Antic Testament - Els Llibres de Moisès

Antic Testament – Profetes Majors

Antic Testament - Els Llibres sapiencials

Viatge en 60 dies al Nou Testament

Emocions bíbliques - Respostes bíbliques a cada repte

Eliseu: Un Relat De Fe Absurda

Un pla de lectura millor

Canviat: Propers Passos per a una Vida Canviada

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkJDG">
 <div class="chapter ch17" data-usfm="JDG.17">
 <div class="label">17</div><div class="s1">Mic&#224; i el seu temple privat</div><div class="p"> 1A les muntanyes d&#8217;Efra&#239;m#x hi havia un home anomenat Mic&#224;. 2Un dia va confessar a la seva mare:</div><div class="p">&#8211; &#191;Recordes aquelles mil cent peces de plata que et van desapar&#232;ixer i sobre les quals tu vas pronunciar una maledicci&#243; al meu davant? Doncs b&#233;, aqu&#237; tens els diners. Jo te&#8217;ls havia pres.</div><div class="q1">La seva mare va exclamar:</div><div class="p">&#8211; Que el Senyor et beneeixi, fill meu!#x</div><div class="p"> 3Mic&#224; va tornar les mil cent peces de plata a la seva mare, per&#242; ella li digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Vull consagrar aquesta plata al Senyor, a favor de tu, fill meu, perqu&#232; fonguin una est&#224;tua de metall.#x Ara, doncs, te les torno.</div><div class="p"> 4Per&#242; Mic&#224; torn&#224; a donar la plata a la seva mare. Llavors ella en va prendre dues-centes peces i les don&#224; a l&#8217;argenter. Aquest en va fer una est&#224;tua de metall fos, que van instal&#183;lar a casa de Mic&#224;.</div><div class="p"> 5Aix&#237; aquest home, Mic&#224;, va tenir un temple a casa seva: es va fabricar un efod#x i uns terafim#x i va donar la investidura sacerdotal#x a un dels seus fills. 6En aquell temps no hi havia rei a Israel i tothom feia el que li semblava.#x</div><div class="p"> 7Hi havia un jove de Betlem de Jud&#224;, del clan de Jud&#224;,#x que era levita, per&#242; que residia all&#237; com a foraster. 8El levita va deixar Betlem de Jud&#224; amb la intenci&#243; de buscar un altre lloc de resid&#232;ncia. Tot fent cam&#237; per les muntanyes d&#8217;Efra&#239;m va arribar a la casa de Mic&#224;.</div><div class="p"> 9Aquest va preguntar-li:</div><div class="p">&#8211; D&#8217;on v&#233;ns?</div><div class="q1">Ell respongu&#233;:</div><div class="p">&#8211; S&#243;c un levita de Betlem de Jud&#224; i busco un lloc de resid&#232;ncia.</div><div class="p"> 10Mic&#224; li va proposar:</div><div class="p">&#8211; Queda&#8217;t amb mi! Em far&#224;s de pare#x i de sacerdot. Et donar&#233; cada any deu peces de plata, roba i menjar.</div><div class="p">El levita primerament se&#8217;n va anar, 11per&#242; despr&#233;s es decid&#237; a quedar-se amb&#160;aquell home, que el tract&#224; com un dels&#160;seus fills. 12Mic&#224; va donar la investidura sacerdotal al levita;#x aquell jove va convertir-se en el seu sacerdot i es qued&#224; a viure a casa seva. 13Mic&#224; es va dir:</div><div class="p">&#8211; Ara estic segur que el Senyor em ser&#224; propici, perqu&#232; tinc aquest levita com a sacerdot.</div>
 </div>
 </div>
</div>

Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkJDG">
 <div class="chapter ch18" data-usfm="JDG.18">
 <div class="label">18</div><div class="s1">Els danites canvien de territori#x</div><div class="p"> 1En aquell temps no hi havia rei a Israel.#x Era el temps que la tribu de Dan buscava un territori on establir-se, perqu&#232;, fins aquell moment, encara no li havia tocat cap heretat entre les tribus d&#8217;Israel.#x</div><div class="p"> 2Els danites van enviar des de Sor&#224; i Eixtaol,#x poblacions on vivien, cinc homes del seu clan,#x molt valents, per a&#160;rec&#243;rrer i explorar el territori. Els van&#160;dir:</div><div class="p">&#8211; Aneu a explorar el pa&#237;s.#x</div><div class="q1">Ells van arribar a les muntanyes d&#8217;Efra&#239;m, a la casa de Mic&#224;, on feren nit. 3Prop de la casa, van recon&#232;ixer la veu del jove levita i s&#8217;hi van acostar. Li preguntaren:</div><div class="p">&#8211; Qui t&#8217;ha portat fins aqu&#237;? Qu&#232; hi fas, en aquest indret? Quins interessos hi tens?</div><div class="p"> 4El levita els va explicar tot el que Mic&#224; havia fet per ell, i afeg&#237;:</div><div class="p">&#8211; Em paga un sou i s&#243;c el seu sacerdot.</div><div class="p"> 5Ells li demanaren:</div><div class="p">&#8211; Consulta D&#233;u#x a veure si sortir&#224; b&#233; l&#8217;expedici&#243; que hem empr&#232;s.</div><div class="p"> 6El sacerdot els respongu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Aneu en pau, que el Senyor &#233;s favorable a la vostra expedici&#243;.</div><div class="p"> 7Els cinc homes van continuar el seu cam&#237; i arribaren a Laix.#x Tot seguit s&#8217;adonaren que la gent d&#8217;aquella ciutat vivia refiada: eren tranquils i pac&#237;fics i seguien els costums dels sidonis.#x En aquell pa&#237;s no hi havia cap poder &#250;nic i hereditari que crid&#233;s la gent a l&#8217;ordre.#x Els sidonis quedaven lluny i els de Laix no estaven aliats amb ning&#250;.#x</div><div class="p"> 8Els exploradors danites tornaren a Sor&#224; i Eixtaol, i els del seu clan els van preguntar:</div><div class="p">&#8211; Qu&#232; us ha semblat?</div><div class="p"> 9Ells respongueren:</div><div class="p">&#8211; Anem a atacar-los!#x Hem vist el pa&#237;s i &#233;s d&#8217;all&#242; m&#233;s bo. Qu&#232; hi feu, aqu&#237; aturats? Afanyem-nos a ocupar-lo i apoderem-nos-en. 10Quan arribareu, trobareu un poble refiat, que habita en un vast territori. D&#233;u l&#8217;ha posat a les vostres mans. &#201;s un indret on no manca cap dels productes de la terra.</div><div class="p"> 11Llavors van sortir de Sor&#224; i Eixtaol sis-cents homes del clan de Dan, equipats per a la guerra. 12Pujaren i plantaren el campament prop de Quiriat-Jearim,#x en el territori de Jud&#224;. Per aix&#242; aquell lloc s&#8217;anomena Mahan&#233;-Dan (que vol dir &#171;campament de Dan&#187;); i aquest nom es mant&#233; encara avui. Es troba a l&#8217;oest de Quiriat-Jearim. 13Des d&#8217;all&#237; van passar cap a les muntanyes d&#8217;Efra&#239;m i arribaren a la casa de Mic&#224;.</div><div class="p"> 14Els cinc homes que havien anat a explorar el territori de Laix van dir als seus companys:</div><div class="p">&#8211; &#191;Sabeu que en una d&#8217;aquestes cases hi ha un efod, uns terafim i una est&#224;tua de metall fos?#x Penseu qu&#232; conv&#233; de fer.</div><div class="p"> 15Es van dirigir a la casa de Mic&#224;, on vivia el jove levita, hi arribaren i el van saludar. 16Els sis-cents danites, equipats per a la guerra, es van quedar a l&#8217;entrada de la casa. 17Els cinc exploradors entraren a dins i prengueren l&#8217;est&#224;tua, l&#8217;efod i els terafim. El sacerdot s&#8217;estava a l&#8217;entrada amb els sis-cents homes armats. 18En veure que entraven a la casa de Mic&#224; i que prenien l&#8217;est&#224;tua, l&#8217;efod i els terafim, el sacerdot els va dir:</div><div class="p">&#8211; Qu&#232; feu?</div><div class="p"> 19Ells li contestaren:</div><div class="p">&#8211; Tu calla! Tanca la boca i acompa-nya&#8217;ns: ens far&#224;s de pare i de sacerdot.#x Qu&#232; t&#8217;estimes m&#233;s: ser sacerdot d&#8217;una sola fam&#237;lia o b&#233; ser-ho d&#8217;una tribu i d&#8217;un clan d&#8217;Israel?</div><div class="p"> 20La proposta agrad&#224; al sacerdot, que va agafar l&#8217;efod, els terafim i l&#8217;est&#224;tua i se n&#8217;an&#224; amb aquella gent.</div><div class="p"> 21Llavors van continuar la marxa, havent posat al davant les dones i les criatures,#x el bestiar i els bagatges. 22Ja eren lluny de la casa de Mic&#224; quan la gent que vivia a les cases ve&#239;nes es van mobilitzar per perseguir-los. 23Van cridar contra els danites, i aquests es van girar i preguntaren a Mic&#224;:</div><div class="p">&#8211; Qu&#232; et passa, que t&#8217;exclames tant?</div><div class="p"> 24Mic&#224; va respondre:</div><div class="p">&#8211; M&#8217;heu pres el d&#233;u que jo m&#8217;havia fabricat i us emporteu el sacerdot. Em deixeu sense res i encara em dieu: &#8220;Qu&#232; et passa?&#8221;#x</div><div class="p"> 25Els danites li replicaren:</div><div class="p">&#8211; No et volem sentir m&#233;s! A veure si uns homes rabiosos es llan&#231;aran contra vosaltres, i tu i la teva fam&#237;lia perdreu la vida.</div><div class="p"> 26Els danites continuaren la marxa. Mic&#224;, veient que eren m&#233;s forts que no pas ell, se&#8217;n torn&#224; a casa seva. 27Aix&#237;, doncs, els danites es van endur els objectes que Mic&#224; havia fet i el sacerdot que tenia.</div><div class="p">Despr&#233;s van arribar a Laix, aquell poble tranquil i refiat. Mataren tota la gent i van calar foc a la ciutat. 28Ning&#250; no vingu&#233; a salvar-los, ja que Laix era lluny de Sid&#243; i no estaven aliats amb ning&#250;. Laix es trobava a la vall de Bet-Rehob. Els danites la van reconstruir i s&#8217;hi establiren. 29Li van posar el nom de Dan, que era el nom del seu avantpassat, el fill d&#8217;Israel; per&#242; antigament la ciutat s&#8217;anomenava Laix.#x</div><div class="p"> 30Els danites hi van entronitzar aquella est&#224;tua. Jehonatan,#x fill de Guerxom, fill de Mois&#232;s,#x amb els seus fills, van ser sacerdots de la tribu de Dan fins al dia de la deportaci&#243;.#x 31Van conservar entre ells l&#8217;est&#224;tua que Mic&#224; s&#8217;havia fabricat, tot el temps que hi va haver a Sil&#243; el santuari de D&#233;u.#x</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkJDG">
 <div class="chapter ch19" data-usfm="JDG.19">
 <div class="label">19</div><div class="s1">Crim dels benjaminites a Guib&#224;#x</div><div class="p"> 1En aquell temps no hi havia rei a Israel.#x En un indret apartat de les muntanyes d&#8217;Efra&#239;m, hi residia un levita que tenia una concubina de Betlem de Jud&#224;.#x 2Ella li va ser infidel#x i se&#8217;n torn&#224; a casa del seu pare, a Betlem de Jud&#224;. Ja feia quatre mesos que hi era 3quan el seu marit es pos&#224; en cam&#237; per anar-la a buscar: li volia parlar al cor i fer que torn&#233;s. Es va emportar amb ell un mosso i un parell d&#8217;ases. La dona el va fer entrar a casa del seu pare; aquest, en veure&#8217;l, l&#8217;acoll&#237; tot content. 4El seu sogre, el pare de la noia, el va fer quedar a casa seva; durant tres dies van menjar i beure i s&#8217;hi estigueren hostatjats.</div><div class="p"> 5El quart dia es van llevar de bon mat&#237; i, quan el levita es disposava a anar-se&#8217;n, el pare de la noia digu&#233; al seu gendre:</div><div class="p">&#8211; Menja alguna cosa per prendre forces; despr&#233;s ja us n&#8217;anireu.#x</div><div class="p"> 6Es van asseure a taula tots dos, i van menjar i beure plegats. Despr&#233;s el pare de la noia va dir al seu gendre:</div><div class="p">&#8211; Queda&#8217;t encara una altra nit i alegra&#8217;t amb mi.</div><div class="p"> 7El levita ja s&#8217;aixecava per anar-se&#8217;n, per&#242; el seu sogre va insistir tant que s&#8217;hi va quedar encara una altra nit. 8Quan, al mat&#237; del cinqu&#232; dia, es llev&#224; per anar-se&#8217;n, el pare de la noia li digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Menja i pren forces.</div><div class="q1">Tot menjant plegats, es van entretenir fins avan&#231;ada la tarda. 9Quan el levita es disposava a anar-se&#8217;n amb la seva concubina i el seu mosso, el seu sogre li preg&#224;:</div><div class="p">&#8211; Mira, el dia ja declina i s&#8217;ha fet tard. Passeu la nit aqu&#237;! Alegra&#8217;t amb mi, i dem&#224;, de bon mat&#237;, us en podeu tornar a casa.</div><div class="p"> 10Per&#242; aquesta vegada el levita no es volgu&#233; quedar una altra nit, i es pos&#224; en cam&#237; fins que van arribar a la vista de Jeb&#250;s, &#233;s a dir, Jerusalem. Feia el viatge amb un parell d&#8217;ases ensellats, acompanyat de la seva concubina i del seu mosso. 11Quan passaven a la vora de Jeb&#250;s, el dia ja havia declinat molt, i el mosso va dir al seu amo:</div><div class="p">&#8211; Arribem-nos a la ciutat dels jebuseus a passar-hi la nit.</div><div class="p"> 12Per&#242; el seu amo li contest&#224;:</div><div class="p">&#8211; No ens aturem en una ciutat estrangera on no viu ning&#250; del poble d&#8217;Israel. Continuem fins a Guib&#224;.#x</div><div class="p"> 13I va dir encara al mosso:</div><div class="p">&#8211; Mirem d&#8217;arribar-nos a Guib&#224; o a Ram&#224;;#x passarem la nit en una d&#8217;aquestes dues poblacions.</div><div class="p"> 14I van continuar caminant. El sol es va pondre quan eren al costat de Guib&#224; de Benjam&#237;.#x 15Llavors es van desviar cap a la ciutat amb la intenci&#243; de fer-hi nit.</div><div class="p">El levita va entrar a Guib&#224;, per&#242; es qued&#224; a la pla&#231;a,#x ja que ning&#250; no els volia hostatjar a casa seva#x perqu&#232; hi passessin la nit. 16Un home vell,#x que tornava al vespre de la feina del camp, va passar per all&#237;. Era de les muntanyes d&#8217;Efra&#239;m: tamb&#233; ell residia com a foraster a Guib&#224;. Els habitants de la ciutat eren benjaminites. 17El vell al&#231;&#224; la vista i vei&#233; el viatger que era a la pla&#231;a.</div><div class="q1">Li pregunt&#224;:</div><div class="p">&#8211; On vas i d&#8217;on v&#233;ns?</div><div class="p"> 18El levita li respongu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Estem de pas. Venim de Betlem de Jud&#224; i fem cam&#237; cap a l&#8217;interior de les muntanyes d&#8217;Efra&#239;m. Jo s&#243;c d&#8217;all&#237; i me&#8217;n torno a la casa del Senyor;#x per&#242; ara ning&#250; no m&#8217;acull a casa seva, 19tot i que porto palla i farratge per als ases, i menjar i vi per a mi, per a la teva serventa i per al mosso que acompanya el teu servidor. No ens fa falta res.</div><div class="p"> 20El vell digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Sigues benvingut! Jo m&#8217;ocupar&#233; del que et faci falta, per&#242; no vull que passis la nit a la pla&#231;a.</div><div class="p"> 21El va acollir a casa seva i va donar farratge als ases. Despr&#233;s els viatgers es rentaren els peus#x i van menjar i beure.</div><div class="p"> 22Mentre ells es refeien i s&#8217;alegraven, una colla de poca-vergonyes d&#8217;aquella ciutat van envoltar la casa i comen&#231;aren a picar a la porta tot cridant al vell, l&#8217;amo de la casa:</div><div class="p">&#8211; Fes sortir l&#8217;home que ha entrat a casa teva, que ens en volem aprofitar.</div><div class="p"> 23L&#8217;amo de la casa va sortir a fora i els pregava:</div><div class="p">&#8211; Si us plau, germans, no sigueu dolents. Aquest home &#233;s hoste meu. No feu aquesta baixesa! 24Mireu, us traur&#233; a fora la meva filla encara verge.#x Abuseu-ne i feu-li el que us plagui. Per&#242; no feu aquesta baixesa amb aquest home!#x</div><div class="p"> 25Per&#242; aquells homes no el volgueren escoltar. Llavors el levita prengu&#233; la seva concubina i la va treure a fora. Ells la van violar i maltractar tota la nit fins a la matinada. A trenc d&#8217;alba, la van deixar estar.</div><div class="p"> 26Quan el dia despuntava, ella va arribar a la casa on s&#8217;havia hostatjat el seu marit. Va caure davant la porta i es qued&#224; all&#237; a terra fins que fou de dia. 27Al mat&#237;, quan el seu home va anar a obrir la porta de la casa i ja sortia per continuar el viatge, va veure la seva concubina caiguda davant la porta amb les mans a la llinda. 28Li digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Aixeca&#8217;t i anem-nos-en!</div><div class="q1">Per&#242; ella no responia.#x Aleshores la va carregar damunt el seu ase i continu&#224; el cam&#237; de retorn cap al seu poble.</div><div class="p"> 29Un cop a casa, va agafar un ganivet, tall&#224; el cad&#224;ver en dotze trossos, membre per membre,#x i n&#8217;envi&#224; un tros a cada una de les tribus d&#8217;Israel.#x 30Tothom qui ho veia exclamava:</div><div class="p">&#8211; Mai no havia passat ni s&#8217;havia vist res de semblant d&#8217;en&#231;&#224; que els israelites van sortir d&#8217;Egipte fins al dia d&#8217;avui!</div><div class="q1">El levita havia manat als homes que va enviar:</div><div class="p">&#8211; Aix&#242; heu de dir a tota la gent d&#8217;Israel: &#8220;&#191;&#201;s que mai havia passat res de semblant d&#8217;en&#231;&#224; que els israelites van sortir d&#8217;Egipte fins al dia d&#8217;avui?#x Examineu el cas: parleu-ne i decidiu!&#8221;</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkJDG">
 <div class="chapter ch20" data-usfm="JDG.20">
 <div class="label">20</div><div class="s1">Assemblea dels israelites</div><div class="p"> 1Tots els israelites, com un sol ho-me, van anar a Misp&#224;#x a reunirse en assemblea a la pres&#232;ncia del Senyor.#x Hi anaren de tot arreu, des de Dan fins a Beerxeba,#x i tamb&#233; del pa&#237;s de Galaad.#x 2A l&#8217;assemblea de tot el poble de D&#233;u, van assistir-hi els caps de tot el poble i totes les tribus d&#8217;Israel: quatre-cents mil homes capa&#231;os de combatre. 3Els benjaminites sentiren a dir que els israelites s&#8217;havien aplegat a Misp&#224;.</div><div class="q1">Els israelites van preguntar:</div><div class="p">&#8211; Expliqueu-nos com ha estat aquest crim.</div><div class="p"> 4El levita, el marit de la dona assassinada, prengu&#233; la paraula:</div><div class="p">&#8211; La meva concubina i jo hav&#237;em arribat a Guib&#224; de Benjam&#237;#x per fer-hi nit. 5Els caps de casa de Guib&#224; vingueren contra mi durant la nit i van encerclar la casa on m&#8217;hostatjava. Tenien la intenci&#243; de matar-me,#x i a la meva concubina, la violentaren tant que va morir. 6Llavors vaig agafar el seu cad&#224;ver i el vaig esquarterar. En vaig enviar els trossos per tot el territori de l&#8217;heretat d&#8217;Israel, ja que els de Guib&#224; havien com&#232;s un crim i una inf&#224;mia mai vista a Israel.#x 7&#191;No sou israelites tots vosaltres? Doncs discutiu i parleu-ne aqu&#237; mateix!</div><div class="p"> 8Tot el poble es va al&#231;ar com un sol home i van dir:</div><div class="p">&#8211; Ning&#250; de nosaltres no se&#8217;n tornar&#224; a la seva tenda ni a casa seva. 9I ara farem aix&#242; contra Guib&#224;: segons el que determinin les sorts, 10escollirem deu homes de cada cent, cent de cada mil i mil de cada deu mil entre totes les tribus d&#8217;Israel. Aquests s&#8217;encarregaran de proveir les tropes que aniran contra Guib&#224; de Benjam&#237; per castigar la inf&#224;mia que s&#8217;ha com&#232;s a Israel.#x</div><div class="p"> 11Tots els israelites s&#8217;havien aplegat, aliats com un sol home, per anar contra aquella ciutat. 12Llavors les tribus d&#8217;Israel van enviar missatgers per tota la tribu de Benjam&#237; a dir-los:</div><div class="p">&#8211; Com &#233;s que entre vosaltres s&#8217;ha com&#232;s aquest crim?#x 13Doneu-nos ara mateix aquests poca-vergonyes de Guib&#224;. Els matarem i aix&#237; extirparem la maldat d&#8217;enmig d&#8217;Israel.#x</div><div class="q1">Per&#242; els benjaminites no volgueren escoltar els seus germans israelites, 14sin&#243; que, des de les seves ciutats, es concentraren a Guib&#224; decidits a fer la guerra contra ells.</div><div class="s1">Guerra contra Benjam&#237;</div><div class="p"> 15Aquell dia es van concentrar vint-i-sis mil homes capa&#231;os de combatre, vinguts de totes les poblacions de Benjam&#237;, sense comptar els habitants de Guib&#224;, que concentraren set-cents homes escollits. 16Entre tota aquella tropa hi havia set-cents foners escollits que, tant amb la dreta com amb l&#8217;esquerra,#x podien llan&#231;ar una pedra contra un cabell sense fallar el tret. 17Per la seva banda, els israelites, sense comptar els benjaminites, van concentrar quatre-cents mil homes capa&#231;os de combatre, tots ells gent preparada per a la guerra.</div><div class="p"> 18Els israelites van pujar a Betel#x per consultar D&#233;u:#x</div><div class="q1">&#8211; Quina de les nostres tribus ha de ser la primera a combatre contra els benjaminites?</div><div class="q1">El Senyor va designar la tribu de Jud&#224;. 19L&#8217;endem&#224;, de bon mat&#237;, els israelites plantaren el campament prop de Guib&#224;. 20Van sortir per atacar els benjaminites i formaren en ordre de batalla davant de Guib&#224;; 21per&#242; els benjaminites van fer una sortida i, aquell dia, deixaren estesos vint-i-dos mil israelites.</div><div class="p"> 22Els homes d&#8217;Israel van tornar a agafar &#224;nims i formaren altra vegada en ordre de batalla en el mateix indret que el dia anterior. 23Abans, per&#242;, havien tornat a Betel, havien plorat a la pres&#232;ncia del Senyor fins al vespre i li havien fet aquesta consulta:</div><div class="p">&#8211; &#191;Cal que tornem a fer la guerra contra els benjaminites, els nostres germans?</div><div class="q1">El Senyor els havia respost:</div><div class="p">&#8211; Torneu-hi.</div><div class="p"> 24Aquell segon dia, doncs, els israelites tornaren a atacar els benjaminites. 25Per&#242; els homes de Benjam&#237; tamb&#233; van fer una sortida de Guib&#224; aquell segon dia i van deixar-hi estesos divuit mil homes, tots capa&#231;os de combatre.</div><div class="p"> 26Llavors tots els israelites i tot el poble es van aplegar a Betel. All&#224;, asseguts a la pres&#232;ncia del Senyor, van plorar i dejunar tot aquell dia fins al vespre, i oferiren al Senyor holocaustos i sacrificis de comuni&#243;. 27-28En aquella &#232;poca, l&#8217;arca de l&#8217;alian&#231;a de D&#233;u es trobava a Betel, i Pinh&#224;s, fill d&#8217;Eleazar, fill d&#8217;Aaron, estava al seu servei.#x Els israelites, doncs, van fer aquesta consulta al Senyor:</div><div class="p">&#8211; &#191;Cal que tornem a sortir a combatre contra el nostre germ&#224; Benjam&#237;, o no?</div><div class="p">El Senyor respongu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Torneu-hi, que dem&#224; els far&#233; caure a les vostres mans.</div><div class="s1">Derrota de Benjam&#237;#x</div><div class="p"> 29Els israelites van posar homes emboscats tot al voltant de Guib&#224;. 30Despr&#233;s, per tercer dia, sortiren a atacar Benjam&#237; i van formar en ordre de batalla davant de Guib&#224;, igual que les altres vegades. 31Els benjaminites feren una sortida i es van allunyar de la ciutat. Com les vegades anteriors, van comen&#231;ar a fer algunes baixes entre els israelites, una trentena, a camp obert, a la cru&#239;lla dels camins, del que puja a Betel i del que mena a Guib&#224;.</div><div class="p"> 32Els benjaminites es van pensar que havien derrotat els israelites com la primera vegada. Per&#242; els israelites havien donat l&#8217;ordre de fugir per atraure els benjaminites cap als camins i allunyar-los de la ciutat. 33Llavors tots els israelites es van reagrupar des del lloc on eren, i a Baal-Tamar#x van formar en ordre de batalla. Mentrestant, els qui estaven emboscats van sortir dels seus amagatalls i es llan&#231;aren contra Gueba,#x que havia quedat desguarnida. 34Deu mil homes escollits de tot Israel van presentar-se davant de Guib&#224;, i la batalla va ser aferrissada. Els benjaminites no s&#8217;imaginaven pas el desastre que els queia al damunt. 35El Senyor va derrotar Benjam&#237; davant d&#8217;Israel: aquell dia els israelites mataren vint-i-cinc mil cent benjaminites, capa&#231;os tots ells de combatre. 36Els benjaminites van veure que perdien la batalla.</div><div class="p">D&#8217;altra banda,#x la resta d&#8217;israelites va cedir encara terreny als benjaminites perqu&#232; comptaven amb els homes emboscats contra Guib&#224;. 37Els emboscats s&#8217;havien desplegat r&#224;pidament i s&#8217;havien llan&#231;at contra la ciutat. Hi havien entrat i havien passat tots els habitants a tall d&#8217;espasa. 38Els israelites havien acordat un senyal amb els emboscats: aquests, un&#160;cop a dins de la ciutat, farien pujar una gran fumarada. 39Quan Israel retrocedia en la batalla i els benjaminites havien mort una trentena d&#8217;israelites, es van pensar que ja els havien derrotat com en la primera batalla. 40Per&#242; llavors des de Guib&#224; comen&#231;&#224; a pujar una gran fumarada.#x Els benjaminites es van girar enrere i veieren com pujava cel amunt la fumarada de la ciutat. 41Aleshores els israelites no van retrocedir m&#233;s i van fer front als benjaminites, que quedaren esglaiats de veure el desastre que els queia al damunt. 42Els benjaminites van fugir davant els israelites, en direcci&#243; al desert, per&#242; la batalla no els deixava de petja. Fins i tot els benjaminites vinguts d&#8217;altres ciutats#x exterminaven els qui eren amb ells. 43Els israelites van encerclar els homes de Benjam&#237;, els van perseguir i els aconseguiren quan pensaven aturar-se,#x a la vista de Guib&#224;, cap a llevant. 44Les baixes de Benjam&#237; foren divuit mil homes, tots ells bons guerrers. 45Altres benjaminites van fugir cap al desert, cap a la roca de Rimmon,#x per&#242; els israelites en van atrapar cinc mil pels camins. Els perseguiren de prop fins a tallar-los la retirada#x i en mataren encara dos mil m&#233;s. 46Aix&#237; els benjaminites morts aquell dia van ser vint-i-cinc mil homes capa&#231;os de combatre, tots ells bons guerrers. 47Per&#242; sis-cents benjaminites van poder fugir cap al desert, cap a la roca de Rimmon, on es quedaren uns quatre mesos.</div><div class="p"> 48Els israelites se&#8217;n tornaren enrere per atacar els benjaminites que quedaven. Van passar a tall d&#8217;espasa els habitants de cada lloc i tamb&#233; el bestiar i tot el que trobaven. A m&#233;s, van calar foc a totes les poblacions que van trobar.</div>
 </div>
 </div>
</div>

Antic Testament – Els Llibres d'HistòriaMostra

Escriptures

Sobre aquest pla

Plans relacionats