APOCALIPSI 9:1-21

El cinquè àngel va tocar la trom-peta, i vaig veure una estrella del cel que havia caigut a la terra. Li van donar la clau del pou de l’abisme, va obrir el pou abismal i en va pujar una fumarada com la que fa una gran fornal; fins i tot el sol i l’aire es van enfosquir de la fumera del pou. Aleshores, del fum van sortir unes llagostes que es van escampar per la terra; van rebre una potència semblant a la que tenen els escorpins de la terra, i se’ls va manar que no fessin mal a l’herba ni a res de verd ni a cap arbre de la terra, sinó únicament als homes que no duen la marca de Déu al front. Tampoc no els fou concedit de matar-los, sinó de turmentar-los durant cinc mesos. El seu patiment és com el turment que produeix en l’home una picada d’escorpí. En aquells dies els homes buscaran la mort i no la trobaran; desitjaran morir, però la mort fugirà d’ells. L’aspecte de les llagostes era sem-blant a cavalls equipats per a la guerra: duien al cap una mena de corones d’or, i la seva fesomia semblava humana. Duien els cabells com la cabellera de les dones, i les seves dents eren com les dels lleons. Portaven unes cuirasses de ferro, i el brogit de les seves ales era com el que fa una multitud de carros de guerra quan corren cap a la batalla. Tenien cues amb fiblons, semblants a les dels escorpins, i en la cua és on tenen el poder de fer mal als homes durant cinc mesos. El seu rei és l’àngel de l’abisme, que en hebreu s’anomena Abadon, i en grec, Apol·lion. El primer «ai» ha passat. Encara en vénen dos més després d’això. El sisè àngel va tocar la trompeta, i vaig sentir una veu que sortia dels quatre corns de l’altar d’or que hi ha al davant de Déu que ordenava al sisè àngel, el que tenia la trompeta: “Deixa anar els quatre àngels retinguts vora el gra riu, l’Eu-frates.” Llavors van deslligar els quatre àn-gels que estaven reservats per a aquella hora, dia, mes i any, per a exterminar un terç de la humanitat. El nombre del seu exèrcit, segons que vaig sentir, era de dos-cents milions d’homes a cavall. Els cavalls i els genets que vaig veure en la visió duien cuirasses de color de foc, jacint i sofre, i els caps dels cavalls eren com caps de lleons que alenaven foc, fum i sofre. Les tres plagues, el foc, el fum i el sofre que llançaven per la seva boca, va matar un terç de la humanitat. Perquè el poder dels cavalls rau en la boca i en la cua, la qual sembla una serp, amb el seu cap, i amb la cua fan el mal. La resta dels homes, els qui no van morir d’aquestes plagues, no van voler penedir-se del que havien fet amb les seves mans, ni van deixar d’adorar els dimonis i els ídols d’or i de plata, de bronze, pedra i fusta, que no hi veuen ni hi senten ni caminen. Tampoc no es van penedir dels seus homicidis i maleficis, ni de la seva fornicació, ni dels seus robatoris.