JONÀS 4
4
Despit del profeta i resposta de Déu
1Però això, a Jonàs no li va agradar gens, i es disgustà molt.
2I pregant Déu li digué: “Ah, Senyor; ¿no és això mateix el que jo em temia, quan era al meu país? Per això em volia prevenir fugint a Tarsis, perquè sabia que ets un Déu clement i ple de bondat, lent per a la ira i gran en misericòrdia, i que et repenses de fer el mal.
3Ara, doncs, Senyor, et prego que em treguis la vida, perquè, per a mi, ara és millor morir que no pas viure!”
4I el Senyor respongué: “¿Tens raó d’enutjar-te així?”
5Jonàs va sortir de la ciutat i es va aturar a la part oriental, i s’hi va fer una cabana i s’estava allà, assegut a l’om-bra, per observar què passaria a la ciutat.
6El Senyor Déu va preparar una planta perquè s’enfilés per damunt de Jonàs i li fes ombra sobre el cap, a fi que alleu-gerís el seu malestar; i Jonàs es va ale-grar força per aquella planta.
7Però l’endemà, a trenc d’alba, Déu va disposar que un cuc rosegués la planta, i aquesta es va assecar.
8Quan va sortir el sol, Déu va enviar un vent terral abrusador, i el sol queia de ple sobre el cap de Jonàs, fins al punt que defallia i demanava la mort dient: “Em val més morir que seguir vivint!”
9Llavors Déu digué a Jonàs: “¿Tens raó d’enutjar-te així per culpa d’una planta?” Ell respongué: “I tant que tinc raó d’enutjar-me; fins i tot de demanar la mort!”
10I el Senyor li replicà: “Tu et dols per una planta que no has treballat ni l’has feta créixer, que en una nit ha brotat i en una nit ha desaparegut,
11¿i jo no he de doldre’m per Nínive, aquesta gran ciutat, on hi ha més de cent vint mil persones que no saben distingir el bé del mal, a més d’un gran nombre d’animals?”
S'ha seleccionat:
JONÀS 4: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya