Vingui el teu regneMostra

PREGÀRIA:

Déu, ets un pare amorós. Gràcies per ser pacient amb mi mentre aprenc a confiar en tu.

LECTURA:

Saps que el creixement té un cost? Abans de poder avançar en el nostre camí de creixement, sovint és necessari reconèixer el que perdrem. Tant si t'ho creus com si no, part de la raó per la qual no avancem en el creixement és perquè aprofitem de quedar-nos on som, gaudint del confort, la seguretat, la il·lusió de control o de qualsevol altra cosa.

A Galates 4: 6-8, Pau ens diu que construir les nostres vides al voltant de coses equivocades ens fa esclaus. És un llenguatge fort, però Pau està fent alguna cosa molt estratègica aquí. Pau fa al·lusió a una part de la història d'Israel poc després de ser lliurats de l'esclavitud a Egipte. Déu va aixecar Moisès i va realitzar grans miracles per fer-los sortir d'aquestes cadenes, i els israelites van lloar Déu per la seva llibertat. Però no va passar gaire temps abans que comencessin a queixar-se de com trobaven a faltar tots els avantatges i comoditats de les seves vides a Egipte. Fins i tot van començar a parlar de tornar-hi! T'imagines sentir-te nostàlgic d'una terra on eres esclau?

Pot semblar una bogeria, però, segons Pau, aquest desig potser et resulta més familiar del que penses. Si hi ha alguna cosa que necessites tant que no pots imaginar la teva vida sense això, llavors ets esclau d'aquesta cosa. Has renunciat a la teva llibertat. Estàs lligat a això. Pot ser una possessió, una relació, un títol o una reputació.

Perquè ens han donat una nova identitat en Jesús, aquestes cadenes s'han trencat i hi ha un nou camí que ens condueix a la llibertat. I encara que és una idea clara i aparentment senzilla, no sempre és fàcil en la pràctica. És una cosa fer-te sortir de l'esclavitud, però és una altra cosa fer sortir l'esclavitud de dins teu.

Tenim la tendència a tornar contínuament al que aparentment ens proporciona confort, seguretat i protecció, tot i que alhora ens girem l'esquena al camí cap a la plenitud i llibertat que Déu desitja per a nosaltres.

Però avui hi ha bones notícies per a tu. Déu és un pare amorós!

Imagina un pare que observa el seu nen donar els seus primers passos insegurs. Què sent? Com reacciona? Està impacient i frustrat perquè el seu fill no va més lluny? Explota d'ira quan els genolls del seu fill fallen i cau a terra? Creus que veuries una decepció extraordinària als seus ulls mentre el sents cridar: "Per què encara no camines? Mira el teu germà gran! Pot donar la volta d'aquesta casa corrents! Per què no pots fer-ho bé?"

De cap manera! En cap cas esperaries aquest tipus de reacció. Per què? Perquè un pare amorós celebra els primers passos, per petits que siguin. Sap que aquests passos són l'inici d'un llarg camí cap a convertir-se en un adult madur. És pacient amb els progressos i celebra cada victòria, per efímera que sigui.

De la mateixa manera, el teu Pare celestial desitja veure't avançar en la teva vida espiritual. Ell t'estima i celebra els teus primers passos.

REFLEXIÓ:

Aquí tens dues preguntes per reflexionar avui. Què aconsegeixo quedant-me on estic? I hi ha alguna cosa que tinc massa por de perdre?

A mesura que comencis a respondre a aquestes preguntes, demana a Déu la gràcia i la força que necessites per donar un petit pas de confiança avui. Després, pren un temps per donar gràcies a Déu per la seva paciència i el seu perdó, que t'acompanyen cada vegada que tornes a caure en aquella vida i forma de pensar antiga.