Levític 10:1-11

Nadab i Abihú, fills d’Aaron, van prendre cada un el seu encenser i, després de posar-hi brases, van tirar-hi encens per oferir davant el Senyor un perfum estrany, que ell no els havia manat. Llavors va sortir de la presència del Senyor un foc que els va consumir, i moriren al davant mateix del Senyor. Moisès va dir a Aaron: – Això, el Senyor ja ho havia dit: “Em mostraré sant en els qui s’acosten per adorar-me, i gloriós en presència de tot el poble.” Però Aaron va callar. Moisès cridà llavors Mixael i Elsafan, fills d’Uziel, oncle d’Aaron, i els digué: – Veniu a retirar els vostres parents de davant el santuari; traieu-los fora del campament. Ells van anar-hi i se’ls endugueren fora del campament vestits amb les seves túniques, tal com Moisès havia ordenat. Moisès va dir a Aaron i als seus fills Eleazar i Itamar: – No us deslligueu la cabellera ni us esquinceu les vestidures en senyal de dol, no fos cas que moríssiu i que el Senyor s’indignés contra tota la comunitat. Deixeu que siguin els vostres germans, els altres israelites, els qui plorin pel foc que el Senyor ha enviat. No sortiu més enllà de l’entrada de la tenda del trobament; així no morireu, perquè vosaltres heu estat consagrats amb l’oli de la unció del Senyor. Ells van complir el que Moisès els havia ordenat. El Senyor va parlar també a Aaron. Li digué: – Quan haureu d’entrar a la tenda del trobament, ni tu ni els teus fills no beureu vi ni altres begudes alcohòliques, si no voleu morir. És una prescripció perpètua per a totes les generacions. Mireu també de distingir si una cosa és sagrada o profana, pura o impura, i ensenyeu als israelites totes les prescripcions que el Senyor els ha donat per mitjà de Moisès.