Vingui el teu regneMostra

PREGÀRIA:

Déu, vull veure't avui tal com ets realment. Ajuda'm a tenir una visió correcta de qui ets.

LECTURA:

Espera! Ja sé el que estàs pensant: "No vaig llegir això ahir?". Però hi ha dues idees molt importants en aquests versets, així que s'han dividit en dos dies. Ahir es tractava de posar en pràctica el que Déu està obrant. Avui es tracta del paper de la por en el nostre creixement espiritual.

Per incòmode que ens pugui semblar aquesta idea, Pau ens diu, "Treballeu amb temor i reverència per obtenir la vostra salvación". Tendim a rebutjar aquest tipus de coses a la nostra cultura, pensant que és religió de la vella escola. No volem pensar en Déu com algú a qui hauríem de temer, oi? Com podria això ser útil?

Bé, imagina't a la platja amb un nen petit. Seria una bona idea assenyalar l'oceà i dir: "Ves a divertir-te, jo m'estiraré aquí i faré una migdiada"? Òbviament no! Això seria extremadament irresponsable, oi? Caminaries amb el nen de la mà fins a on les onades es trenquen a la riba. Li mostraries com de poderoses són les onades i li explicaries com de fort és el corrent. Voldries que tingui un nivell saludable de respecte cap a l'oceà, perquè és molt més gran i molt més poderós del que ell és. Mai voldries que corregués sense tenir ni idea a què realment s'enfronta, oi? D'altra banda, no voldries que s'aferrés al passeig marítim a causa del terror a l'oceà. Li mostraries com jugar, xipollejar i divertir-se amb les onades, perquè això és precisament el que es fa a la platja. Quan es tracta d'alguna cosa tan poderosa com l'oceà, hi ha un equilibri adequat entre l'amor i el respecte.

De la mateixa manera, quan la Bíblia parla de la por de Déu, no es tracta que hàgim de tenir por de Déu. Es tracta de tenir un respecte saludable pel fet que Déu és molt més gran i més poderós del que podem comprendre. Es tracta de reconèixer que, quan ens acostem a Déu, no som nosaltrs que ramenen les cireres. No el podem controlar ni manipular, és el totpoderós creador de l'univers! No podem posar-lo a la butxaca i portar-lo com un amulet de la bona sort.

Però saber això no hauria de separar-nos de Déu. De fet, és tot el contrari. Quan descobrim un "temor" saludable envers Déu, és molt menys probable que donem per descomptat el seu amor. Aquest temor alimenta la nostra admiració i ens acosta a ell.

REFLEXIÓ:

Una part essencial de la connexió amb Déu és tenir una visió correcta de qui és ell. És fàcil per a nosaltres arribar a ser tan familiars amb Déu com un amic proper que oblidem com de gran és.

Aquí tens algunes preguntes per a la reflexió...

La teva visió de Déu ha estat massa petita? Quina ha estat la conseqüència d'aquesta visió limitada? En quines àrees sents que potser has donat per descomptat l'amor de Déu?

Demana a Déu que et doni un "temor" saludable i útil cap a ell, i que el vegis com el Déu immens i poderós que és. Aleshores, dóna-li gràcies per l'enorme amor que el va portar a deixar de banda tot aquest poder i patir la mort a la creu per tal d'aceptar-te una relació amb ell.