JUTGES 9:22-57

Abimèlec va regnar sobre Israel du-rant tres anys. Després Déu va interposar un esperit de discòrdia entre Abimèlec i els habitants de Siquem, i els siquemites van trair Abimèlec venjant el crim comès contra els setanta fills de Jerubaal i fent recaure la seva sang sobre Abimèlec, el seu germà, que els va matar, i sobre els ciutadans de Siquem, que l’havien ajudat en la matança dels seus germans. A tal fi, els siquemites li posaven emboscades dalt de les muntanyes i sa-quejaven tothom qui passava prop d’ells per aquell camí; i d’això se n’avisà Abimèlec. Llavors va arribar Gàal, fill d’Èbed, amb els seus germans, i passà per Siquem, i els siquemites es van fer amics seus. Van sortir junts als camps, van veremar les vinyes, van trepitjar el raïm i, fent gatzara, van entrar al temple del seu déu, on van menjar i beure maleint Abimèlec. I Gàal, fill d’Èbed, digué: “Qui és Abimèlec i qui és Siquem, perquè hà-gim de servir-lo? ¿No és el fill de Jeru-baal? I Zebul, no és el seu prefecte? Servim els homes d’Hamor, pare de Siquem. Per què hem de servir-lo a ell, nosaltres? Tant de bo tingués aquesta gent sota el meu comandament; faria fugir Abimèlec i li diria: Reforça el teu exèrcit i surt.” Quan Zebul, prefecte de la ciutat, va sentir les paraules de Gàal, fill d’Èbed, es va enfurismar i va enviar missatgers secretament a Abimèlec, a dir-li: “Gàal, fill d’Èbed, i els seus germans han vingut a Siquem i revolten la ciutat contra tu. Ara, doncs, vine de nit amb la teva gent i prepara una emboscada als afores; i al matí, en sortir el sol, surt aviat i desplega l’exèrcit entorn de la ciutat. Així Gàal sortirà amb la seva tropa al teu encontre i podràs fer amb ell el que et plagui.” Abimèlec, amb tots els seus homes, es va alçar de nit i va preparar l’em-boscada contra Siquem amb quatre esquadrons. Llavors Gàal, fill d’Èbed, va sortir i es va aturar a l’entrada de la porta de la ciutat. Abimèlec també es va alçar de l’emboscada amb la seva gent. Quan Gàal veié la gent, digué a Zebul: “Mira, hi ha gent que baixa de dalt de les muntanyes.” Però Zebul li digué: “El que veus són les ombres de les mun-tanyes, que et deuen semblar homes.” Però Gàal va insistir: “Mira, hi ha gent que baixa del Melic del país i un esquadró que ve pel camí de l’alzina dels Endevinadors.” I Zebul li digué: “¿On és ara aquella boca amb què deies: ‘Qui és Abimèlec perquè l’hàgim de servir?’ ¿No és aquesta la gent que menyspreaves? Doncs, ara, digna’t sortir a combatre contra ells.” Llavors Gàal va sortir al davant dels ciutadans de Siquem i va lluitar contra Abimèlec; i Abimèlec el va perseguir, perquè va fugir del seu davant, i van caure moltes víctimes fins a l’entrada de la porta. Abimèlec se’n tornà a Arumà, men-tre que Zebul va expulsar Gàal i els seus germans i impedí que visquessin a Siquem. L’endemà, el poble va sortir a camp obert i Abimèlec ho va saber. Però ell havia preparat la seva gent i l’havia distribuïda en tres grups, i ha-via preparat una emboscada al camp. I així que va veure que la gent sortia de la ciutat es va llançar contra ells i els va derrotar. Abimèlec i el grup que anava amb ell es van llançar impetuosament i van bar-rar el pas de l’entrada de la porta de la ciutat, mentre que els dos altres grups es llançaven damunt tots els qui eren en camp obert i els derrotaren. Durant tot el dia, Abimèlec va lluitar contra la ciutat, la va vèncer i va matar la gent que hi havia; després va enrunar la ciutat i la va sembrar de sal. Quan tots els habitants de la Torre de Siquem ho van saber, es van refugiar a la cripta del temple d’El-Berit. Van avisar Abimèlec que tots els homes de la Torre de Berit s’havien re-fugiat allà. Llavors Abimèlec, amb tots els qui eren amb ell, va pujar a la muntanya de Salmon i, amb la destral a la mà, va tallar una branca d’arbre, i alçant-la se la va carregar a l’espatlla tot dient a la gent que anava amb ell: “Això que m’heu vist fer, afanyeu-vos a fer-ho com jo.” Tots es van posar a tallar cadascú la seva branca i, seguint Abimèlec, les van apilar contra la cripta i hi van calar foc. Així van morir totes les persones que vivien a la Torre de Siquem: entre homes i dones, unes mil. Després, Abimèlec va marxar contra Tebés, la va assetjar i la va conquerir. Al centre de la població hi havia una ciutadella on tots els homes i les dones, la totalitat dels habitants de la ciutat, van anar a refugiar-se; i després de tancar-se a dins, van pujar al terrat de la torre. Abimèlec va arribar a la ciutadella, la va atacar i va acostar-se a la torre per calar-hi foc. En això que una dona va llançar una pedra de molí contra el cap d’Abimèlec i li va fracturar el crani. Ell va cridar de seguida el jove que li feia d’escuder i li digué: “Desembeina la teva espasa i mata’m! No vull que sigui dit que m’ha matat una dona.” El jove el va traspassar, i així va morir. Quan els homes d’Israel van adonar-se que Abimèlec era mort, es van retirar cadascú a casa seva. D’aquesta manera Déu va retribuir la maldat que Abimèlec havia comès con-tra el seu pare, matant els seus setanta germans. Igualment, Déu va fer que tota la maldat dels habitants de Siquem recaigués damunt el seu cap; així es va complir en ells la maledicció de Jotam, fill de Jerubaal.