Marc 9:30-50
Marc 9:30-50 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Sortint d’allà, travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. Instruïa els seus deixebles i els deia: – El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, i el mataran; però, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà. Ells no entenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes. Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà: – Què discutíeu pel camí? Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells era el més important. Aleshores s’assegué, va cridar els Dotze i els va dir: – Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots. Llavors va agafar un infant, el posà enmig d’ells, el prengué en braços i els digué: – Qui acull un d’aquests infants en nom meu, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat. Joan digué a Jesús: – Mestre, n’hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d’impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres. Jesús respongué: – No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres. Tothom qui us doni un got d’aigua pel fet que sou de Crist, en veritat us dic que no quedarà sense recompensa. »Però al qui fa caure en pecat un d’aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar. »Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l’infern, al foc que no s’apaga. () »Si el peu et fa caure en pecat, talla-te’l. Val més que entris a la vida sense peu, que no pas que siguis llançat amb tots dos peus a l’infern. () »I si l’ull et fa caure en pecat, arrenca-te’l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls a l’infern, on el cuc no mor i el foc no s’apaga. Tothom serà salat amb foc. »La sal és bona, però, si perd la salabror, amb què la tornareu salada? Tingueu sal enmig vostre i viviu en pau entre vosaltres.
Marc 9:30-50 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Sortint d’allà, passaven per Galilea, i no volia que ningú ho sabés perquè estava ocupat a instruir els seus deixebles, i els deia: “El Fill de l’Home serà lliurat a mans dels homes, i el mataran, però quan l’hauran mort, després de tres dies ressuscitarà.” Ells, però, no comprenien què volia dir, i no gosaven preguntar-li-ho. Arribaren a Cafarnaüm i, un cop a casa, els preguntava: “Què discutíeu pel camí?” Però ells callaven, perquè pel camí havien estat discutint entre ells qui seria el més important. Aleshores es va asseure, cridà els Dotze, i els va dir: “Si algú vol ser el primer, serà el darrer de tots i el servent de tots.” Agafant un infant, el va posar enmig d’ells, i mentre l’abraçava els digué: “Qui aculli un infant com aquest en nom meu, a mi m’acull; i qui m’acull a mi, no és a mi que acull, sinó aquell qui m’ha enviat.” Joan li digué: “Mestre, n’hem vist un que no és dels nostres que expulsava dimonis en nom teu i hem intentat d’im-pedir-ho, perquè no ve amb nosaltres.” Jesús els digué: “No li ho impediu; perquè no hi ha ningú que faci un mi-racle en nom meu i tot seguit pugui parlar malament de mi. Qui no està contra nosaltres, està a favor nostre. Qui us doni a beure un got d’aigua pel fet de ser del Crist, us asseguro que no es quedarà sense la seva recompensa. I si algú esgarriava un d’aquests petits que tenen fe, més li valdria que li lliguessin al coll una roda de molí de les que mouen els ases i el llencessin al mar. Si la teva mà t’ha de fer caure, talla-te-la; més et val entrar manc a la vida que, conservant les dues mans, anar a parar a l’infern, al foc inextingible, [on el seu corc no mor i el foc mai no s’apaga.] Si el teu peu t’ha de fer caure, talla-te’l; més et val entrar a la vida coix que, conservant els dos peus, ser llençat a l’infern, [on el seu corc no mor i el foc mai no s’apaga.] Si el teu ull t’ha de fer caure, treu-te’l; més et val entrar en el Regne de Déu borni que, conservant els dos ulls, ser llençat a l’infern, on el seu corc no mor i el foc mai no s’apaga. Perquè tothom serà salat amb foc. La sal és bona, però si la sal es torna dessaborida, amb què li donareu sala-bror? Tingueu sal dintre vostre, i viviu en pau els uns amb els altres.
Marc 9:30-50 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Sortint d’allà, travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. Instruïa els seus deixebles i els deia: – El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, i el mataran; però, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà. Ells no entenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes. Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà: – Què discutíeu pel camí? Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells era el més important. Aleshores s’assegué, va cridar els Dotze i els va dir: – Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots. Llavors va agafar un infant, el posà enmig d’ells, el prengué en braços i els digué: – Qui acull un d’aquests infants en nom meu, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat. Joan digué a Jesús: – Mestre, n’hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d’impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres. Jesús respongué: – No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres. Tothom qui us doni un got d’aigua pel fet que sou de Crist, en veritat us dic que no quedarà sense recompensa. »Però al qui fa caure en pecat un d’aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar. »Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l’infern, al foc que no s’apaga. () »Si el peu et fa caure en pecat, talla-te’l. Val més que entris a la vida sense peu, que no pas que siguis llançat amb tots dos peus a l’infern. () »I si l’ull et fa caure en pecat, arrenca-te’l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls a l’infern, on el cuc no mor i el foc no s’apaga. Tothom serà salat amb foc. »La sal és bona, però, si perd la salabror, amb què la tornareu salada? Tingueu sal enmig vostre i viviu en pau entre vosaltres.