Proverbis 11:1-15
Proverbis 11:1-15 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
El Senyor detesta les balances falses, però els pesos exactes el complauen. L’arrogància provoca menyspreu; la saviesa es troba en la humilitat. Als honrats els guia la pròpia rectitud; als perversos els perdrà la seva falsedat. La riquesa serà inútil el dia del judici; només la justícia salvarà de la mort. La justícia fa planer el camí del just, el malvat caurà per la seva injustícia. L’honradesa dels rectes els salva, la pròpia cobdícia atrapa els traïdors. Mor el malvat i mor la seva esperança, se li esfuma l’anhel de ser ric. El just és salvat del perill, el seu lloc l’ocupa un malvat. La boca del malvat arrasa tothom; el just, que ho sap, se n’escapa. La felicitat dels justos alegra la ciutat, si els malvats es perden hi ha cants de joia. Una ciutat puja amb la benedicció dels honrats, les paraules dels malvats la derroquen. El qui parla dels altres amb menyspreu és un insensat, l’home assenyat sap callar. El xafarder tot ho xerra, el discret guarda el secret. Un poble mal governat s’enfonsa, molts bons consellers el salven. És molt dolent avalar un desconegut; qui ho evita estarà tranquil.
Proverbis 11:1-15 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Les balances falses són abominables al Senyor, però el pes just el complau. Darrere la supèrbia ve la deshonra, amb la modèstia ve la saviesa. La integritat condueix els rectes, la pròpia malícia destrueix el pèrfid. La riquesa no val res el dia de la ira, però la justícia deslliura de la mort. La justícia de l’íntegre li aplana el camí, el malvat cau per la pròpia malícia. L’honradesa del recte el salva, als dolents els atrapa la pròpia cob-dícia. Quan mor el descregut mor la seva esperança, i l’expectativa del dolent s’esvaeix. El just és salvat de la tribulació, i en lloc d’ell hi cau el descregut. La boca de l’impiu arruïna el proïsme; els rectes, amb la saviesa, se salven. La prosperitat del just dóna alegria a la ciutat, i esclata en joia quan els impius sucumbeixen. Per la benedicció dels rectes prospera la ciutat, per la boca de l’impiu es destrueix. Qui menysprea els altres no té seny, però l’home entenimentat sap callar. Qui xafardeja desvetlla secrets, qui és lleial d’esperit encobreix el fet. Quan falten dirigents el poble s’en-sorra; l’èxit depèn de l’abundància de consellers. Qui surt fiador d’un desconegut es busca el mal, qui no vol comprometre’s viurà tranquil.