Jonàs 4:1-11
Jonàs 4:1-11 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Però això, a Jonàs no li va agradar gens, i es disgustà molt. I pregant Déu li digué: “Ah, Senyor; ¿no és això mateix el que jo em temia, quan era al meu país? Per això em volia prevenir fugint a Tarsis, perquè sabia que ets un Déu clement i ple de bondat, lent per a la ira i gran en misericòrdia, i que et repenses de fer el mal. Ara, doncs, Senyor, et prego que em treguis la vida, perquè, per a mi, ara és millor morir que no pas viure!” I el Senyor respongué: “¿Tens raó d’enutjar-te així?” Jonàs va sortir de la ciutat i es va aturar a la part oriental, i s’hi va fer una cabana i s’estava allà, assegut a l’om-bra, per observar què passaria a la ciutat. El Senyor Déu va preparar una planta perquè s’enfilés per damunt de Jonàs i li fes ombra sobre el cap, a fi que alleu-gerís el seu malestar; i Jonàs es va ale-grar força per aquella planta. Però l’endemà, a trenc d’alba, Déu va disposar que un cuc rosegués la planta, i aquesta es va assecar. Quan va sortir el sol, Déu va enviar un vent terral abrusador, i el sol queia de ple sobre el cap de Jonàs, fins al punt que defallia i demanava la mort dient: “Em val més morir que seguir vivint!” Llavors Déu digué a Jonàs: “¿Tens raó d’enutjar-te així per culpa d’una planta?” Ell respongué: “I tant que tinc raó d’enutjar-me; fins i tot de demanar la mort!” I el Senyor li replicà: “Tu et dols per una planta que no has treballat ni l’has feta créixer, que en una nit ha brotat i en una nit ha desaparegut, ¿i jo no he de doldre’m per Nínive, aquesta gran ciutat, on hi ha més de cent vint mil persones que no saben distingir el bé del mal, a més d’un gran nombre d’animals?”
Jonàs 4:1-11 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Jonàs s’ho va prendre molt malament. Tot enfurismat, va pregar així al Senyor: – Ah, Senyor, és ben bé això el que temia quan encara era al meu país. Per això em vaig afanyar a fugir a Tarsis. Sabia que ets un Déu compassiu i benigne, lent per al càstig i ric en l’amor, i que es desdiu de fer el mal. I ara, t’ho prego, Senyor, pren-me la vida; més em val morir que no pas viure! El Senyor li va respondre: – ¿Et sembla bé d’enfurismar-te d’aquesta manera? Jonàs va sortir de la ciutat en direcció a llevant. Es va fer una cabana i s’estava allí, a l’ombra de la cabana, per veure què passaria a la ciutat. El Senyor-Déu va fer créixer, per damunt de Jonàs, una carbassera que li fes ombra sobre el cap i li calmés el mal humor. Jonàs se n’alegrà molt. Però l’endemà, a punta de dia, Déu va disposar que un cuc rosegués la carbassera, i la planta es va assecar. Després, quan va sortir el sol, Déu envià un vent xardorós de llevant. El sol queia de ple sobre el cap de Jonàs, que defallia i demanava la mort dient: «Més em val morir que no pas viure.» Llavors Déu va preguntar a Jonàs: – ¿Et sembla bé d’enfurismar-te així per una carbassera? Jonàs va respondre: – Em sembla molt bé d’enfurismar-me. Més encara: morir, voldria! El Senyor va dir: – Aquesta carbassera no t’ha donat cap feina, ni ets tu qui l’ha feta créixer: en una nit ha brotat i en una nit s’ha marcit. I mira com te’n planys! ¿I jo no havia de plànyer Nínive, la gran ciutat, on viuen més de cent vint mil persones que no distingeixen el bé del mal, a més de tant de bestiar?