Levític 10:1-11

Comparteix

Levític 10:1-11 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Nadab i Abihú, fills d’Aaron, prengueren cadascun el seu en-censer i hi van posar foc, sobre el qual posaren encens, i van oferir davant el Senyor un foc profà que no els havia estat manat. Llavors, de la presència del Senyor va sortir un foc que els va devorar, i van morir davant el Senyor. Aleshores Moisès digué a Aaron: “Això és el que el Senyor havia decla-rat: Amb els qui s’acosten a mi em mos-traré sant, i davant de tot el poble seré glorificat.” I Aaron no va dir res. Moisès va cridar després Mixael i El-safan, fills d’Uziel, oncle d’Aaron, i els digué: “Veniu i traieu els vostres germans de davant del santuari, fora del campament.” Ells hi van anar i se’ls endugueren amb les seves túniques fora del campament, tal com Moisès havia manat. Moisès digué a Aaron i als seus fills Eleazar i Itamar: “No us escabelleu ni us esquinceu els vestits, no sigui que moriu i esclati la ira del Senyor contra la comunitat. Els vostres germans i tota la casa d’Israel ja ploraran l’abrandament que ha encès el Senyor. No sortiu de l’entrada del Tabernacle de Reunió, no sigui que moriu, perquè l’oli de la unció del Senyor és damunt vostre.” I van obeir la paraula de Moisès. El Senyor va parlar a Aaron i li digué: “Tant tu com els teus fills, quan entreu al Tabernacle de Reunió, no begueu ni vi ni cap beguda embriagant, no sigui que moriu. És un precepte a perpetuïtat per a totes les vostres generacions, a fi que pugueu diferenciar el que és sagrat i el que és profà, el que és im-mund i el que és pur, i perquè ensenyeu als fills d’Israel tots els estatuts que el Senyor els ha transmès per mitjà de Moisès.”

Levític 10:1-11 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Nadab i Abihú, fills d’Aaron, van prendre cada un el seu encenser i, després de posar-hi brases, van tirar-hi encens per oferir davant el Senyor un perfum estrany, que ell no els havia manat. Llavors va sortir de la presència del Senyor un foc que els va consumir, i moriren al davant mateix del Senyor. Moisès va dir a Aaron: – Això, el Senyor ja ho havia dit: “Em mostraré sant en els qui s’acosten per adorar-me, i gloriós en presència de tot el poble.” Però Aaron va callar. Moisès cridà llavors Mixael i Elsafan, fills d’Uziel, oncle d’Aaron, i els digué: – Veniu a retirar els vostres parents de davant el santuari; traieu-los fora del campament. Ells van anar-hi i se’ls endugueren fora del campament vestits amb les seves túniques, tal com Moisès havia ordenat. Moisès va dir a Aaron i als seus fills Eleazar i Itamar: – No us deslligueu la cabellera ni us esquinceu les vestidures en senyal de dol, no fos cas que moríssiu i que el Senyor s’indignés contra tota la comunitat. Deixeu que siguin els vostres germans, els altres israelites, els qui plorin pel foc que el Senyor ha enviat. No sortiu més enllà de l’entrada de la tenda del trobament; així no morireu, perquè vosaltres heu estat consagrats amb l’oli de la unció del Senyor. Ells van complir el que Moisès els havia ordenat. El Senyor va parlar també a Aaron. Li digué: – Quan haureu d’entrar a la tenda del trobament, ni tu ni els teus fills no beureu vi ni altres begudes alcohòliques, si no voleu morir. És una prescripció perpètua per a totes les generacions. Mireu també de distingir si una cosa és sagrada o profana, pura o impura, i ensenyeu als israelites totes les prescripcions que el Senyor els ha donat per mitjà de Moisès.