No us inquieteu per resMostra

T'has sentit mai culpable de ser un cristià que no "s'inquieta per res"? Tenir ansietat et provoca més ansietat perquè penses que no hauries de tenir-ne? La Lori estava en la mateixa situació fins que va descobrir una cosa que ho va canviar tot.

El meu matrimoni era un desastre. Jo aguantava tota la responsabilitat de criar tres nens, dos d'ells adolescents (Senyor, ajuda'm!) tota sola. Treballar, cuinar, netejar, compartir cotxe, arreglar, finançar, donar suport, estimar, proveir; tot era responsabilitat meva. Tenia l'ansietat fora de control, i no sabia què fer al respecte.

Intentava fer tot el que em passava pel cap: assessorament, meditació, medicació, música, exercici, recitar les Escriptures, el que fos! Res semblava eliminar-la. No m'interpretis malament: fer aquestes coses m'ajudava. Vaig aprendre a utilitzar les eines que necessitava per centrar-me en Crist de nou. Però encara estava lluitant. Mirant cap enrere, una cosa que m'adono que no intentava era "no intentar-ho".

Si cerques en les Escriptures, trobaràs un munt de versets sobre la preocupació. Ho sé perquè buscava una fórmula màgica per ajudar-me a conquerir-la d'una vegada. En la meva recerca, vaig trobar una cosa inesperada. Cal prestar atenció per veure-la, però en aquests versets hi ha instruccions implícites del nostre Pare de no fer res. Sí, de debò: res.

A Mateu 11,28 BCI, Jesús diu: "Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar." Ell fa la feina aquí, no nosaltres. Només hem de venir a Ell.

A Joan 14,27 BCI, diu, "Us deixo la pau, us dono la meva pau (…)" Hi notes un estil? Ens està donant pau. Ens està donant descans. No fem res.

Un altre cop a Mateu 6,25-34 BCI, aquest famós passatge ens diu que no ens preocupem, perquè Déu fins i tot vesteix l'herba del camp, i no farà més per nosaltres? Se'ns diu que "busqueu primer el Regne de Déu (…) i tot això us ho donarà de més a més." Així és; ho has entès? Ens ho donarà!

Déu és un donador. Ell té les respostes, i ens protegeix. Hi ha coses que simplement no podem fer nosaltres mateixos, però així és exactament com ho va dissenyar. Perquè nosaltres el necessitem.

Totes aquelles coses que em preocupaven, es van solucionar d'una manera o altra. No va ser fins que vaig prendre un respir, vaig descansar, vaig acostar-me de debò a Jesús, em vaig calmar, vaig deixar anar tots els detalls, li vaig dir a Déu que hi confiava completament i vaig aprendre a no fer res, que finalment vaig trobar la pau. En definitiva, vaig pregar menys sobre la meva situació i més sobre la meva confiança en ell.

Si has de fer el mateix, t'animo molt a descansar en ell. Pots confiar en ell. Això és el que prego quan em sento aclaparada per l'ansietat de nou:

Estimat Senyor,

Vinc a tu avui per demanar-te ajuda. Ho ets tot per mi. Senyor, necessito descansar. T'entrego la meva preocupació. Agafa-la, Senyor. Accepto la teva pau, amor i comprensió. Ajuda'm a recórrer a tu i no a mi mateixa. Ajuda'm a deixar de fer i començar a confiar. Ajuda'm a esperar les teves respostes, perquè sé que són bones. Dona'm saviesa, esperança i pau. Gràcies, Senyor, per la teva paciència i gràcia. T'estimo, i sé que m'estimes molt més del que mai podria imaginar.

Amén.

Lori