Devocional Diari d'Acció de gràcies de Paul TrippMostra

És realment cert que un dels pecats més grans de les nostres relacions és el pecat de l’oblit. Pensa en la següent paràbola de Jesús:

Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. Tot just havia començat, quan li’n van portar un que li devia deu mil talents. Com que no tenia amb què pagar, el senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia: – Tingues paciència amb mi i t’ho pagaré tot. »Llavors, compadit d’ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute. Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L’agafà i l’escanyava dient: – Paga’m el que em deus. »El company se li va llançar als peus i li suplicava: – Tingues paciència amb mi i ja t’ho pagaré. Però ell s’hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute. Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. El senyor va fer cridar aquell home i li digué: – Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. ¿No t’havies de compadir del teu company, com jo m’havia compadit de tu? (Matt. 18: 23-33)

Tots podem oblidar. Tots podem deixar de recordar la magnificència de l’amor i la misericòrdia que ens han vingut de Déu. Tots podem oblidar que mai no hauríem pogut guanyar ni merèixer les millors coses de la nostra vida; només són nostres per mitjà de la gràcia. Heus aquí el problema: en la mesura que oblides la gràcia que se t'ha donat, t'és més fàcil no estendre la gràcia als altres. En la mesura que oblides quant se t'ha perdonat, t'és més fàcil no perdonar a les persones de la teva vida. Si no aconsegueixes portar un cor d’agraïment per l’amor que se t’ha donat lliurement, és fàcil que no estimis els altres com hauries de fer-ho.

És cert, i sempre ho ha estat cert, ningú dóna millor gràcia que la persona que està profundament convençuda que la necessita i que li ha estat subministrada per el Déu de gràcia i de tendresa misericòrdia. Ell ens dóna allò que mai no hauríem pogut guanyar; per què, doncs, ens girem i ens neguem a donar fins que els altres no han arribat al nivell que els exigim? La crida al perdó exposa immediatament la nostra necessitat de perdó. La crida a donar gràcia revela quant necessitem gràcia. La crida al perdó és al mateix temps una crida a recordar i a agrair. Quan recordes fins a quin punt et quedes curt, tens un cor tendre envers els altres que no arriben i vols per a ells la mateixa gràcia que és la teva única esperança. Que Déu ens doni la gràcia de recordar i la voluntat de donar als altres el que ens han donat.