Déu, i jo què?Mostra

Mentre espero

Mentre esperes, recorda que com a fill del Déu altíssim, cada temporada és la teva temporada. La noció que només és la nostra temporada quan les coses surten com nosaltres volem és incorrecta i tòxica.

Quan David cuidava les ovelles, encara era la seva "temporada" i quan Josep estava tancat a la presó per un crim que no havia comès, encara era la seva "temporada".

Mentre esperem, el que veiem físicament desafiarà la nostra fe en Déu perquè no sempre hi haurà evidència física del que creiem que farà per nosaltres. En aquests moments, recorda que vivim per la fe i no per la vista. Prenem les nostres decisions sobre la base de la fe en Déu, no sobre les limitacions de la nostra situació actual. Mentre esperem, aprenem a sotmetre la nostra voluntat, el nostre calendari sobre com han de succeir les coses i fins i tot els nostres objectius a Déu. Les seves mans són el lloc més segur per estar, perquè només Ell té la capacitat de viure avui, demà i l'any vinent.

L'espera revela el que i a qui adorem. Revela pors profundes i fins i tot creences ansioses amagades. Quan els israelites esperaven arribar a la terra promesa, van buscar la gratificació instantània perquè era el que valoraven. Volien tornar a l'esclavitud en lloc d'esperar i suportar el viatge perquè als seus cors adoraven altres déus.

L'espera mai no és en va. Déu no retenia la seva promesa als israelites, els estava preparant. Quan et trobis insatisfet amb la teva situació, a què recorres? La resposta a aquesta pregunta revela molt sobre el teu cor.

Mentre esperem, Déu ens prepara pel que està per venir. Cada dia Déu parla, però si ens centrem en el futur i descuidem Aquell que ens guia, no el sentirem. Per tant, el temps passarà, però només serem tan frustrats i ignorants com el primer dia perquè no hem rebut cap direcció de Qui afirmem servir.