Comunicar vidaMostra

Pensa en el que penses

En la nostra manera de pensar hi ha un poder que dona vida. Els nostres pensaments són importants. Proverbis 23,7 (en la versió anglesa KJV) diu: «Perquè com l'home pensa en el seu cor, així és ell.» Els nostres pensaments són importants perquè dels nostres pensaments flueixen les nostres paraules. Els pensaments i les inclinacions del nostre cor configuren la realitat del que som. Ells donen forma a la nostra manera de pensar, que acabarà donant forma a les nostres paraules i, per tant, a les nostres accions. El que diem és important, però el que creiem encara ho és més. Les Escriptures ens conviden a pensar en allò que és lloable, fins i tot a rumiar-hi. Invertim de veritat en aquesta obediència i li donem prioritat?

S'han escrit molts llibres que examinen com les nostres paraules són tan sols el mitjà que transmet els nostres pensaments i emocions. El que passa pel teu cap condiciona el que penses. És cert que «si entra porqueria, en surt porqueria»? Si és així, els nostres pensaments s'haurien de considerar la nostra màxima prioritat, sobretot tenint en compte que en deriven la salut i el benestar de les nostres vides. L'enemic vol que el nostre cap estigui ple de tota mena de porqueria i imaginacions vanes. Pensem en què pensem.

La programació neurolingüística reconeix la connexió fonamental del cervell (neuro) amb els nostres pensaments, el llenguatge (lingüística), com també de les paraules amb els nostres comportaments o accions internes i externes (programació). Aquesta escola de pensament considera que l'aplicació pràctica de la consciència del pensament té efectes en la vida sana.

Quan ja hem trobat allò que busquem, hem de pensar en allò que estem mirant. Diu el conte que hi havia un voltor i un colibrí sobrevolant el mateix desert. El voltor buscava mort i descomposició per menjar. I va trobar mort i descomposició. Per contra, el colibrí buscava vida en el nèctar d'una flor. I va trobar vida. Tots dos van trobar el que buscaven. Vigila què busques, què penses i què deixes entrar per les finestres del teu cap. Perquè de l'abundància dels nostres pensaments brollen les paraules.

2a Corintis 10,5 (BCI) ens diu que «destruïm raonaments fal·laços i altiveses de tota mena que s'alcen contra el coneixement de Déu, fem presoneres les intel·ligències per portar-les a obeir el Crist». És possible viure una vida conscients dels nostres pensaments i fer-los presoners! Déu ens va donar l'Esperit Sant per permetre'ns fer-ho. Fer presoners els teus pensaments vol dir controlar el que penses de tu mateix i de la vida.

Quan rumiem en les benediccions que hem rebut, el caràcter del nostre Déu i Pare amorós i tota la seva bellesa visible en la natura, vivim d'aquestes veritats. Tanmateix, sempre que pensem en allò que no tenim i en les coses del món que no estan bé, podem caure en la depressió i l'ansietat. Hi ha un camp de batalla en el nostre cap. La teva vida sempre es mou cap als teus pensaments més forts. Així que arma teu cap i els teus pensaments amb la veritat que dona vida!

Reflexiona:

Dedica una estona a considerar els teus pensaments durant el dia. Són vitalistes i positius? Són negatius? Què aporten els teus pensaments diaris?

Prega:

Senyor, ajuda'm a conèixer els meus pensaments, ja que ells condueixen les meves paraules. Vull que pensaments de vida que em guiïn la llengua cap a paraules de vida. Necessito que la teva paraula de veritat estigui en els meus pensaments. Ajuda'm a fer presoners tots els pensaments que no s'ajustin a les teves veritats.