PROVERBIS 30
30
VI- PARAULES D’AGUR
Totes les promeses de Déu són ben provades.
1Paraules d’Agur, fill de Jaqué.
L’oracle que digué aquest home a Itiel i a Ucal.
2Si jo sóc més estúpid que ningú,
i em manca intel·ligència humana,
3i no he assolit la saviesa,
com podré copsar la ciència del Sant?
4Qui ha pujat al cel i n’ha davallat?
Qui ha recollit el vent amb els seus punys?
Qui ha retingut les aigües en un mantell?
Qui ha fixat els confins de la terra?
Quin és el seu nom i com es diu el seu fill, si és que ho saps?
5Totes les promeses de Déu són ben provades.
Ell és un escut per a tots els qui s’hi acullen.
6No afegeixis res a les seves pa-raules,
no sigui que et reprengui i et tinguin per mentider.
7Dues coses et demano, Senyor;
no me les neguis abans no mori:
8allunya de mi falsedat i mentida,
i no em donis pobresa ni riquesa.
Dóna’m l’aliment necessari,
9no fos cas que, anant fart, et negui i digui: “Qui és el Senyor?”,
o que en la pobresa em doni per robar
i blasfemi el nom del meu Déu.
10No malparlis d’un servent davant del seu amo,
no sigui que et maleeixi i hagis de ser castigat.
11Hi ha gent que maleeix el pare
i no beneeix la mare!
12Una gent que es creu pura
i no es neteja la pròpia brutícia!
13Una gent de mirada altiva
i que enlaira les parpelles!
14Una gent que té dents com espases
i queixals com ganivets
per a devorar els desvalguts de la terra
i els pobres d’entre els homes!
VII- PROVERBIS NUMÈRICS
15Dues filles té la sangonera,
que diuen: “Dóna’m, dóna’m!”
Tres coses hi ha insaciables,
i una quarta que mai no diu prou:
16el país dels morts, el ventre estèril,
la terra eixuta d’aigua
i el foc que mai no diu prou.
17L’ull que escarneix el pare
i defuig l’acatament a la mare,
que els corbs feréstecs l’arrapin
i els voltors el devorin.
18Tres coses hi ha que em sobrepassen,
i una quarta que no conec:
19el rastre de l’àguila en els aires,
el rastre de la serp sobre la roca,
el rastre del vaixell al mig del mar
i el rastre de l’home en la donzella.
20Així es comporta la dona adúltera:
menja i, netejant-se la boca,
diu: “No he fet cap mal!”
21Per tres coses tremola la terra,
i la quarta no pot suportar:
22l’esclau que arriba a rei,
l’insensat que va ben alimentat,
23la dona rebutjada que aconsegueix casar-se
i la criada que hereta la seva mes-tressa.
24Hi ha quatre éssers molt petits sobre la terra,
que són els més savis d’entre els savis:
25les formigues, tropa no gens forta,
però que s’assegura l’aliment a l’estiu;
26els damans, grup no gens valent
que estableix el seu cau en el rocall;
27les llagostes, que no tenen rei,
però totes avancen en colles;
28la sargantana, que es pot agafar amb la mà,
però s’està en palaus reials.
29Tres coses hi ha que tenen un pas elegant,
i la quarta d’airós caminar:
30el lleó, el més fort dels animals,
que no recula per res;
31el gall, que es passeja tot tibat entre gallines;
el boc, quan condueix un ramat,
i el rei quan dirigeix el seu poble.
32Si has fet la ximpleria d’enorgullir-te,
i has reflexionat, tapa’t la boca;
33perquè prement la llet se’n treu mantega,
prement el nas se’n treu sang,
i prement la ira se’n treuen baralles.
S'ha seleccionat:
PROVERBIS 30: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya