APOCALIPSI 9
9
El cinquè àngel i el pou de l’abisme
1El cinquè àngel va tocar la trom-peta, i vaig veure una estrella del cel que havia caigut a la terra. Li van donar la clau del pou de l’abisme,
2va obrir el pou abismal i en va pujar una fumarada com la que fa una gran fornal; fins i tot el sol i l’aire es van enfosquir de la fumera del pou.
3Aleshores, del fum van sortir unes llagostes que es van escampar per la terra; van rebre una potència semblant a la que tenen els escorpins de la terra,
4i se’ls va manar que no fessin mal a l’herba ni a res de verd ni a cap arbre de la terra, sinó únicament als homes que no duen la marca de Déu al front.
5Tampoc no els fou concedit de matar-los, sinó de turmentar-los durant cinc mesos. El seu patiment és com el turment que produeix en l’home una picada d’escorpí.
6En aquells dies els homes buscaran la mort i no la trobaran; desitjaran morir, però la mort fugirà d’ells.
7L’aspecte de les llagostes era sem-blant a cavalls equipats per a la guerra: duien al cap una mena de corones d’or, i la seva fesomia semblava humana.
8Duien els cabells com la cabellera de les dones, i les seves dents eren com les dels lleons.
9Portaven unes cuirasses de ferro, i el brogit de les seves ales era com el que fa una multitud de carros de guerra quan corren cap a la batalla.
10Tenien cues amb fiblons, semblants a les dels escorpins, i en la cua és on tenen el poder de fer mal als homes durant cinc mesos.
11El seu rei és l’àngel de l’abisme, que en hebreu s’anomena Abadon, i en grec, Apol·lion.
12El primer «ai» ha passat. Encara en vénen dos més després d’això.
13El sisè àngel va tocar la trompeta, i vaig sentir una veu que sortia dels quatre corns de l’altar d’or que hi ha al davant de Déu
14que ordenava al sisè àngel, el que tenia la trompeta: “Deixa anar els quatre àngels retinguts vora el gra riu, l’Eu-frates.”
15Llavors van deslligar els quatre àn-gels que estaven reservats per a aquella hora, dia, mes i any, per a exterminar un terç de la humanitat.
16El nombre del seu exèrcit, segons que vaig sentir, era de dos-cents milions d’homes a cavall.
17Els cavalls i els genets que vaig veure en la visió duien cuirasses de color de foc, jacint i sofre, i els caps dels cavalls eren com caps de lleons que alenaven foc, fum i sofre.
18Les tres plagues, el foc, el fum i el sofre que llançaven per la seva boca, va matar un terç de la humanitat.
19Perquè el poder dels cavalls rau en la boca i en la cua, la qual sembla una serp, amb el seu cap, i amb la cua fan el mal.
20La resta dels homes, els qui no van morir d’aquestes plagues, no van voler penedir-se del que havien fet amb les seves mans, ni van deixar d’adorar els dimonis i els ídols d’or i de plata, de bronze, pedra i fusta, que no hi veuen ni hi senten ni caminen.
21Tampoc no es van penedir dels seus homicidis i maleficis, ni de la seva fornicació, ni dels seus robatoris.
S'ha seleccionat:
APOCALIPSI 9: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya