Mateu 27:27-54
Mateu 27:27-54 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Els soldats del governador es van endur Jesús dins el pretori i reuniren al seu voltant tota la cohort. El van despullar, el cobriren amb una capa de color escarlata i li posaren al cap una corona d’espines que havien trenat, i a la mà dreta una canya. S’agenollaven davant d’ell i l’escarnien dient: – Salve, rei dels jueus! Li escopien, li prenien la canya i li pegaven al cap. Acabada la burla, li tragueren la capa, li posaren els seus vestits i se l’endugueren per crucificar-lo. Quan sortien van trobar un home de Cirene, que es deia Simó, i l’obligaren a portar la creu de Jesús. Arribats en un indret anomenat Gòlgota –que vol dir «lloc de la Calavera»–, li donaren a beure vi barrejat amb fel; ell el va tastar, però no en volgué beure. Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits jugant-se’ls als daus . I s’estaven asseguts allà custodiant-lo. Damunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemna: «Aquest és Jesús, el rei dels jueus.» Juntament amb ell foren crucificats dos bandolers, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra. Els qui passaven per allí l’injuriaven movent el cap amb aires de mofa i dient: – Tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva’t a tu mateix, si ets Fill de Déu, i baixa de la creu! Igualment se’n burlaven els grans sacerdots, amb els mestres de la Llei i els notables, tot dient: – Ell que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar. És rei d’Israel: que baixi ara de la creu i creurem en ell! Ha confiat en Déu: que l’alliberi ara, si tant se l’estima! Ell, que va dir: “Sóc Fill de Déu”! Els bandolers que havien estat crucificats amb ell l’insultaven de la mateixa manera. Des del migdia fins a les tres de la tarda es va estendre una foscor per tota la terra. I cap a les tres de la tarda, Jesús va exclamar amb tota la força: – Elí, Elí, ¿lemà sabactani? –que vol dir: « Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? » En sentir-ho, alguns dels qui eren allí deien: – Aquest crida Elies. De seguida un d’ells corregué a prendre una esponja, la xopà de vinagre, la clavà en una canya i la hi donava perquè begués. Els altres deien: – Deixa, a veure si ve Elies a salvar-lo. Però Jesús tornà a cridar amb tota la força, i va exhalar l’esperit. Llavors, la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix, la terra tremolà, les roques s’esberlaren, els sepulcres s’obriren, i molts cossos dels sants que hi reposaven van ressuscitar; sortiren dels sepulcres i, després de la resurrecció de Jesús, van entrar a la ciutat santa i s’aparegueren a molts. El centurió i els qui amb ell custodiaven Jesús, veient el terratrèmol i tot el que havia passat, van agafar molta por i deien: – És veritat: aquest era Fill de Déu.
Mateu 27:27-54 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Els soldats del governador van portar Jesús cap al pretori i van fer reunir al seu voltant tota la tropa. El van despullar i el van cobrir amb un mantell de porpra. Van trenar una corona d’espines, la hi van posar damunt del cap, i a la mà dreta, una canya. Després, agenollats davant seu, se’n burlaven dient: “Salut, rei dels jueus!” I li escopien i, prenent-li la canya, li anaven colpejant el cap. Acabada la burla, li van treure el mantell i, vestint-lo amb la seva roba, se’l van emportar per crucificar-lo. Quan sortien, van trobar un home de Cirene, que es deia Simó, i l’obligaren a portar-li la creu. Quan van arribar al puig anomenat Gòlgota, és a dir, puig de la Calavera, li van donar a beure vi barrejat amb fel; però, després de tastar-lo, no en va voler beure. Després de crucificar-lo, es van repar-tir els seus vestits jugant-se’ls a la sort. I s’assegueren allà per vigilar-lo. Damunt del seu cap van posar escrita la causa de la seva condemna: “Aquest és Jesús, el rei dels jueus.” Després van crucificar amb ell dos bandolers, l’un a la dreta i l’altre a l’es-querra. I la gent que passava l’insultava movent el cap i deien: “Tu que destrueixes el tem-ple i en tres dies el reconstrueixes: sal-va’t a tu mateix, si ets Fill de Déu, i baixa de la creu.” Igualment, els principals sacerdots, amb els mestres de la Llei i els ancians, se’n burlaven i deien: “N’ha salvat d’altres, però a si mateix no es pot salvar. El rei d’Israel! Que baixi ara de la creu i creurem en ell! Ha confiat en Déu. Que l’alliberi ara, si l’estima, ja que deia: Sóc Fill de Déu.” De la mateixa manera l’injuriaven els bandolers crucificats amb ell. Cap al migdia, tota aquella terra es va cobrir de tenebres, fins a mitja tarda. Cap a les tres, Jesús cridà molt fort: “ Elí, Elí, lamà sabactani ?” que vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?» Alguns dels presents que ho van sentir deien: “Aquest crida Elies.” Llavors un d’ells va córrer i agafà una esponja, la va xopar amb vinagre i la va posar a l’extrem d’una canya, i l’hi donava a beure. Però els altres deien: “Deixa’l, vegem si ve Elies a salvar-lo.” Jesús, després de llençar un gran crit, expirà. I llavors la cortina del temple s’es-quinçà en dos trossos, de dalt a baix, la terra va tremolar i les roques s’esberlaren, els sepulcres es van obrir i molts cossos dels sants que hi reposaven van ressuscitar; van sortir dels sepulcres després de la resurrecció de Jesús, anaren a la ciutat santa i s’aparegueren a molta gent. El centurió i els qui amb ell vigilaven Jesús, veient el terratrèmol i tot el que succeïa, van agafar molta por i deien: “Veritablement, aquest era fill de Déu.”