LEVÍTIC 10
10
El pecat de Nadab i Abihú
1Nadab i Abihú, fills d’Aaron, prengueren cadascun el seu en-censer i hi van posar foc, sobre el qual posaren encens, i van oferir davant el Senyor un foc profà que no els havia estat manat.
2Llavors, de la presència del Senyor va sortir un foc que els va devorar, i van morir davant el Senyor.
3Aleshores Moisès digué a Aaron: “Això és el que el Senyor havia decla-rat: Amb els qui s’acosten a mi em mos-traré sant, i davant de tot el poble seré glorificat.” I Aaron no va dir res.
4Moisès va cridar després Mixael i El-safan, fills d’Uziel, oncle d’Aaron, i els digué: “Veniu i traieu els vostres germans de davant del santuari, fora del campament.”
5Ells hi van anar i se’ls endugueren amb les seves túniques fora del campament, tal com Moisès havia manat.
Deures i obligacions dels sacerdots
6Moisès digué a Aaron i als seus fills Eleazar i Itamar: “No us escabelleu ni us esquinceu els vestits, no sigui que moriu i esclati la ira del Senyor contra la comunitat. Els vostres germans i tota la casa d’Israel ja ploraran l’abrandament que ha encès el Senyor.
7No sortiu de l’entrada del Tabernacle de Reunió, no sigui que moriu, perquè l’oli de la unció del Senyor és damunt vostre.” I van obeir la paraula de Moisès.
Les begudes i la part de les ofrenes
8El Senyor va parlar a Aaron i li digué:
9“Tant tu com els teus fills, quan entreu al Tabernacle de Reunió, no begueu ni vi ni cap beguda embriagant, no sigui que moriu. És un precepte a perpetuïtat per a totes les vostres generacions,
10a fi que pugueu diferenciar el que és sagrat i el que és profà, el que és im-mund i el que és pur,
11i perquè ensenyeu als fills d’Israel tots els estatuts que el Senyor els ha transmès per mitjà de Moisès.”
12Després Moisès digué a Aaron i a Eleazar i Itamar, els dos fills que li quedaven: “Preneu l’ofrena vegetal que queda de les ofrenes enceses al Senyor i mengeu-la sense llevat prop de l’altar; és una cosa molt santa.
13L’heu de menjar en lloc sagrat: és la vostra porció i la porció dels vostres fills de les ofrenes enceses al Senyor; així m’ha estat manat.
14El pit de l’ofrena bressolada i la cuixa de l’ofrena alçada els menjareu en un lloc pur, vosaltres i els vostres fills i les vostres filles, perquè com a porció vostra i dels vostres fills us ha estat concedit dels sacrificis de reconciliació dels fills d’Israel.
15Ells portaran la cuixa de l’ofrena alçada i el pit de l’ofrena bressolada, a més de les ofrenes enceses dels greixos, a fi de gronxar-los davant el Senyor com a ofrena bressolada, i després seran per a vosaltres i per als vostres fills, com a porció perpètua, tal com ha manat el Senyor.”
16Moisès es va preocupar de buscar el boc del sacrifici pel pecat, però ja l’ha-vien cremat. Llavors, indignat contra Eleazar i Itamar, els dos fills que li quedaven a Aaron, digué:
17“Per què no heu menjat l’ofrena pel pecat al lloc sagrat? És una cosa molt sagrada que us havia estat donada per a treure la iniquitat de la congregació, per a fer expiació per ells davant el Senyor.
18Ja que la seva sang no ha estat intro-duïda al santuari, calia haver menjat la víctima sens falta en lloc sagrat, tal com us havia manat.”
19I Aaron respongué a Moisès: “Mira, avui ells han presentat la seva ofrena pel pecat i el seu holocaust davant el Senyor, i ja veus el que m’ha passat. Si avui hagués menjat l’ofrena del pecat, hauria estat agradable al Senyor?”
20Quan Moisès va sentir això, li va semblar correcte.
S'ha seleccionat:
LEVÍTIC 10: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya