No us inquieteu per resMostra

I si l'ansietat pogués acostar-te a Jesús? En Jordan va passar tot un any pregant per la seva ansietat fins que va descobrir una cosa més profunda: una relació més forta amb Jesús. Potser et pots identificar amb la seva història:

"Crec que estic a punt de morir."

Això és exactament el que vaig pensar l'any passat després de nombroses nits sense dormir. Intentava adormir-me, només per despertar-me aterrat sense cap raó en particular. Tenia una pressió al pit. M'ofegava, i de vegades no podia respirar. El cicle es repetia, i al final em vaig resignar a dormir al sofà per així deixar de despertar la meva dona.

Un dia, vaig anar al metge i li vaig explicar els meus símptomes: el dolor al pit, els problemes per quedar-me adormit i els atacs de pànic. Després d'un parell de proves i unes quantes visites, em va diagnosticar ansietat. Puc ser honest? Em va fer sentir com un cristià fracassat. No havia pregat per això de la manera correcta? "No hauria de passar per això", pensava dins meu, "Se suposa que he de tenir pau i no preocupar-me; això és el que Jesús va dir que havia de fer!"

Després de seguir les instruccions del metge i començar a prendre una petita dosi de medicaments, vaig continuar pregant que l'ansietat simplement desaparegués. Ja no volia haver de fer-hi front.

A 2 Corintis 12, en la traducció de la BCI, Pau descriu la seva "espina a la carn." Encara que mai sabrem amb certesa el que era l'"espina" de Pau, l'ansietat sens dubte en pot semblar una per a molta gent, incloent-m'hi. Pau va dir que va demanar tres vegades al Senyor per alliberar-se'n, però en canvi, Jesús li va dir: "En tens prou amb la meva gràcia. En la feblesa es manifesta plenament el meu poder" (èmfasi afegit).

En tenim prou amb la gràcia de Jesús, sense importar les circumstàncies. Quan vaig començar a pregar per la curació, vaig començar a acostar-me a Jesús. Igual que Pau, Déu no m'ha alliberat de la meva "espina". No obstant això, m'he trobat llegint la seva Paraula amb més passió, i he pregat més que mai abans.

Pensava que el que necessitava era curar-me de la meva ansietat. En realitat, necessitava més de Jesús. No estic dient que si hagués estat més a prop de Jesús, no hauria tingut ansietat. Tampoc no deixaré de pregar per alliberar-me de l'ansietat. Segueixo pregant per alliberar-me d'aquesta espina com ho va fer Pau.

Però alguna cosa encara millor m'està passant que la guarició instantània de l'ansietat: estic desenvolupant una comprensió més profunda de Déu i una relació més rica amb Ell.

En lloc de pregar per la pau, em vaig trobar acostant-me al príncep de la pau. Quan vaig començar a preocupar-me pel meu futur, vaig recordar que ell és l'alfa i l'omega, el principi i el final, el primer i l'últim.

Pregava contra la meva ansietat, però he trobat una cosa molt millor: l'aclaparadora presència de l'amor de Jesús en la meva vida, fins i tot enmig de l'ansietat.

Jordan