Proverbis 30:1-33

Comparteix

Proverbis 30:1-33 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Paraules d’Agur, fill de Jaquè. Oracle. Sentència d’aquest home, donada en nom d’Itiel; gràcies a Itiel sóc capaç de pronunciar-la. Sóc més estúpid que ningú, no tinc la intel·ligència dels humans. No he après la saviesa ni tinc el coneixement diví. Qui ha pujat al cel i n’ha baixat? Qui ha recollit el vent amb la mà? Qui ha aplegat la mar en el mantell? Qui ha fixat els límits de la terra? Com es diu? I com es diu el seu fill? Prou que ho deus saber! Les promeses de Déu són de bona llei. Ell és escut dels qui s’hi emparen. No afegeixis res a les seves paraules, que, si et reprèn, es descobrirà que menteixes. Dues coses t’he demanat, Senyor; no me les neguis mentre visqui: allunya de mi falsedat i mentida, no em donis pobresa ni riquesa. Dóna’m l’aliment que necessito i prou, no fos que, sadollat, renegués de tu dient: «Tant se me’n dóna, del Senyor!», o bé no fos que, indigent, anés a robar abusant del nom del meu Déu. No calumniïs un servent davant el seu amo: et maleirà i pagaràs la teva falta. Hi ha gent perversa que maleeix el pare i no beneeix la mare! Gent que es considera pura i no es renta la immundícia! Gent d’ulls altius i mirades arrogants! Gent que té espases per dents i navalles per queixals, a punt per a devorar els miserables del país, els més pobres dels homes! La sangonella té dues filles que no paren de dir: «Porta, porta!» Tres coses són insaciables i una quarta no diu mai prou: el país dels morts, el ventre estèril, la terra que sempre demana aigua i el foc que mai no diu prou. L’ull que es mofa del pare, que no vol obeir la mare, l’orbaran els corbs del torrent, el devoraran els voltors. Tres coses m’ultrapassen i una quarta no la comprenc: el camí de l’àguila per l’aire, el camí de la serp damunt la roca, el camí de la nau en alta mar, el camí de l’home en la dona. Aquest és el camí de la dona adúltera: menja, s’eixuga la boca i diu: «No he fet res de mal!» Tres coses fan tremolar la terra i una quarta no la pot aguantar: un esclau que arriba a rei, un estúpid que s’afarta, una dona odiosa que es casa, una criada que passa a ser senyora. Hi ha a la terra quatre coses ben petites, però més assenyades que els savis: les formigues, poble sense poder, que a l’estiu acumulen provisions; les fagines, poble sense força, que posen a la roca els seus cataus; les llagostes, que sense tenir rei marxen ben arrenglerades; els dragons, que els atrapes amb les mans i s’esmunyen als palaus dels reis. Tres coses porten una marxa airosa i una quarta un pas esvelt: el lleó, el més valent dels animals, que no recula davant de ningú; el llebrer de bons lloms; el boc; el rei que no tolera la revolta. Si has comès la niciesa d’envanir-te o bé portes mala idea, tingues la boca tancada: prémer el tel de la llet porta mantega, prémer el nas porta sang, prémer un home enrabiat porta baralles.

Proverbis 30:1-33 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Paraules d’Agur, fill de Jaqué. L’oracle que digué aquest home a Itiel i a Ucal. Si jo sóc més estúpid que ningú, i em manca intel·ligència humana, i no he assolit la saviesa, com podré copsar la ciència del Sant? Qui ha pujat al cel i n’ha davallat? Qui ha recollit el vent amb els seus punys? Qui ha retingut les aigües en un mantell? Qui ha fixat els confins de la terra? Quin és el seu nom i com es diu el seu fill, si és que ho saps? Totes les promeses de Déu són ben provades. Ell és un escut per a tots els qui s’hi acullen. No afegeixis res a les seves pa-raules, no sigui que et reprengui i et tinguin per mentider. Dues coses et demano, Senyor; no me les neguis abans no mori: allunya de mi falsedat i mentida, i no em donis pobresa ni riquesa. Dóna’m l’aliment necessari, no fos cas que, anant fart, et negui i digui: “Qui és el Senyor?”, o que en la pobresa em doni per robar i blasfemi el nom del meu Déu. No malparlis d’un servent davant del seu amo, no sigui que et maleeixi i hagis de ser castigat. Hi ha gent que maleeix el pare i no beneeix la mare! Una gent que es creu pura i no es neteja la pròpia brutícia! Una gent de mirada altiva i que enlaira les parpelles! Una gent que té dents com espases i queixals com ganivets per a devorar els desvalguts de la terra i els pobres d’entre els homes! Dues filles té la sangonera, que diuen: “Dóna’m, dóna’m!” Tres coses hi ha insaciables, i una quarta que mai no diu prou: el país dels morts, el ventre estèril, la terra eixuta d’aigua i el foc que mai no diu prou. L’ull que escarneix el pare i defuig l’acatament a la mare, que els corbs feréstecs l’arrapin i els voltors el devorin. Tres coses hi ha que em sobrepassen, i una quarta que no conec: el rastre de l’àguila en els aires, el rastre de la serp sobre la roca, el rastre del vaixell al mig del mar i el rastre de l’home en la donzella. Així es comporta la dona adúltera: menja i, netejant-se la boca, diu: “No he fet cap mal!” Per tres coses tremola la terra, i la quarta no pot suportar: l’esclau que arriba a rei, l’insensat que va ben alimentat, la dona rebutjada que aconsegueix casar-se i la criada que hereta la seva mes-tressa. Hi ha quatre éssers molt petits sobre la terra, que són els més savis d’entre els savis: les formigues, tropa no gens forta, però que s’assegura l’aliment a l’estiu; els damans, grup no gens valent que estableix el seu cau en el rocall; les llagostes, que no tenen rei, però totes avancen en colles; la sargantana, que es pot agafar amb la mà, però s’està en palaus reials. Tres coses hi ha que tenen un pas elegant, i la quarta d’airós caminar: el lleó, el més fort dels animals, que no recula per res; el gall, que es passeja tot tibat entre gallines; el boc, quan condueix un ramat, i el rei quan dirigeix el seu poble. Si has fet la ximpleria d’enorgullir-te, i has reflexionat, tapa’t la boca; perquè prement la llet se’n treu mantega, prement el nas se’n treu sang, i prement la ira se’n treuen baralles.