PROVERBIS 11
11
L’anhel dels justos és només el bé
1Les balances falses són abominables al Senyor,
però el pes just el complau.
2Darrere la supèrbia ve la deshonra,
amb la modèstia ve la saviesa.
3La integritat condueix els rectes,
la pròpia malícia destrueix el pèrfid.
4La riquesa no val res el dia de la ira,
però la justícia deslliura de la mort.
5La justícia de l’íntegre li aplana el camí,
el malvat cau per la pròpia malícia.
6L’honradesa del recte el salva,
als dolents els atrapa la pròpia cob-dícia.
7Quan mor el descregut mor la seva esperança,
i l’expectativa del dolent s’esvaeix.
8El just és salvat de la tribulació,
i en lloc d’ell hi cau el descregut.
9La boca de l’impiu arruïna el proïsme;
els rectes, amb la saviesa, se salven.
10La prosperitat del just dóna alegria a la ciutat,
i esclata en joia quan els impius sucumbeixen.
11Per la benedicció dels rectes prospera la ciutat,
per la boca de l’impiu es destrueix.
12Qui menysprea els altres no té seny,
però l’home entenimentat sap callar.
13Qui xafardeja desvetlla secrets,
qui és lleial d’esperit encobreix el fet.
14Quan falten dirigents el poble s’en-sorra;
l’èxit depèn de l’abundància de consellers.
15Qui surt fiador d’un desconegut es busca el mal,
qui no vol comprometre’s viurà tranquil.
16La dona agraciada obtindrà fama;
l’home decidit assoleix riqueses.
17El compassiu es fa bé a si mateix,
el cruel perjudica la seva persona.
18El malvat aconsegueix guanys falsos,
però qui sembra justícia té l’autèntic premi.
19Qui segueix el bé farà cap a la vida,
qui segueix el mal va a la mort.
20El Senyor abomina els de cor dolent,
però es complau en els de camins rectes.
21Ben cert, el malvat no restarà sense càstig,
però la descendència del just se n’escaparà.
22Dona bonica però sense seny:
anell d’or al morro d’un porc.
23L’anhel dels justos és sempre el bé;
el malvats només poden esperar la destrucció.
24Hi ha qui dóna, generós, i sempre en té més,
i qui estalvia en excés i s’empobreix.
25L’ànima generosa serà sadollada,
i el qui sacia, al seu torn serà saciat.
26El poble maleeix el qui es reserva el blat,
però al qui se’l ven, el beneeix.
27Qui cerca el bé es procura benvo-lença,
i qui busca el mal, el trobarà.
28Qui confia en la seva fortuna caurà;
però els justos reverdiran com fu-llatge ufanós.
29Qui descura la hisenda heretarà el vent,
i el neci acaba esclau de l’assenyat.
30El fruit del just és arbre de vida,
i el qui guanya les ànimes és savi.
31Si el just rep a la terra la paga corresponent,
amb més raó l’impiu i el pecador.
S'ha seleccionat:
PROVERBIS 11: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya