1ª i 2ª Pere

Jaume

Apocalipsi

Antic Testament – Profetes Majors

Antic Testament – Profetes Menors

Antic Testament - Els Llibres de Moisès

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkHEB">
 <div class="chapter ch11" data-usfm="HEB.11">
 <div class="label">11</div><div class="s1">La fe dels antics#x</div><div class="p"> 1La fe &#233;s posseir anticipadament all&#242; que esperem, &#233;s con&#232;ixer realitats que no veiem.#x 2Els antics, per la fe, s&#8217;han fet mereixedors d&#8217;un gran testimoni.#x</div><div class="p"> 3Gr&#224;cies a la fe, comprenem que tot l&#8217;univers va ser creat per la paraula de D&#233;u#x i que, per tant, all&#242; que veiem prov&#233; d&#8217;all&#242; que no es visible.</div><div class="p"> 4Gr&#224;cies a la fe, Abel va oferir a D&#233;u un sacrifici millor que el de Ca&#237;n. Per aquesta fe, Abel va rebre el testimoni que era just, ja que D&#233;u va acceptar els dons que li oferia. Ell va morir, per&#242; la seva fe encara parla.#x</div><div class="p"> 5Gr&#224;cies a la fe, Henoc va ser endut de la terra perqu&#232; no vei&#233;s la mort, i ning&#250; no el va trobar, perqu&#232; D&#233;u se l&#8217;havia endut.#x Abans que se l&#8217;endugu&#233;s, es pos&#224; de manifest que era agradable a D&#233;u. 6Ara b&#233;, sense la fe &#233;s impossible de ser-li agradable, perqu&#232; el qui s&#8217;acosta a D&#233;u ha de creure que existeix i que recompensa els qui el cerquen.</div><div class="p"> 7Gr&#224;cies a la fe, No&#232;, advertit per l&#8217;oracle div&#237; d&#8217;all&#242; que encara no veia,#x pres d&#8217;un sant temor, va construir l&#8217;arca per salvar la seva fam&#237;lia. Aix&#237; va condemnar el m&#243;n i va heretar la just&#237;cia pr&#242;pia dels qui creuen.#x</div><div class="p"> 8Gr&#224;cies a la fe, Abraham, cridat per D&#233;u, va obeir i se n&#8217;an&#224; cap al lloc que havia de rebre en her&#232;ncia.#x Abraham sort&#237; sense saber on anava. 9Gr&#224;cies a la fe, va residir com a estranger a la terra promesa, vivint en tendes amb Isaac i Jacob, hereus com ell de la mateixa promesa.#x 10&#201;s que esperava aquella ciutat ben fonamentada que t&#233; D&#233;u mateix com a arquitecte i constructor.#x</div><div class="p"> 11Gr&#224;cies a la fe, tamb&#233; Sara, que era est&#232;ril, va obtenir la capacitat de fundar un llinatge, tot i que li havia passat l&#8217;edat;#x &#233;s que va posar la confian&#231;a en el qui havia fet la promesa.#x 12Per aix&#242;, d&#8217;un sol home, Abraham, que ja era a les portes de la mort, en nasqu&#233; una descend&#232;ncia tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de la vora de la mar.#x</div><div class="p"> 13Tots aquests moriren en la fe, sense haver obtingut all&#242; que D&#233;u els prometia,#x sin&#243; veient-ho i saludant-ho de lluny, i reconeixent que eren estrangers i&#160;forasters a la terra. 14Els qui parlen aix&#237; mostren clarament que busquen una p&#224;tria. 15I no es refereixen a la p&#224;tria d&#8217;on havien sortit, perqu&#232; sempre haurien tingut l&#8217;ocasi&#243; de tornar-hi. 16Aspiren, per tant, a trobar-ne una de millor, la p&#224;tria celestial. Per aix&#242; D&#233;u no s&#8217;avergonyeix d&#8217;anomenar-se el seu D&#233;u,#x ja que els ha preparat una ciutat.#x</div><div class="p"> 17Gr&#224;cies a la fe, Abraham, posat a prova, va oferir Isaac; i era el seu fill &#250;nic que oferia, tot i que havia rebut les promeses#x 18i li havia estat dit: La descend&#232;ncia que portar&#224; el teu nom ser&#224; la d&#8217;Isaac.#x 19Per aix&#242; Abraham confiava que D&#233;u seria prou poder&#243;s per a fer ressuscitar d&#8217;entre els morts, i aix&#237; va recobrar el seu fill, com prefigurant la resurrecci&#243;.#x</div><div class="p"> 20Tamb&#233; gr&#224;cies a la fe, Isaac va beneir Jacob i Esa&#250;, anunciant all&#242; que havia de venir.#x</div><div class="p"> 21Gr&#224;cies a la fe, Jacob, a punt de morir, va beneir cada un dels fills de Josep i va adorar D&#233;u recolzat sobre el seu bast&#243;.#x</div><div class="p"> 22Gr&#224;cies a la fe, Josep, pr&#242;xim a la&#160;seva fi, es refer&#237; anticipadament a la sortida dels israelites d&#8217;Egipte i dispos&#224; el trasllat dels seus ossos.#x</div><div class="p"> 23Gr&#224;cies a la fe, Mois&#232;s, tot just nascut, va ser amagat durant tres mesos pels seus pares perqu&#232; havien vist com n&#8217;era, de bonic, aquell infant i no van tenir por de l&#8217;edicte reial.#x 24Gr&#224;cies a la fe, Mois&#232;s, quan ja era gran, va renunciar a ser anomenat fill de la filla del fara&#243;.#x 25Prefer&#237; de ser maltractat amb el poble de D&#233;u que fruir per un cert temps d&#8217;una vida de pecat. 26Per a ell, que tenia la mirada posada en la recompensa futura, sofrir els oprobis del Crist era un tresor m&#233;s gran que tots els tresors d&#8217;Egipte.#x 27Gr&#224;cies a la fe, va abandonar Egipte sense t&#233;mer la ira del rei i, com que veia el qui &#233;s invisible, es mantingu&#233; ferm i constant.#x 28Gr&#224;cies a la fe, va immolar l&#8217;anyell pasqual i f&#233;u l&#8217;aspersi&#243; amb la sang, perqu&#232; l&#8217;exterminador no toqu&#233;s els primog&#232;nits d&#8217;Israel.#x</div><div class="p"> 29Gr&#224;cies a la fe, els israelites van travessar el Mar Roig com si fos terra eixuta, mentre que els egipcis, que tamb&#233; ho intentaren, foren engolits.#x</div><div class="p"> 30Gr&#224;cies a la fe, van caure les muralles de Jeric&#243;, despr&#233;s que els israelites haguessin fet voltes a la ciutat durant set dies.#x</div><div class="p"> 31Gr&#224;cies a la fe, Rahab, la prostituta, que havia acollit en pau els exploradors, no va morir amb els qui refusaren de creure.#x</div><div class="p"> 32Per qu&#232; continuar?#x Em mancaria el temps per a parlar-vos en detall de Gede&#243;, de Barac, de Sams&#243;, de Jeft&#232;,#x de David, de Samuel i dels profetes. 33Aquests, per la fe, sotmeteren reialmes, administraren just&#237;cia, veieren promeses que es complien clogueren boques de lleons,#x 34apagaren focs poderosos,#x s&#8217;escaparen de l&#8217;espasa, es posaren bons despr&#233;s de malalties, foren valents en el combat, repel&#183;liren ex&#232;rcits d&#8217;estrangers. 35Hi hagu&#233; dones que recobraren ressuscitats els morts de casa seva.#x Alguns es deixaren esquarterar,#x sense acceptar les propostes de llibertat, per obtenir la resurrecci&#243; a una vida millor.#x 36D&#8217;altres van sofrir escarnis i assots i encara cadenes i presons;#x 37foren apedregats,#x serrats,#x morts amb l&#8217;espasa; anaren d&#8217;ac&#237; d&#8217;all&#224; coberts de pells d&#8217;ovella i de cabra, privats de tot, perseguits, maltractats, 38errants per deserts i muntanyes, per les coves i els forats de la terra. I &#233;s que el m&#243;n no era digne d&#8217;acollir-los.</div><div class="p"> 39Tots aquests, per la fe, es van fer mereixedors d&#8217;un gran testimoni, per&#242; no van obtenir la promesa,#x 40perqu&#232; D&#233;u, que ens tenia prevista una sort millor, no volia que arribessin a la plenitud sense nosaltres.#x</div>
 </div>
 </div>
</div>

Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkHEB">
 <div class="chapter ch12" data-usfm="HEB.12">
 <div class="label">12</div><div class="s1">La const&#224;ncia necess&#224;ria#x</div><div class="p"> 1Aix&#237;, doncs, tamb&#233; nosaltres, envoltats d&#8217;un n&#250;vol tan gran de testimonis, traguem-nos tot impediment, i el pecat que tan f&#224;cilment ens subjecta, i llancem-nos a c&#243;rrer sense defallir#x en la prova que ens &#233;s proposada.#x 2Tinguem la mirada fixa en Jes&#250;s, el capdavanter de la fe i el qui la porta a la plenitud.#x Ell, per arribar al goig que li era proposat,#x va suportar el suplici de la creu, sense fer cas de la vergonya que havia de passar, i est&#224; assegut a la dreta del tron de D&#233;u.#x 3Tingueu present aquell qui va suportar un atac tan dur contra la seva persona de part dels pecadors;#x aix&#237; no us deixareu abatre, cansats i sense forces.#x 4En la vostra lluita contra el pecat, encara no heu hagut de resistir fins al punt de vessar la sang,#x 5i per aix&#242; heu oblidat les paraules d&#8217;encoratjament que D&#233;u us adre&#231;a com a fills: Fill meu, no refusis la correcci&#243; del Senyor, no et cansis quan ell et repr&#232;n, 6perqu&#232; el Senyor corregeix els qui estima, castiga els fills que ell acull.#x 7Vosaltres sofriu, doncs, per tal de rebre una correcci&#243;: D&#233;u us tracta com a fills. Perqu&#232;, quin fill hi ha a&#160;qui el seu pare no corregeixi?#x 8Si a tots els toca la seva part de correcci&#243; per&#242; vosaltres us quedeu sense, vol dir que sou bastards i no pas fills leg&#237;tims!#x</div><div class="p"> 9Els nostres pares terrenals ens corregien, i no per aix&#242; deix&#224;vem de respectar-los. Molt m&#233;s, doncs, ens hem de sotmetre al Pare que ens d&#243;na l&#8217;esperit perqu&#232; visquem.#x 10Ells ens corregien per poc temps i com els semblava b&#233;; ell, en canvi, ens corregeix mirant el que ens conv&#233; per fer-nos participar en la seva santedat. 11La correcci&#243;, de moment, no sembla que porti alegria, sin&#243; tristesa; per&#242;, m&#233;s tard, els qui han passat per aquest entrenament en cullen el fruit pac&#237;fic d&#8217;una vida justa.#x 12Per aix&#242;, enfortiu les mans que defalleixen i els genolls vacil&#183;lants,#x 13i aplaneu la ruta per on passen els vostres peus.#x Aix&#237; el qui va coix no hi prendr&#224; mal i, m&#233;s aviat, es posar&#224; bo.</div><div class="s1">Exhortaci&#243; a la pau i a la fidelitat</div><div class="p"> 14Mireu de viure en pau amb tothom. Busqueu la santedat, ja que sense santedat ning&#250; no veur&#224; el Senyor.#x 15Vetlleu perqu&#232; ning&#250; de vosaltres no quedi privat de la gr&#224;cia de D&#233;u:#x que no broti cap arrel amargant#x que porti malestar, i la majoria en resulti infectada.#x 16Vetlleu perqu&#232; no hi hagi cap libidin&#243;s o sacr&#237;leg, com Esa&#250;, que per un plat de menjar es va vendre els drets de primog&#232;nit.#x 17I ja sabeu que despr&#233;s, quan volgu&#233; heretar la benedicci&#243;, en va quedar excl&#242;s i no tingu&#233; cap possibilitat de canviar, tot i haver-ho suplicat amb ll&#224;grimes.#x</div><div class="p"> 18Vosaltres no us heu acostat en aquella muntanya palpable del Sina&#237;,#x que era tota ella foc ardent, foscor, tenebres i tempesta, 19toc de corn i veu que parlava.#x Els mateixos que sentiren aquella veu van refusar d&#8217;escoltar cap m&#233;s paraula.#x 20No podien suportar aquella ordre terminant: Fins i tot una b&#232;stia, si toca la muntanya, haur&#224; de morir apedregada.#x 21Tan terrible era aquell espectacle, que Mois&#232;s exclam&#224;: Estic esglaiat i tremol&#243;s.#x 22Per&#242; vosaltres us heu acostat a la muntanya de Si&#243;, a la ciutat del D&#233;u viu, la Jerusalem celestial,#x a mir&#237;ades d&#8217;&#224;ngels, a l&#8217;aplec festiu,#x 23a l&#8217;assemblea dels primog&#232;nits que tenen el nom inscrit en el cel;#x us heu acostat a D&#233;u, jutge de tots, als esperits dels justos que ja han arribat a la plenitud,#x 24a Jes&#250;s, mitjancer d&#8217;una alian&#231;a nova,#x i a la seva sang purificadora, que parla m&#233;s favorablement que la d&#8217;Abel.#x</div><div class="p"> 25Mireu de no refusar el qui ens parla! Aquells el van refusar quan promulgava els seus oracles divins aqu&#237; a la terra i no se&#8217;n pogueren escapar.#x Molt menys, doncs, ens n&#8217;escaparem nosaltres si el rebutgem quan ens parla des del cel.#x 26En aquella ocasi&#243;, la seva veu feia tremolar la terra, per&#242; ara ell ha fet aquesta promesa: Una vegada m&#233;s, far&#233; tremolar no solament la terra, sin&#243; tamb&#233; el cel.#x 27L&#8217;expressi&#243; una vegada m&#233;s anuncia la transformaci&#243; del m&#243;n creat, que &#233;s inestable, per tal que subsisteixin les realitats incommovibles.#x 28Per aix&#242;, ja que rebem la possessi&#243; d&#8217;un Regne incommovible, no deixem perdre aquesta gr&#224;cia#x i donem aix&#237; a D&#233;u un culte que li sigui agradable, amb temor i submissi&#243;.#x 29Perqu&#232; el nostre D&#233;u &#233;s un foc que devora.#x</div>
 </div>
 </div>
</div>

HebreusMostra

Escriptures

Sobre aquest pla

Plans relacionats

1ª i 2ª Pere

Jaume

Apocalipsi

Antic Testament – Profetes Majors

Antic Testament – Profetes Menors

Antic Testament - Els Llibres de Moisès