Apocalipsi 9:12-21
Apocalipsi 9:12-21 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
El primer «ai» ha passat. Encara en vénen dos més després d’això. El sisè àngel va tocar la trompeta, i vaig sentir una veu que sortia dels quatre corns de l’altar d’or que hi ha al davant de Déu que ordenava al sisè àngel, el que tenia la trompeta: “Deixa anar els quatre àngels retinguts vora el gra riu, l’Eu-frates.” Llavors van deslligar els quatre àn-gels que estaven reservats per a aquella hora, dia, mes i any, per a exterminar un terç de la humanitat. El nombre del seu exèrcit, segons que vaig sentir, era de dos-cents milions d’homes a cavall. Els cavalls i els genets que vaig veure en la visió duien cuirasses de color de foc, jacint i sofre, i els caps dels cavalls eren com caps de lleons que alenaven foc, fum i sofre. Les tres plagues, el foc, el fum i el sofre que llançaven per la seva boca, va matar un terç de la humanitat. Perquè el poder dels cavalls rau en la boca i en la cua, la qual sembla una serp, amb el seu cap, i amb la cua fan el mal. La resta dels homes, els qui no van morir d’aquestes plagues, no van voler penedir-se del que havien fet amb les seves mans, ni van deixar d’adorar els dimonis i els ídols d’or i de plata, de bronze, pedra i fusta, que no hi veuen ni hi senten ni caminen. Tampoc no es van penedir dels seus homicidis i maleficis, ni de la seva fornicació, ni dels seus robatoris.
Apocalipsi 9:12-21 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
El primer «ai» ha passat. Encara en vindran dos més. Va tocar el sisè àngel i vaig sentir una veu que sortia dels quatre angles de l’altar d’or que hi ha al davant de Déu, i deia al sisè àngel que duia la trompeta: – Deslliga els quatre àngels encadenats vora l’Eufrates, el gran riu. Llavors foren deslligats els quatre àngels que estaven preparats per a tal hora i tal dia de tal mes i tal any, perquè matessin la tercera part dels homes. El seu exèrcit era de vint mil miríades de soldats a cavall: així vaig sentir que ho proclamaven. Els cavalls i els seus genets, que vaig veure en plena visió, duien cuirasses de foc, de jacint i de sofre; els caps dels cavalls semblaven caps de lleó, i les seves boques vomitaven foc, sofre i fum. Una tercera part dels homes va morir d’aquelles tres plagues: el foc, el fum i el sofre que vomitaven les boques dels cavalls. El poder dels cavalls residia, doncs, a la boca, i també a la cua, ja que tenien cues com serps, amb cap i tot, capaces de fer mal. Els homes que quedaven, els qui no van morir d’aquelles plagues, no renunciaren a allò que les seves mans havien fabricat i van continuar adorant dimonis i ídols d’or, plata, bronze, pedra i fusta, incapaços de veure-hi, de sentir-hi o de caminar; i tampoc no van deixar de cometre assassinats i bruixeries, actes libidinosos i robatoris.