Devocional Diari d'Acció de gràcies de Paul TrippMostra

Senzillament, no pots fer res per obtenir el favor de Déu. Cal acceptar-ho i recordar-ho. Mai no seràs prou just durant prou temps com per satisfer els requisits sagrats de Déu. Els teus pensaments mai no seran prou purs. Els teus desitjos mai seran prou sants. Les teves paraules mai no seran prou netes. Les teves decisions i accions mai no seran honoraran prou Déu. El llistó és massa alt perquè mai puguem arribar-hi. No hi ha excepcions. Tots vivim sota el mateix pes de la llei i la mateixa incapacitat del pecat. Tots som rebels abans que submisos. Tots som, de forma natural, més orgullosos que humils. Tots estem més dedicats a la idolatria que a l’adoració de Déu. Fem millor la guerra amb els nostres veïns que l'amor. Tots trobem l’enveja més natural que la satisfacció. Tots som lladres d’una manera o d’una altra. Tots cobegem el que tenen els altres. De forma natural, torcemla veritat més que no la protegim. Condemnem amb les nostres paraules en lloc de donar gràcia. Mostrem cada dia proves que mai no assolirem de forma independent els estàndards de Déu.

Aquí tens la teva afirmació definitiva: "perquè ningú no és just davant de Déu en virtut de les obres manades per la Llei" ( Rom. 3:20 ). I per què és certa aquesta afirmació? És certa perquè "tots havien pecat i vivien privats de la glòria de Déu" ( Rom. 3:23 ). L'expressió ho inclou tot. No deixa lloc a cap excepció. Són les notícies devastadores i humiliants que totes les persones necessiten acceptar en el seu cor i en el seu sentit d'identitat. Però aquesta notícia difícil d’acceptar no és l’entrada a l’auto-odi depressiu, sinó a l’esperança i a l’alegria eternes. Només quan acceptes qui ets i el que no pots fer, comences a entendre la necessitat del do de Déu. Ajuntem les males notícies i les bones, com ho fa Pau a Romans 3. Escriu: "Ara, però, ell els fa justos purament per gràcia, en virtut de la redempció realitzada per Jesucrist. Déu ha decidit que Jesucrist, amb la seva sang, fos l’instrument del perdó per mitjà de la fe"( vv. 23-25 ​​).

Una propiciació és un sacrifici expiatori. El sacrifici de Jesús va apaivagar la ira de Déu i va crear una reconciliació entre Déu i tots els qui van confiar en ell. Com que Déu odia el pecat, l’única manera en què els pecadors podríem tenir una relació amb ell és que Crist donés la seva vida per pagar la pena pel nostre pecat. No cal obeir per obtenir el favor de Déu. Crist ha guanyat el favor de Déu en nom teu. Per tant, la teva obediència no és mai un pagament aterrador, sinó un himne d’agraïment a un Déu que et va conèixer on éreu i va fer per tu el que no podies fer per tu mateix.