PROVERBIS 30:1-33

Paraules d’Agur, fill de Jaqué. L’oracle que digué aquest home a Itiel i a Ucal. Si jo sóc més estúpid que ningú, i em manca intel·ligència humana, i no he assolit la saviesa, com podré copsar la ciència del Sant? Qui ha pujat al cel i n’ha davallat? Qui ha recollit el vent amb els seus punys? Qui ha retingut les aigües en un mantell? Qui ha fixat els confins de la terra? Quin és el seu nom i com es diu el seu fill, si és que ho saps? Totes les promeses de Déu són ben provades. Ell és un escut per a tots els qui s’hi acullen. No afegeixis res a les seves pa-raules, no sigui que et reprengui i et tinguin per mentider. Dues coses et demano, Senyor; no me les neguis abans no mori: allunya de mi falsedat i mentida, i no em donis pobresa ni riquesa. Dóna’m l’aliment necessari, no fos cas que, anant fart, et negui i digui: “Qui és el Senyor?”, o que en la pobresa em doni per robar i blasfemi el nom del meu Déu. No malparlis d’un servent davant del seu amo, no sigui que et maleeixi i hagis de ser castigat. Hi ha gent que maleeix el pare i no beneeix la mare! Una gent que es creu pura i no es neteja la pròpia brutícia! Una gent de mirada altiva i que enlaira les parpelles! Una gent que té dents com espases i queixals com ganivets per a devorar els desvalguts de la terra i els pobres d’entre els homes! Dues filles té la sangonera, que diuen: “Dóna’m, dóna’m!” Tres coses hi ha insaciables, i una quarta que mai no diu prou: el país dels morts, el ventre estèril, la terra eixuta d’aigua i el foc que mai no diu prou. L’ull que escarneix el pare i defuig l’acatament a la mare, que els corbs feréstecs l’arrapin i els voltors el devorin. Tres coses hi ha que em sobrepassen, i una quarta que no conec: el rastre de l’àguila en els aires, el rastre de la serp sobre la roca, el rastre del vaixell al mig del mar i el rastre de l’home en la donzella. Així es comporta la dona adúltera: menja i, netejant-se la boca, diu: “No he fet cap mal!” Per tres coses tremola la terra, i la quarta no pot suportar: l’esclau que arriba a rei, l’insensat que va ben alimentat, la dona rebutjada que aconsegueix casar-se i la criada que hereta la seva mes-tressa. Hi ha quatre éssers molt petits sobre la terra, que són els més savis d’entre els savis: les formigues, tropa no gens forta, però que s’assegura l’aliment a l’estiu; els damans, grup no gens valent que estableix el seu cau en el rocall; les llagostes, que no tenen rei, però totes avancen en colles; la sargantana, que es pot agafar amb la mà, però s’està en palaus reials. Tres coses hi ha que tenen un pas elegant, i la quarta d’airós caminar: el lleó, el més fort dels animals, que no recula per res; el gall, que es passeja tot tibat entre gallines; el boc, quan condueix un ramat, i el rei quan dirigeix el seu poble. Si has fet la ximpleria d’enorgullir-te, i has reflexionat, tapa’t la boca; perquè prement la llet se’n treu mantega, prement el nas se’n treu sang, i prement la ira se’n treuen baralles.