Apocalipsi 9:1-21
Apocalipsi 9:1-21 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Va tocar el cinquè àngel, i vaig veure a la terra un estel caigut del cel. Li van donar la clau del pou de l’abisme; ell va obrir el pou i en va pujar una fumarada com la fumarada d’una gran fornal, que va enfosquir el sol i l’aire. Llavors, de dintre la fumarada, en van sortir unes llagostes que s’escamparen per la terra. Les llagostes van rebre un poder com el que tenen els escorpins, però els van ordenar que no fessin mal ni a l’herba ni a la vegetació ni als arbres, sinó tan sols als homes que no portessin al front el segell de Déu. Els fou concedit no pas de matar-los, sinó de turmentar-los durant cinc mesos amb un turment com el que provoca la picada dels escorpins. Aquells dies els homes buscaran la mort i no la trobaran, desitjaran morir però la mort s’apartarà d’ells. Aquelles llagostes semblaven cavalls equipats per a la guerra; duien al cap una mena de corones semblants a l’or i tenien la cara com de persones humanes, la seva cabellera era com de dona i les seves dents, com dents de lleó. Portaven unes cuirasses com cuirasses d’acer, i el brogit de les seves ales era com el d’una munió de carros de guerra llançant-se a la batalla. Com els escorpins, duien cues amb fiblons, i aquestes cues havien rebut el poder de fer mal als homes durant cinc mesos. El seu rei és l’àngel del l’abisme, anomenat Abadon en hebreu i que en grec duu el nom d’Apol·liont. El primer «ai» ha passat. Encara en vindran dos més. Va tocar el sisè àngel i vaig sentir una veu que sortia dels quatre angles de l’altar d’or que hi ha al davant de Déu, i deia al sisè àngel que duia la trompeta: – Deslliga els quatre àngels encadenats vora l’Eufrates, el gran riu. Llavors foren deslligats els quatre àngels que estaven preparats per a tal hora i tal dia de tal mes i tal any, perquè matessin la tercera part dels homes. El seu exèrcit era de vint mil miríades de soldats a cavall: així vaig sentir que ho proclamaven. Els cavalls i els seus genets, que vaig veure en plena visió, duien cuirasses de foc, de jacint i de sofre; els caps dels cavalls semblaven caps de lleó, i les seves boques vomitaven foc, sofre i fum. Una tercera part dels homes va morir d’aquelles tres plagues: el foc, el fum i el sofre que vomitaven les boques dels cavalls. El poder dels cavalls residia, doncs, a la boca, i també a la cua, ja que tenien cues com serps, amb cap i tot, capaces de fer mal. Els homes que quedaven, els qui no van morir d’aquelles plagues, no renunciaren a allò que les seves mans havien fabricat i van continuar adorant dimonis i ídols d’or, plata, bronze, pedra i fusta, incapaços de veure-hi, de sentir-hi o de caminar; i tampoc no van deixar de cometre assassinats i bruixeries, actes libidinosos i robatoris.
Apocalipsi 9:1-21 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
El cinquè àngel va tocar la trom-peta, i vaig veure una estrella del cel que havia caigut a la terra. Li van donar la clau del pou de l’abisme, va obrir el pou abismal i en va pujar una fumarada com la que fa una gran fornal; fins i tot el sol i l’aire es van enfosquir de la fumera del pou. Aleshores, del fum van sortir unes llagostes que es van escampar per la terra; van rebre una potència semblant a la que tenen els escorpins de la terra, i se’ls va manar que no fessin mal a l’herba ni a res de verd ni a cap arbre de la terra, sinó únicament als homes que no duen la marca de Déu al front. Tampoc no els fou concedit de matar-los, sinó de turmentar-los durant cinc mesos. El seu patiment és com el turment que produeix en l’home una picada d’escorpí. En aquells dies els homes buscaran la mort i no la trobaran; desitjaran morir, però la mort fugirà d’ells. L’aspecte de les llagostes era sem-blant a cavalls equipats per a la guerra: duien al cap una mena de corones d’or, i la seva fesomia semblava humana. Duien els cabells com la cabellera de les dones, i les seves dents eren com les dels lleons. Portaven unes cuirasses de ferro, i el brogit de les seves ales era com el que fa una multitud de carros de guerra quan corren cap a la batalla. Tenien cues amb fiblons, semblants a les dels escorpins, i en la cua és on tenen el poder de fer mal als homes durant cinc mesos. El seu rei és l’àngel de l’abisme, que en hebreu s’anomena Abadon, i en grec, Apol·lion. El primer «ai» ha passat. Encara en vénen dos més després d’això. El sisè àngel va tocar la trompeta, i vaig sentir una veu que sortia dels quatre corns de l’altar d’or que hi ha al davant de Déu que ordenava al sisè àngel, el que tenia la trompeta: “Deixa anar els quatre àngels retinguts vora el gra riu, l’Eu-frates.” Llavors van deslligar els quatre àn-gels que estaven reservats per a aquella hora, dia, mes i any, per a exterminar un terç de la humanitat. El nombre del seu exèrcit, segons que vaig sentir, era de dos-cents milions d’homes a cavall. Els cavalls i els genets que vaig veure en la visió duien cuirasses de color de foc, jacint i sofre, i els caps dels cavalls eren com caps de lleons que alenaven foc, fum i sofre. Les tres plagues, el foc, el fum i el sofre que llançaven per la seva boca, va matar un terç de la humanitat. Perquè el poder dels cavalls rau en la boca i en la cua, la qual sembla una serp, amb el seu cap, i amb la cua fan el mal. La resta dels homes, els qui no van morir d’aquestes plagues, no van voler penedir-se del que havien fet amb les seves mans, ni van deixar d’adorar els dimonis i els ídols d’or i de plata, de bronze, pedra i fusta, que no hi veuen ni hi senten ni caminen. Tampoc no es van penedir dels seus homicidis i maleficis, ni de la seva fornicació, ni dels seus robatoris.