PROVERBIS 11:1-15

Les balances falses són abominables al Senyor, però el pes just el complau. Darrere la supèrbia ve la deshonra, amb la modèstia ve la saviesa. La integritat condueix els rectes, la pròpia malícia destrueix el pèrfid. La riquesa no val res el dia de la ira, però la justícia deslliura de la mort. La justícia de l’íntegre li aplana el camí, el malvat cau per la pròpia malícia. L’honradesa del recte el salva, als dolents els atrapa la pròpia cob-dícia. Quan mor el descregut mor la seva esperança, i l’expectativa del dolent s’esvaeix. El just és salvat de la tribulació, i en lloc d’ell hi cau el descregut. La boca de l’impiu arruïna el proïsme; els rectes, amb la saviesa, se salven. La prosperitat del just dóna alegria a la ciutat, i esclata en joia quan els impius sucumbeixen. Per la benedicció dels rectes prospera la ciutat, per la boca de l’impiu es destrueix. Qui menysprea els altres no té seny, però l’home entenimentat sap callar. Qui xafardeja desvetlla secrets, qui és lleial d’esperit encobreix el fet. Quan falten dirigents el poble s’en-sorra; l’èxit depèn de l’abundància de consellers. Qui surt fiador d’un desconegut es busca el mal, qui no vol comprometre’s viurà tranquil.