Cada pas una arribadaMostra

L'Església Visible

Quan Salomó es troba davant el nou temple, fa la pregunta que tots ens fem en un moment o altre: "Però, ¿és que Déu podria veritablement residir a la terra?" (1 Reis 8:27,BCI).

Salomon és colpit d’aquest escepticisme, però de totes maneres prega. Prega perquè Déu escolti la gent quan vingui a aquesta casa i ofereixi les seves pregàries, que Déu estigui atent a les seves necessitats nit i dia, i que quan els escolti perdoni.

Els dubtes s'han repetit amb variacions des de Salomó fins a nosaltres. Però nosaltres, igual que Salomó, hem seguit endavant i hem pregat de totes maneres. L'objecció racional a creure que Déu habita a la terra en una casa d'oració, que Déu es troba amb nosaltres en un lloc de culte, no ha pogut sobreviure a l'evidència de l'experiència i la fe. Després de tot, la nostra racionalitat és una de les proves menys fiables de la realitat. La pregunta cínica "Pot ser?" respon a una raó més profunda, una experiència més àmplia i una fe realista que diu: "Sí, i tant!"

En la pregària de Salomó en aquest passatge, podem veure tres àrees en què el visible és un conducte per a l'invisible, i són àrees en què encara estem involucrats avui dia. El primer té a veure amb la història. Salomó destaca la memòria de les grans trobades amb Déu en el passat. Una mala memòria és una amenaça per a les nostres pregàries.

La segona té a veure amb el perdó. Amb massa freqüència enfoquem les nostres pregàries com a maneres en què podem aconseguir que Déu actuï al nostre costat. Però l'església visible és una garantia contra això. El perdó és el punt d'inflexió en l'oració, la transició de buscar els nostres desitjos de part de Déu a cedir-li la nostra vida perquè hi faci la seva voluntat.

Salomó esmenta la tercera àrea amb la paraula estranger, que també es pot traduir per "desconegut". Quan el nostre interès es centra exclusivament en nosaltres mateixos, les nostres famílies i els cercles reduïts de coneguts, perdem tota sensibilitat envers la vasta església de Crist i el món que Crist intenta fer entrar en comunió amb ell.

Les tres lliçons de Salomó sobre la pregària es poden resumir en tres paraules: història (l'obra de Déu en el passat), perdó (un punt d’inflexió entre jo i la voluntat de Déu), i altres (o desconeguts). Prega a la llum de la paraula que et parla més personalment ara mateix.