Jonàs 4
4
Misericòrdia de Déu i indignació de Jonàs
1Jonàs s’ho va prendre molt malament.#x Tot enfurismat, 2va pregar així al Senyor:
– Ah, Senyor, és ben bé això el que temia quan encara era al meu país. Per això em vaig afanyar a fugir a Tarsis. Sabia que ets un Déu compassiu i benigne, lent per al càstig i ric en l’amor, i que es desdiu de fer el mal.#x 3I ara, t’ho prego, Senyor, pren-me la vida; més em val morir que no pas viure!#x
4El Senyor li va respondre:
– ¿Et sembla bé d’enfurismar-te d’aquesta manera?
5Jonàs va sortir de la ciutat en direcció a llevant. Es va fer una cabana i s’estava allí, a l’ombra de la cabana, per veure què passaria a la ciutat.
6El Senyor-Déu va fer créixer, per damunt de Jonàs, una carbassera#x que li fes ombra sobre el cap i li calmés el mal humor. Jonàs se n’alegrà molt. 7Però l’endemà, a punta de dia, Déu va disposar que un cuc rosegués la carbassera, i la planta es va assecar. 8Després, quan va sortir el sol, Déu envià un vent xardorós de llevant.#x El sol queia de ple sobre el cap de Jonàs, que defallia i demanava la mort dient: «Més em val morir que no pas viure.»
9Llavors Déu va preguntar a Jonàs:
– ¿Et sembla bé d’enfurismar-te així per una carbassera?#x
Jonàs va respondre:
– Em sembla molt bé d’enfurismar-me. Més encara: morir, voldria!
10El Senyor va dir:
– Aquesta carbassera no t’ha donat cap feina, ni ets tu qui l’ha feta créixer: en una nit ha brotat i en una nit s’ha marcit. I mira com te’n planys! 11¿I jo no havia de plànyer Nínive, la gran ciutat, on viuen més de cent vint mil persones#x que no distingeixen el bé del mal,#x a més de tant de bestiar?
S'ha seleccionat:
Jonàs 4: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso