MATEU 27:27-54

Els soldats del governador van portar Jesús cap al pretori i van fer reunir al seu voltant tota la tropa. El van despullar i el van cobrir amb un mantell de porpra. Van trenar una corona d’espines, la hi van posar damunt del cap, i a la mà dreta, una canya. Després, agenollats davant seu, se’n burlaven dient: “Salut, rei dels jueus!” I li escopien i, prenent-li la canya, li anaven colpejant el cap. Acabada la burla, li van treure el mantell i, vestint-lo amb la seva roba, se’l van emportar per crucificar-lo. Quan sortien, van trobar un home de Cirene, que es deia Simó, i l’obligaren a portar-li la creu. Quan van arribar al puig anomenat Gòlgota, és a dir, puig de la Calavera, li van donar a beure vi barrejat amb fel; però, després de tastar-lo, no en va voler beure. Després de crucificar-lo, es van repar-tir els seus vestits jugant-se’ls a la sort. I s’assegueren allà per vigilar-lo. Damunt del seu cap van posar escrita la causa de la seva condemna: “Aquest és Jesús, el rei dels jueus.” Després van crucificar amb ell dos bandolers, l’un a la dreta i l’altre a l’es-querra. I la gent que passava l’insultava movent el cap i deien: “Tu que destrueixes el tem-ple i en tres dies el reconstrueixes: sal-va’t a tu mateix, si ets Fill de Déu, i baixa de la creu.” Igualment, els principals sacerdots, amb els mestres de la Llei i els ancians, se’n burlaven i deien: “N’ha salvat d’altres, però a si mateix no es pot salvar. El rei d’Israel! Que baixi ara de la creu i creurem en ell! Ha confiat en Déu. Que l’alliberi ara, si l’estima, ja que deia: Sóc Fill de Déu.” De la mateixa manera l’injuriaven els bandolers crucificats amb ell. Cap al migdia, tota aquella terra es va cobrir de tenebres, fins a mitja tarda. Cap a les tres, Jesús cridà molt fort: “ Elí, Elí, lamà sabactani ?” que vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?» Alguns dels presents que ho van sentir deien: “Aquest crida Elies.” Llavors un d’ells va córrer i agafà una esponja, la va xopar amb vinagre i la va posar a l’extrem d’una canya, i l’hi donava a beure. Però els altres deien: “Deixa’l, vegem si ve Elies a salvar-lo.” Jesús, després de llençar un gran crit, expirà. I llavors la cortina del temple s’es-quinçà en dos trossos, de dalt a baix, la terra va tremolar i les roques s’esberlaren, els sepulcres es van obrir i molts cossos dels sants que hi reposaven van ressuscitar; van sortir dels sepulcres després de la resurrecció de Jesús, anaren a la ciutat santa i s’aparegueren a molta gent. El centurió i els qui amb ell vigilaven Jesús, veient el terratrèmol i tot el que succeïa, van agafar molta por i deien: “Veritablement, aquest era fill de Déu.”