Proverbis 15:1-17
Proverbis 15:1-17 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Una resposta amable aplaca el furor, una paraula ofensiva augmenta la ira. La llengua dels savis fa agradable la ciència, la boca de l’insensat vessarà ni-ciesa. Els ulls del Senyor arriben a tot arreu: observen bons i dolents. Una llengua afable és arbre de vida; la que és perversa, destrossa l’à-nima. El neci menysprea la correcció pa-terna; qui escolta la reprensió és assenyat. A la casa del just hi ha prosperitat; en els guanys del dolent, ruïna. Els llavis dels savis escampen ciència, no així el cor dels insensats. El Senyor abomina els sacrificis dels impius, però el complau la pregària dels rectes. El Senyor detesta el camí del malvat, però estima aquell qui segueix la justícia. Mereix correcció severa qui deixa el camí, i qui avorreix la reprensió morirà. La tomba i el país dels morts són davant el Senyor, com més encara els cors dels humans! Al descregut no li agrada que se’l repti, ni vol anar en companyia dels savis. Un cor content dóna un semblant joiós, però el cor angoixat abat l’esperit. El cor de l’intel·ligent busca la ciència, la boca de l’insensat s’alimenta de niciesa. Els dies de l’afligit són tots dolents, per al de cor joiós sempre són festius. Més val poca cosa amb temor del Senyor que no abundant riquesa amb ne-guit. Més val un plat de llegum on hi ha amor que vedell gras on hi ha odi.
Proverbis 15:1-17 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Una resposta suau calma la ira, la paraula feridora encén la indignació. La llengua del savi fa deliciós el saber, la boca del neci vomita ximpleries. El Senyor passeja arreu la seva mirada: observa dolents i bons. La paraula que consola és com l’arbre de la vida, però si és perversa trastoca els ànims. El neci menysprea l’educació del pare; és assenyat qui fa cas dels avisos. El just viu en l’abundància, els cabals del malvat s’esfumen. De la llengua del savi en raja el saber, però els necis són ben diferents! El Senyor detesta el sacrifici dels malvats, però es complau en la pregària dels justos. El Senyor detesta la conducta del malvat, però estima el qui practica la justícia. Mereix severa correcció qui deixa el bon camí; qui menysté la reprensió es guanya la mort. La fossa i el país dels morts no s’amaguen al Senyor: molt menys encara els cors dels homes! L’insolent no estima el qui el reprèn ni vol la companyia dels savis. L’home animós fa bona cara, l’home afligit està abatut. L’intel·ligent procura aprendre, l’estúpid s’alimenta de nicieses. Els dies de l’afligit són tots dolents; cada dia és festa per al qui està content. Val més venerar el Senyor i tenir poc que tenir molt i viure inquiet. Val més plat de verdura amb amor que vedell gras servit amb rancor.