Jutges 9:22-57
Jutges 9:22-57 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Abimèlec va regnar sobre Israel du-rant tres anys. Després Déu va interposar un esperit de discòrdia entre Abimèlec i els habitants de Siquem, i els siquemites van trair Abimèlec venjant el crim comès contra els setanta fills de Jerubaal i fent recaure la seva sang sobre Abimèlec, el seu germà, que els va matar, i sobre els ciutadans de Siquem, que l’havien ajudat en la matança dels seus germans. A tal fi, els siquemites li posaven emboscades dalt de les muntanyes i sa-quejaven tothom qui passava prop d’ells per aquell camí; i d’això se n’avisà Abimèlec. Llavors va arribar Gàal, fill d’Èbed, amb els seus germans, i passà per Siquem, i els siquemites es van fer amics seus. Van sortir junts als camps, van veremar les vinyes, van trepitjar el raïm i, fent gatzara, van entrar al temple del seu déu, on van menjar i beure maleint Abimèlec. I Gàal, fill d’Èbed, digué: “Qui és Abimèlec i qui és Siquem, perquè hà-gim de servir-lo? ¿No és el fill de Jeru-baal? I Zebul, no és el seu prefecte? Servim els homes d’Hamor, pare de Siquem. Per què hem de servir-lo a ell, nosaltres? Tant de bo tingués aquesta gent sota el meu comandament; faria fugir Abimèlec i li diria: Reforça el teu exèrcit i surt.” Quan Zebul, prefecte de la ciutat, va sentir les paraules de Gàal, fill d’Èbed, es va enfurismar i va enviar missatgers secretament a Abimèlec, a dir-li: “Gàal, fill d’Èbed, i els seus germans han vingut a Siquem i revolten la ciutat contra tu. Ara, doncs, vine de nit amb la teva gent i prepara una emboscada als afores; i al matí, en sortir el sol, surt aviat i desplega l’exèrcit entorn de la ciutat. Així Gàal sortirà amb la seva tropa al teu encontre i podràs fer amb ell el que et plagui.” Abimèlec, amb tots els seus homes, es va alçar de nit i va preparar l’em-boscada contra Siquem amb quatre esquadrons. Llavors Gàal, fill d’Èbed, va sortir i es va aturar a l’entrada de la porta de la ciutat. Abimèlec també es va alçar de l’emboscada amb la seva gent. Quan Gàal veié la gent, digué a Zebul: “Mira, hi ha gent que baixa de dalt de les muntanyes.” Però Zebul li digué: “El que veus són les ombres de les mun-tanyes, que et deuen semblar homes.” Però Gàal va insistir: “Mira, hi ha gent que baixa del Melic del país i un esquadró que ve pel camí de l’alzina dels Endevinadors.” I Zebul li digué: “¿On és ara aquella boca amb què deies: ‘Qui és Abimèlec perquè l’hàgim de servir?’ ¿No és aquesta la gent que menyspreaves? Doncs, ara, digna’t sortir a combatre contra ells.” Llavors Gàal va sortir al davant dels ciutadans de Siquem i va lluitar contra Abimèlec; i Abimèlec el va perseguir, perquè va fugir del seu davant, i van caure moltes víctimes fins a l’entrada de la porta. Abimèlec se’n tornà a Arumà, men-tre que Zebul va expulsar Gàal i els seus germans i impedí que visquessin a Siquem. L’endemà, el poble va sortir a camp obert i Abimèlec ho va saber. Però ell havia preparat la seva gent i l’havia distribuïda en tres grups, i ha-via preparat una emboscada al camp. I així que va veure que la gent sortia de la ciutat es va llançar contra ells i els va derrotar. Abimèlec i el grup que anava amb ell es van llançar impetuosament i van bar-rar el pas de l’entrada de la porta de la ciutat, mentre que els dos altres grups es llançaven damunt tots els qui eren en camp obert i els derrotaren. Durant tot el dia, Abimèlec va lluitar contra la ciutat, la va vèncer i va matar la gent que hi havia; després va enrunar la ciutat i la va sembrar de sal. Quan tots els habitants de la Torre de Siquem ho van saber, es van refugiar a la cripta del temple d’El-Berit. Van avisar Abimèlec que tots els homes de la Torre de Berit s’havien re-fugiat allà. Llavors Abimèlec, amb tots els qui eren amb ell, va pujar a la muntanya de Salmon i, amb la destral a la mà, va tallar una branca d’arbre, i alçant-la se la va carregar a l’espatlla tot dient a la gent que anava amb ell: “Això que m’heu vist fer, afanyeu-vos a fer-ho com jo.” Tots es van posar a tallar cadascú la seva branca i, seguint Abimèlec, les van apilar contra la cripta i hi van calar foc. Així van morir totes les persones que vivien a la Torre de Siquem: entre homes i dones, unes mil. Després, Abimèlec va marxar contra Tebés, la va assetjar i la va conquerir. Al centre de la població hi havia una ciutadella on tots els homes i les dones, la totalitat dels habitants de la ciutat, van anar a refugiar-se; i després de tancar-se a dins, van pujar al terrat de la torre. Abimèlec va arribar a la ciutadella, la va atacar i va acostar-se a la torre per calar-hi foc. En això que una dona va llançar una pedra de molí contra el cap d’Abimèlec i li va fracturar el crani. Ell va cridar de seguida el jove que li feia d’escuder i li digué: “Desembeina la teva espasa i mata’m! No vull que sigui dit que m’ha matat una dona.” El jove el va traspassar, i així va morir. Quan els homes d’Israel van adonar-se que Abimèlec era mort, es van retirar cadascú a casa seva. D’aquesta manera Déu va retribuir la maldat que Abimèlec havia comès con-tra el seu pare, matant els seus setanta germans. Igualment, Déu va fer que tota la maldat dels habitants de Siquem recaigués damunt el seu cap; així es va complir en ells la maledicció de Jotam, fill de Jerubaal.
Jutges 9:22-57 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Abimèlec va mantenir Israel sota el seu poder durant tres anys. Després Déu envià un esperit de discòrdia entre Abimèlec i els caps de casa de Siquem, i aquests es revoltaren contra ell. Així va recaure sobre Abimèlec i sobre els caps de casa de Siquem, els seus còmplices, el crim comès contra els setanta fills de Jerubaal, la sang que Abimèlec havia vessat. Els caps de casa de Siquem van posar homes emboscats als cims de les muntanyes i robaven a tothom qui passavapel camí. I Abimèlec en va ser informat. Un dia va arribar a Siquem un tal Gàal, fill d’Èbed, amb els seus germans i es va guanyar la confiança dels caps de casa de Siquem. La gent de Siquem sortí a fora a veremar les vinyes; van trepitjar el raïm i celebraren una festa. Van anar al temple del seu déu i, tot menjant i bevent, maleïen Abimèlec. Gàal, fill d’Èbed, va dir: – Qui és Abimèlec i qui som els de Siquem perquè li hàgim d’estar sotmesos? Tan sols és el fill de Jerubaal, i Zebul, el qui governa la ciutat, ho fa en nom d’ell. Serviu, per tant, els homes del clan d’Hamor, que és el pare de Siquem! Per què hem de continuar sotmesos a Abimèlec? Només que tingués aquest poble a les meves ordres, jo faria fora Abimèlec. Li diria: “Abimèlec, reforça el teu exèrcit i surt a combatre!” En sentir les paraules de Gàal, fill d’Èbed, Zebul, el governador de la ciutat, es va indignar i, secretament, envià missatgers per dir a Abimèlec: – Gàal, fill d’Èbed, i els seus germans acaben d’arribar a Siquem i volen revoltar la ciutat contra tu. Cal que, aquesta mateixa nit, tu i la teva tropa aneu a parar-los una emboscada a camp obert. Demà, ben de matí, a la sortida del sol, ataca la ciutat. Quan Gàal sortirà cap a tu amb la gent que el segueix, fes amb ell allò que et calgui. Aquella mateixa nit, Abimèlec i la seva gent van anar a emboscar-se prop de Siquem dividits en quatre grups. Gàal, fill d’Èbed, sortí de la ciutat i es quedà davant les portes. Llavors Abimèlec i la seva tropa es van alçar de l’emboscada. Quan Gàal se n’adonà, va dir a Zebul: – Veig gent que baixa dels cims de les muntanyes. Zebul respongué: – Són les ombres de les muntanyes, que et deuen semblar homes. Però Gàal insistí: – Baixa gent del Melic de la Terra i un altre grup s’acosta pel camí de l’Alzina dels Endevins. Llavors Zebul li va dir: – Què se n’ha fet, de la teva boca que cridava: “Qui és Abimèlec perquè li hàgim d’estar sotmesos?” ¿No és aquest l’exèrcit que menyspreaves? Surt ara i vés a combatre contra ell! Gàal sortí al davant dels caps de casa de Siquem a combatre contra Abimèlec. Abimèlec va perseguir Gàal, que havia emprès la fugida. Molts van caure morts abans d’arribar a les portes de la ciutat. Després Abimèlec anà a viure a Arumà, i Zebul va expulsar de Siquem Gàal i els seus germans. L’endemà, la gent de Siquem van sortir al camp. Abimèlec n’havia estat informat. Havia pres els seus homes, els havia repartit en tres grups i havia parat una emboscada a camp obert. Quan va veure que, efectivament, la gent sortia de la ciutat, caigué damunt d’ells i els va matar. Abimèlec i els homes del seu grup van desplegar-se i s’apostaren davant les portes de la ciutat, mentre els altres dos grups es desplegaven i mataven els qui es trobaven al camp. Durant tot aquell dia, Abimèlec continuà atacant la ciutat, fins que se’n va apoderar. Matà tots els seus habitants, la va arrasar i va sembrar-la de sal. En saber-ho, els caps de casa de la Torre de Siquem es van refugiar a la cripta del temple d’El-Berit. Van anunciar a Abimèlec que tots els caps de casa de la Torre de Siquem estaven junts. Llavors va pujar al tossal de Salmon amb tots els seus homes; amb una destral va tallar una branca d’arbre, se la va carregar a l’esquena i va manar a la tropa que el seguia: – Afanyeu-vos a fer el mateix que jo he fet. Cadascú va tallar una branca i tots van seguir Abimèlec. Després posaren les branques sobre la cripta del temple i van calar-hi foc. Així van morir tots els habitants de la Torre de Siquem, prop d’un miler, entre homes i dones. Des d’allí Abimèlec se’n va anar a Tebés, l’assetjà i se n’apoderà. Al bell mig de la població hi havia una torre fortificada, on s’havien refugiat tots els homes i dones i tots els caps de casa de la ciutat. S’havien tancat per dins i havien pujat al terrat de la torre. Abimèlec va arribar a la torre, l’atacà i aconseguí d’acostar-se a la porta amb la intenció de calar-hi foc. Però una dona li va llançar una pedra de molí i li va badar el cap. Abimèlec cridà de seguida el seu escuder i li ordenà: – Treu-te l’espasa i mata’m! Que no puguin dir de mi: “L’ha matat una dona.” El seu escuder el va rematar. Quan els homes d’Israel van veure que era mort, se’n tornaren cadascú a casa seva. Així Déu va donar a Abimèlec la paga per tot el mal que havia fet al seu pare, assassinant els seus setanta germans. També donà la paga a la gent de Siquem per tot el mal que havien fet. Així els va caure al damunt la maledicció de Jotam, fill de Jerubaal.