Proverbis 15:1-17

Una resposta suau calma la ira, la paraula feridora encén la indignació. La llengua del savi fa deliciós el saber, la boca del neci vomita ximpleries. El Senyor passeja arreu la seva mirada: observa dolents i bons. La paraula que consola és com l’arbre de la vida, però si és perversa trastoca els ànims. El neci menysprea l’educació del pare; és assenyat qui fa cas dels avisos. El just viu en l’abundància, els cabals del malvat s’esfumen. De la llengua del savi en raja el saber, però els necis són ben diferents! El Senyor detesta el sacrifici dels malvats, però es complau en la pregària dels justos. El Senyor detesta la conducta del malvat, però estima el qui practica la justícia. Mereix severa correcció qui deixa el bon camí; qui menysté la reprensió es guanya la mort. La fossa i el país dels morts no s’amaguen al Senyor: molt menys encara els cors dels homes! L’insolent no estima el qui el reprèn ni vol la companyia dels savis. L’home animós fa bona cara, l’home afligit està abatut. L’intel·ligent procura aprendre, l’estúpid s’alimenta de nicieses. Els dies de l’afligit són tots dolents; cada dia és festa per al qui està content. Val més venerar el Senyor i tenir poc que tenir molt i viure inquiet. Val més plat de verdura amb amor que vedell gras servit amb rancor.