Cada pas una arribadaMostra

Acceptar el que Déu ja està fent

Moltes vegades quan llegim les narracions bíbliques aprenem més sobre nosaltres mateixos que no pas sobre la història antiga. Les paraules de la pregunta de Gedeó en aquest passatge salten fàcilment als nostres llavis: "Si el Senyor és amb nosaltres, per què ens passa tot això?" (verset 13, BCI).

Déu sembla molt llunyà quan les nostres vides estan plenes de mort, sofriment, avorriment, feines que no ens agraden, persones que no entenem, circumstàncies que no podem canviar. Escoltem la resposta a la pregunta de Gedeó amb l'esperança de poder escoltar una resposta a la nostra pregunta. Però com passa sovint en les trobades entre Déu i les persones a la Bíblia, no hi ha resposta, almenys no una que encasellaríem com a resposta. Més aviat, hi ha una ordre: "Salvaràs Israel dels madianites." (vers 14, BCI).

La resposta de Gedeó és molt semblant a la nostra: "Perdó, Senyor meu. Com puc salvar Israel si el meu clan és el més petit de Manassès i jo sóc el més jove de la meva família?” (verset 15, BCI). Però Déu va mostrar a Gedeó que prou d’introspecció sobre els fracassos passats, prou d’especulacions sobre els camins del destí, prou d’autoavaluació. La iniciativa estava en mans de Déu, com ja havia estat a Egipte. Gedeó només havia d'obeir i adherir-se a la promesa. Només havia de servir, i Déu portaria la victòria.

Ara, pots recordar la teva vida, considerar històries familiars, observar les tradicions de la nació i veure què passa quan una persona no vol respondre a Déu i rebutja el seu amor. La desobediència és bastant fàcil de diagnosticar. Entre els símptomes habituals hi ha reflexos morals lents, una consciència incòmoda que interfereix amb la teva digestió, una càrrega de culpabilitat que et fa cansar fàcilment i una depressió lleu que et destrueix les energies creatives.

Per a tu que reconeixes aquests símptomes dins teu, tinc una bona notícia: Déu t'estima i està disposat a perdonar els teus pecats i a crear vida nova i eterna en tu. Déu està disposat, en aquest moment, a cancel·lar el passat, a esborrar l’historial, a cremar qualsevol fitxa sobre tu. Res del que hagis fet o imagines et pot descalificar d'acceptar el que està fent fins i tot ara per tu.

Quan t'impedeix seguir la direcció de Déu el sentit de la teva pròpia debilitat o la consciència dels fracassos passats?