Somnis redimitsMostra

"Què vols?" El meu ex-marit em va fer aquesta pregunta quan el nostre matrimoni s’estava desfent. "Vull que facis el que mai ha fet cap home… vull que lluitis per mi". la meva veu tremolava entre sanglots. 

Més tard, mentre navegava pel reptador i, tant sovint, solitari camí de ser mare soltera, vaig sentir que Déu em feia la mateixa pregunta una i altra vegada. "Què vols?" Durant diversos anys, no tenia res a dir-li. Realment importa el que vull? Em preguntava. 

Vaig amagar el meu anhel i el meu desig darrere d’un mantra, que sonava molt bé: “La teva voluntat, no la meva”. 

Tot i que rendir-se a la voluntat de Déu és una bona cosa, em va costar molt de temps adonar-me que Déu no busca la meva conformitat passiva, busca el meu cor. No busca esclaus que responguin a ordres per obligació, amb la voluntat oprimida, sinó filles i fills que li responguin des de l'intimitat i la relació. 

He sentit a dir el següent: “L’anhel és bo per tu. És el ressò dels miracles que vindran ".

Déu es preocupa pels nostres somnis. Li preocupa l’anhel dels nostres cors. Si el deixem, fa servir les èpoques d’espera per construir la nostra fe i apropar-nos a Ell mentre compartim els nostres anhels. Compartir els nostres somnis amb Déu no vol dir que obtinguem tot el que volem. Déun no és un follet màgic. Però el mateix procés de compartir els nostres somnis amb Déu ens acosta a Ell.

Us imagineu tenir un bon amic o un cònjuge que mai no us hagi explicat els seus somnis i desitjos? Crec que ens sentiríem força desconnectats d’ell i la relació resultaria poc profunda. La pràctica d'exposar-nos a compartir els nostres anhels i desitjos aprofundeix en la nostra capacitat d’intimitat amb Déu i amb els altres.

Pel que fa a mi, després d'anys d'intentar negar el somni de seure a una taula amb una família pròpia, finalment vaig dir a Déu el que volia. Volia tornar a casar-me. Volia algú amb qui pogués compartir somnis i visions, responsabilitats i reptes, rialles i llàgrimes.

L'època d'espera va continuar. En aquell temps, Déu va realitzar una profunda tasca guaridora en mi. Va utilitzar l’espera per ensenyar-me sobre la reciprocitat de l'amistat i sobre com és la veritable intimitat emocional i segura entre persones. També vaig créixer en la meva fe de que Déu és, de fet, bo. Que es pot confiar en el seu caràcter. Els seus plans són bons. Em va ensenyar que les circumstàncies de la meva vida no canvien aquests fets. Em va ensenyar a defensar aquestes veritats, fins i tot quan no en veia proves.

Què vols? 

En totes les Escriptures, Jesús fa variacions sobre aquesta pregunta a les persones amb qui es troba. I crec que també t’ho pregunta a tu. T'animo a explorar la resposta a aquesta pregunta i compartir-la amb Ell. Pots confiar-li els anhels del teu cor.