Déu, i jo què?Mostra

Les meves pregàries funcionen?

Has rebut mai alguna cosa i la teva resposta ha estat: "AIXÒ no és pel que jo he fet dejuni!" T'has deixat de menjar, has pregat, has plorat i després de tot això, el resultat ha estat el contrari del que estaves demanant. Una experiència així pot fer que ens preguntem si hauríem de deixar de pregar i dependre d'altres coses o pot fer que només preguem per a coses "segures" que no augmentin la nostra fe.

La veritat és que Déu no necessita que protegim la seva reputació pregant només per a coses que considerem segures o senzilles. Amb aquesta mentalitat, limitem la capacitat de Déu per fer l'impossible i per mostrar realment la seva glòria i el seu poder en aquest món. Déu em va mostrar que quan prego per les coses que necessito, per grans o petites que siguin, enforteixo la meva creença que Ell és un Déu capaç i disposat. També preparo el meu cor per donar-li les gràcies que Ell es mereix. Déu també em va advertir, fa poc temps, de que em guardés de la por a la decepció quan prego. Déu em va mostrar que això pot ser un obstacle directe per a les meves pregàries. Déu respondrà, i fins i tot si no ho fa de la manera que espero, sé que Ell serà glorificat tal i com Ell diu a la seva paraula.

No ens podem permetre que les nostres emocions ens dirigeixin en la pregària. Les nostres emocions poden fer-nos pregar automàticament per la destrucció de qualsevol persona que estigui "darrere" de la situació. No obstant, quan busquem coneixement sobre la nostra situació de Déu, sabrem si és el resultat de l'enemic o d'una orquestració divina d'un Pare poderós i omniscient.

Per exemple, Jesucrist a l'hort de Getsemaní: mentre pregava, no estava pregant contra els fariseus o Judes, qui semblava que estaven "darrere" de la seva traïció. La seva pregària es va centrar en la voluntat de Déu, fins i tot enmig del seu dolor.

Així doncs, la pregunta hauria de ser, les meves pregàries serveixen per complir la voluntat de qui?