom&#243; el va observar mentre treballava i el nomen&#224; inspector del treball que prestaven les tribus de Josep. 29Un dia que Jeroboam havia sortit de Jerusalem, el profeta Ahi&#224; de Sil&#243; el va trobar pel cam&#237;. Ahi&#224; portava un mantell nou. Eren tots dos sols a camp ras. 30Ahi&#224; va agafar el seu mantell nou, el va esquin&#231;ar en dotze trossos#x</div><div class="p"> 31i digu&#233; a Jeroboam:</div><div class="p">&#8211; Pren-ne deu trossos,#x perqu&#232; aix&#242; diu el Senyor, D&#233;u d&#8217;Israel: &#8220;Esquin&#231;ar&#233; el reialme que Salom&#243; t&#233; a les mans i te&#8217;n donar&#233; deu tribus; 32l&#8217;&#250;nica tribu que li deixar&#233; ser&#224; en consideraci&#243; al meu servent David i a Jerusalem, la ciutat que he escollit d&#8217;entre totes les tribus d&#8217;Israel. 33M&#8217;han abandonat#x i han adorat Astarte, la deessa dels sidonis, Quemoix, el d&#233;u de Moab, i Milcom, el d&#233;u dels ammonites, i no han seguit els meus camins ni han posat en pr&#224;ctica all&#242; que em plau, els meus decrets i els meus preceptes. No s&#8217;han comportat com David, el pare de Salom&#243;. 34Tanmateix, no prendr&#233; tot el reialme de les mans de Salom&#243;, perqu&#232; tinc fermament decidit de conservar-li la sobirania tots els dies de la seva vida, en consideraci&#243; al meu servent David, que jo vaig escollir i que va observar els meus manaments i els meus decrets. 35En canvi, prendr&#233; el reialme de les mans del seu fill i te&#8217;n donar&#233; deu tribus. 36Al seu fill, li concedir&#233; una tribu, a fi que el meu servent David tingui sempre una ll&#224;ntia encesa#x al meu davant, a Jerusalem, la ciutat que he escollit perqu&#232; porti el meu nom. 37A tu, Jeroboam, et prendr&#233; perqu&#232; regnis tal com el teu cor desitgi: ser&#224;s rei d&#8217;Israel. 38Si obeeixes tot el que jo et mani, si segueixes els meus camins i poses en pr&#224;ctica all&#242; que em plau, observant els meus decrets i els meus manaments, tal com va fer el meu servent David, llavors jo ser&#233; amb tu, t&#8217;edificar&#233; un casal perdurable,#x com vaig fer amb David, i et confiar&#233; el poble d&#8217;Israel.#x 39Aix&#237; humiliar&#233; el llinatge de David, per&#242; no per sempre.&#8221;#x</div><div class="p"> 40Salom&#243; va intentar de fer morir Jeroboam, per&#242; Jeroboam va fugir a Egipte, prop de Xixac,#x rei d&#8217;Egipte, i s&#8217;hi va quedar fins a la mort de Salom&#243;.</div><div class="s1">Mort de Salom&#243;</div><div class="r">(2Cr 9,29-31)</div><div class="p"> 41La resta de la hist&#242;ria de Salom&#243;, tot el que va fer i la seva saviesa, consta en la Cr&#242;nica del rei Salom&#243;.#x 42La durada del regnat de Salom&#243; a Jerusalem sobre tot Israel va ser de quaranta anys.#x</div><div class="p"> 43Salom&#243; va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat a la ciutat de David, el seu pare. El va succeir el seu fill Roboam.</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bk1KI">
 <div class="chapter ch12" data-usfm="1KI.12">
 <div class="label">12</div><div class="s1">Cisma de Jeroboam#x</div><div class="r">(2Cr 10,1-19; 11,1-4)</div><div class="p"> 1Roboam va anar a Siquem,#x on s&#8217;havien aplegat tots els d&#8217;Israel#x per proclamar-lo rei. 2Jeroboam, fill de Nebat, que encara era a Egipte, on s&#8217;havia establert fugint del rei Salom&#243;, ho va saber i de moment es va quedar a Egipte. 3Per&#242; el van fer cridar, i aleshores ell va acudir a Siquem a l&#8217;assemblea de tot Israel. El poble va parlar a Roboam en aquests termes:</div><div class="p"> 4&#8211; El teu pare havia fet molt pesat el jou que port&#224;vem.#x Ara alleugereix-nos la dura servitud, el jou pesant que el teu pare ens havia imposat, i et servirem.</div><div class="p"> 5Ell els respongu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Aneu-vos-en i torneu d&#8217;aqu&#237; a tres dies.</div><div class="p">El poble se&#8217;n va anar.</div><div class="p"> 6Llavors el rei Roboam va demanar consell als ancians que havien estat al servei del seu pare Salom&#243; mentre aquest vivia. Els digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Qu&#232; m&#8217;aconselleu que respongui a aquest poble?</div><div class="p"> 7Ells li contestaren:</div><div class="p">&#8211; Si avui et fas servidor d&#8217;aquest poble, si et poses al seu servei i els respons amb paraules amables, ells et serviran a tu per sempre.#x</div><div class="p"> 8Per&#242; Roboam va prescindir del consell dels ancians i va demanar parer als joves que s&#8217;havien criat amb ell i que estaven al seu costat.#x 9Els digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; I vosaltres, qu&#232; m&#8217;aconselleu? Qu&#232; cal respondre a aquest poble que m&#8217;ha dit: &#8220;Alleugereix-nos el jou que ens havia imposat el teu pare&#8221;?</div><div class="p"> 10Els joves que s&#8217;havien criat amb ell li respongueren:</div><div class="p">&#8211; A aquest poble que t&#8217;ha dit: &#8220;El teu pare havia fet molt pesat el jou que port&#224;vem; alleugereix-nos-el&#8221;, li has de contestar aix&#237;: &#8220;El meu dit petit &#233;s m&#233;s gros que la cintura del meu pare. 11Si el meu pare us va imposar un jou pesant, jo encara hi afegir&#233;. Si el meu pare us assotava amb fuets, jo us assotar&#233; amb escorpins.&#8221;#x</div><div class="p"> 12El tercer dia, Jeroboam i tot el poble anaren a trobar Roboam, tal com el rei els havia indicat. 13El rei respongu&#233; al poble amb duresa. No va fer cas del consell dels ancians, 14sin&#243; que va donar una resposta segons el parer dels joves:</div><div class="p">&#8211; Si el meu pare us va imposar un jou pesant, jo encara hi afegir&#233;. Si el meu pare us assotava amb fuets, jo us assotar&#233; amb escorpins.</div><div class="p"> 15El rei no volgu&#233; escoltar el poble. El Senyor ho havia decidit aix&#237;#x perqu&#232; es compl&#237;s la paraula que havia adre&#231;at a Jeroboam, fill de Nebat, per boca d&#8217;Ahi&#224; de Sil&#243;.#x 16Tots els d&#8217;Israel van veure que el rei no els escoltava, i li van&#160;respondre:</div><div class="p">&#8211; Quina part tenim amb David?</div><div class="p">Quina heretat, amb el fill de Jess&#232;?</div><div class="p">Israel, cadasc&#250; a casa seva!</div><div class="p">I tu, David, ocupa&#8217;t dels teus!</div><div class="p">Llavors els d&#8217;Israel se&#8217;n tornaren a casa. 17Per&#242; Roboam continu&#224; regnant sobre la gent d&#8217;Israel que habitava a les poblacions de Jud&#224;.#x 18El rei Roboam va enviar Adoram, el qui dirigia la prestaci&#243; for&#231;osa per a treballs p&#250;blics,#x per&#242; els d&#8217;Israel el van apedregar, i ell va morir. Llavors el rei Roboam puj&#224; de pressa al seu carro i&#160;fug&#237; a Jerusalem. 19I els d&#8217;Israel s&#8217;han mantingut independents de la casa de David fins al dia d&#8217;avui.</div><div class="p"> 20Quan tots els d&#8217;Israel#x van saber que Jeroboam havia tornat, van convocar l&#8217;assemblea i el proclamaren rei d&#8217;Israel. Fora de la tribu de Jud&#224;, ning&#250; no es va mantenir fidel al casal de David.</div><div class="p"> 21Roboam arrib&#224; a Jerusalem i va mobilitzar tota la gent de Jud&#224; i la tribu de Benjam&#237;, en total cent vuitanta mil homes escollits, per combatre contra Israel i recuperar aix&#237; el reialme per a ell, el fill de Salom&#243;. 22Per&#242; D&#233;u va comunicar la seva paraula a Xemai&#224;, home de D&#233;u. Li va dir:</div><div class="p"> 23&#8211; Parla a Roboam, fill de Salom&#243;, rei de Jud&#224;, a tota la gent de Jud&#224; i de Benjam&#237; i a la resta del poble, i digues-los: 24&#8220;Aix&#242; mana el Senyor: No aneu a combatre contra els vostres germans, la gent d&#8217;Israel; torneu-vos-en a casa, perqu&#232; aix&#242; ha estat cosa meva.&#8221;#x</div><div class="p">Ells van obeir la paraula del Senyor i&#160;se&#8217;n van tornar, tal com el Senyor els havia manat.#x</div><div class="p"> 25Jeroboam va fortificar Siquem, situada a les muntanyes d&#8217;Efra&#239;m, i s&#8217;hi va establir. Despr&#233;s va fortificar Penuel.</div><div class="s1">El santuari de Betel</div><div class="p"> 26Jeroboam es va dir:</div><div class="p">&#8211; Tal com van les coses, el reialme podria retornar al casal de David. 27Si aquest poble continua pujant a Jerusalem, al temple del Senyor, per oferir-hi sacrificis, el seu cor tornar&#224; al seu senyor, Roboam, rei de Jud&#224;; a mi, em mataran, i retornaran a ell, el rei de Jud&#224;.</div><div class="p"> 28Despr&#233;s de pensar-s&#8217;ho b&#233;, el rei va fabricar dos vedells d&#8217;or i va dir al seu poble:</div><div class="p">&#8211; Israel, ja n&#8217;hi ha prou de pujar a Jerusalem! Aquest &#233;s el teu D&#233;u, el qui et va treure de la terra d&#8217;Egipte.#x</div><div class="p"> 29Jeroboam va instal&#183;lar un dels vedells a Betel i l&#8217;altre a Dan.#x 30Aqu&#237; va comen&#231;ar el pecat d&#8217;Israel.#x I el poble an&#224; en process&#243; fins a Dan, al davant d&#8217;un dels vedells. 31Jeroboam, a m&#233;s, va construir santuaris en turons sagrats i va posar-hi sacerdots trets del poble baix, que no eren de la tribu de Lev&#237;.#x 32Jeroboam va instituir una festa el mes vuit&#232;, el dia quinze, semblant a la festa que se celebrava a Jud&#224;, i ell mateix pujava a l&#8217;altar per oferir-hi v&#237;ctimes. Igual va fer a Betel: oferia sacrificis als vedells que havia fabricat i va posar-hi sacerdots dels recintes sagrats#x que ell mateix havia fet construir. 33El dia quinze del mes vuit&#232;, una data que ell s&#8217;havia inventat, pujava a l&#8217;altar que havia erigit a Betel. Va instituir, doncs, una festa#x per als d&#8217;Israel i pujava a l&#8217;altar a cremar-hi ofrenes.#x</div>
 </div>
 </div>
</div>

The Story of God: 30 Day Reading PlanMostra

Solomon, the Temple & the Division of the Kingdom

Escriptures

Sobre aquest pla

Plans relacionats

Jaume: Pla de lectura de 5 dies

Ester

1 Timoteu: Pla de lectura de 6 dies

1 Tessalonicencs: Pla de lectura de 5 dies

2 Tessalonicencs: Pla de lectura de 3 dies

Titus i Filèmon: Pla de lectura de 4 dies

Rut

Filipencs: Pla de lectura de 4 dies

Colossencs: Pla de lectura de 4 dies

Hebreus: Pla de lectura de 13 dies