PROVERBIS 15:1-17

Una resposta amable aplaca el furor, una paraula ofensiva augmenta la ira. La llengua dels savis fa agradable la ciència, la boca de l’insensat vessarà ni-ciesa. Els ulls del Senyor arriben a tot arreu: observen bons i dolents. Una llengua afable és arbre de vida; la que és perversa, destrossa l’à-nima. El neci menysprea la correcció pa-terna; qui escolta la reprensió és assenyat. A la casa del just hi ha prosperitat; en els guanys del dolent, ruïna. Els llavis dels savis escampen ciència, no així el cor dels insensats. El Senyor abomina els sacrificis dels impius, però el complau la pregària dels rectes. El Senyor detesta el camí del malvat, però estima aquell qui segueix la justícia. Mereix correcció severa qui deixa el camí, i qui avorreix la reprensió morirà. La tomba i el país dels morts són davant el Senyor, com més encara els cors dels humans! Al descregut no li agrada que se’l repti, ni vol anar en companyia dels savis. Un cor content dóna un semblant joiós, però el cor angoixat abat l’esperit. El cor de l’intel·ligent busca la ciència, la boca de l’insensat s’alimenta de niciesa. Els dies de l’afligit són tots dolents, per al de cor joiós sempre són festius. Més val poca cosa amb temor del Senyor que no abundant riquesa amb ne-guit. Més val un plat de llegum on hi ha amor que vedell gras on hi ha odi.