Els soldats del governador es van endur Jesús dins el pretori i reuniren al seu voltant tota la cohort. El van despullar, el cobriren amb una capa de color escarlata i li posaren al cap una corona d’espines que havien trenat, i a la mà dreta una canya. S’agenollaven davant d’ell i l’escarnien dient:
– Salve, rei dels jueus!
Li escopien, li prenien la canya i li pegaven al cap.
Acabada la burla, li tragueren la capa, li posaren els seus vestits i se l’endugueren per crucificar-lo.
Quan sortien van trobar un home de Cirene, que es deia Simó, i l’obligaren a portar la creu de Jesús. Arribats en un indret anomenat Gòlgota –que vol dir «lloc de la Calavera»–, li donaren a beure vi barrejat amb fel; ell el va tastar, però no en volgué beure.
Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits jugant-se’ls als daus . I s’estaven asseguts allà custodiant-lo.
Damunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemna: «Aquest és Jesús, el rei dels jueus.»
Juntament amb ell foren crucificats dos bandolers, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra. Els qui passaven per allí l’injuriaven movent el cap amb aires de mofa i dient:
– Tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva’t a tu mateix, si ets Fill de Déu, i baixa de la creu!
Igualment se’n burlaven els grans sacerdots, amb els mestres de la Llei i els notables, tot dient:
– Ell que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar. És rei d’Israel: que baixi ara de la creu i creurem en ell! Ha confiat en Déu: que l’alliberi ara, si tant se l’estima! Ell, que va dir: “Sóc Fill de Déu”!
Els bandolers que havien estat crucificats amb ell l’insultaven de la mateixa manera.
Des del migdia fins a les tres de la tarda es va estendre una foscor per tota la terra. I cap a les tres de la tarda, Jesús va exclamar amb tota la força:
– Elí, Elí, ¿lemà sabactani? –que vol dir: « Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? »
En sentir-ho, alguns dels qui eren allí deien:
– Aquest crida Elies.
De seguida un d’ells corregué a prendre una esponja, la xopà de vinagre, la clavà en una canya i la hi donava perquè begués. Els altres deien:
– Deixa, a veure si ve Elies a salvar-lo.
Però Jesús tornà a cridar amb tota la força, i va exhalar l’esperit.
Llavors, la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix, la terra tremolà, les roques s’esberlaren, els sepulcres s’obriren, i molts cossos dels sants que hi reposaven van ressuscitar; sortiren dels sepulcres i, després de la resurrecció de Jesús, van entrar a la ciutat santa i s’aparegueren a molts.
El centurió i els qui amb ell custodiaven Jesús, veient el terratrèmol i tot el que havia passat, van agafar molta por i deien:
– És veritat: aquest era Fill de Déu.