Somnis redimitsMostra

Mai no vaig pensar que viuria fins als vint-i-un. Després d’una llarga història d’abusos sexuals, violacions i de viure en un entorn caòtic, la meva mare em va deixar sola al nostre barri, dominat per les bandes, amb tretze anys i amb el meu germà de vuit anys, durant tres mesos. Durant aquell estiu, em vaig relacionar amb un noi gran que ens va oferir menjar i protecció. La relació es va fer abusiva i explotadora i, finalment, em va portar a treballar a la indústria del sexe com a stripper. Essencialment, el meu xicot es va convertir en el meu proxeneta i la meva vida estava fora de control. 

I va intervenir Jesús.

En Ell vaig trobar la gràcia, la sanació i un camí cap a la llibertat. Vaig tornar a somiar. Vaig somiar en que un dia tindria una casa amb una tanca blanca i una gespa verda amb joguines infantils escampades. Somiava amb una família íntegra on tots tinguéssim el mateix cognom. El meu somni representava seguretat i estabilitat, justament el que m'havia mancat durant la meva infància.

Vaig creure erròniament que si anava a l'església el diumenge, llegia els llibres adequats i feia les coses correctes, tots els meus somnis es realitzarien i tindria certa immunitat de part de Jesús davant els problemes de la vida.

Al cap d'uns anys, tot anava segons el meu pla. Em vaig casar, vaig tenir un nadó preciós i tenia una casa amb un jardí. La vida era tan bona que estava gelosa del meu propi jo! 

Quan vaig saber que el meu marit havia tingut relacions i, en última instància, no estava disposat a lluitar per la restauració del nostre matrimoni, vaig sentir que totes les esperances que havia tingut per la meva vida quedaven trinxades. La vida que somiava s’estava desfent completament. 

En el seu poema, "Harlem", Langston Hughes planteja una pregunta. "Què passa amb un somni diferit?" 

"S'asseca

      com una pansa al sol?

      O supura com una nafra—

      I després s'esvaeix? ”

Crec que el que succeeix amb els nostres somnis quan són diferits, fora de l'abast o fins i tot arruïnats, depèn de qui somia. La manera de respondre determinarà si ens apropem més al somni de Déu per a la nostra vida o ens n'allunyem.

Després de la confessió del meu marit, em vaig trobar davant una decisió…

On posaria la meva esperança? Posaria la meva esperança en el somni que tenia per a la meva vida? O posaria l'esperança en Déu?

Segons la Bíblia, l'esperança diferida fa que el cor es posi malalt, però l'esperança en Jesús és una àncora per a la nostra ànima.  Encara que volgués, no podia canviar les meves circumstàncies, però podia decidir com hi respondria. 

Et convido a reflexionar sobre les següents preguntes: On poses la teva esperança avui? La teva esperança está en el somni que tens per a la teva vida? O la teva esperança está en Aquell qui dona els somnis?