JUTGES 9
9
Abimèlec usurpa el títol de rei
1Abimèlec, fill de Jerubaal, va anar a Siquem a trobar els germans de la seva mare i va parlar amb ells i amb tota la parentela i els digué:
2“Us demano que digueu a tots els ciutadans de Siquem això: Què us convé més: que regnin sobre vosaltres setanta homes, tots ells fills de Jerubaal, o que us governi un sol home? Recordeu que jo sóc dels vostres ossos i de la vostra sang.”
3Els germans de la seva mare van par-lar per ell i van fer que les seves parau-les arribessin a tots els ciutadans de Siquem, i el seu cor es va decantar per seguir Abimèlec, perquè es deien: ”És un germà nostre.”
4Llavors li van donar setanta sicles de plata del temple de Baal-Berit, amb els quals Abimèlec va reclutar gent desva-gada i dissoluta que el van seguir.
5Es va dirigir a casa del seu pare, a Ofrà, i va matar els seus setanta germans, els fills de Jerubaal, sobre una mateixa pedra. Tot i així, va quedar Jotam, el fill petit de Jerubaal, perquè es va amagar.
6Després es van reunir tots els ciuta-dans de Siquem i tots els de Betmil·ló, i van anar a proclamar rei Abimèlec prop de l’alzina de l’estela que hi ha a Siquem.
Al·legoria de Jotam
7Quan ho van fer saber a Jotam, aquest va anar al cim de la muntanya de Gari-zim, i cridant amb veu forta els digué: “Escolteu-me, ciutadans de Siquem, i que Déu us escolti!
8Una vegada, els arbres
van decidir elegir-se un rei,
i van dir a l’olivera:
regna tu sobre nosaltres.
9Però l’olivera els respongué:
Com puc renunciar al meu oli,
que serveix per a honorar Déu i els homes,
per anar a aixecar-me per damunt els arbres?
10Llavors els arbres van dir a la figuera:
Vine tu, i regna sobre nosaltres.
11Però la figuera els respongué:
Com puc renunciar a la meva dolçor
i el meu fruit excel·lent,
per anar a aixecar-me per damunt els arbres?
12Llavors els arbres van dir al cep:
Vine tu, i regna sobre nosaltres.
13Però el cep els respongué:
Com puc renunciar al meu most que alegra Déu i els homes,
per anar a aixecar-me per damunt dels arbres?
14Llavors tots els arbres van dir a l’es-barzer:
Vine tu, i regna sobre nosaltres.
15Però l’esbarzer respongué als arbres:
Si és amb bona fe que voleu ungir-me rei sobre vosaltres,
veniu a refugiar-vos a la meva ombra;
i si no, sortirà foc de l’esbarzer
i consumirà els cedres del Líban.”
16Ara, doncs, si heu actuat de bona fe i amb lleialtat en fer rei Abimèlec, i si us heu portat correctament amb Jeru-baal i la seva família, i si l’heu tractat com mereixen els seus fets
17–ja que el meu pare va lluitar a favor vostre exposant la seva vida en greus perills per deslliurar-vos de les mans de Madian,
18mentre que vosaltres us heu alçat contra la casa del meu pare i heu mort els seus fills, setanta persones, sobre una mateixa pedra, i heu proclamat rei dels habitants de Siquem Abimèlec, que és fill d’una esclava seva, perquè és germà vostre–;
19si, doncs, és de bona fe i amb lleialtat que avui heu actuat amb Jerubaal i la seva família, estigueu satisfets amb Abimèlec i que ell també ho estigui amb vosaltres.
20Però, si no, que surti d’Abimèlec un foc que consumeixi els ciutadans de Siquem i els de Betmil·ló, i que surti un foc dels ciutadans de Siquem i de Bet-mil·ló que consumeixi Abimèlec.”
21Tot seguit, Jotam va fugir i es refugià a Beer, on es va quedar per por del seu germà Abimèlec.
Revolta de Siquem contra Abimèlec
22Abimèlec va regnar sobre Israel du-rant tres anys.
23Després Déu va interposar un esperit de discòrdia entre Abimèlec i els habitants de Siquem, i els siquemites van trair Abimèlec
24venjant el crim comès contra els setanta fills de Jerubaal i fent recaure la seva sang sobre Abimèlec, el seu germà, que els va matar, i sobre els ciutadans de Siquem, que l’havien ajudat en la matança dels seus germans.
25A tal fi, els siquemites li posaven emboscades dalt de les muntanyes i sa-quejaven tothom qui passava prop d’ells per aquell camí; i d’això se n’avisà Abimèlec.
Gàal encoratja Siquem
26Llavors va arribar Gàal, fill d’Èbed, amb els seus germans, i passà per Siquem, i els siquemites es van fer amics seus.
27Van sortir junts als camps, van veremar les vinyes, van trepitjar el raïm i, fent gatzara, van entrar al temple del seu déu, on van menjar i beure maleint Abimèlec.
28I Gàal, fill d’Èbed, digué: “Qui és Abimèlec i qui és Siquem, perquè hà-gim de servir-lo? ¿No és el fill de Jeru-baal? I Zebul, no és el seu prefecte? Servim els homes d’Hamor, pare de Siquem. Per què hem de servir-lo a ell, nosaltres?
29Tant de bo tingués aquesta gent sota el meu comandament; faria fugir Abimèlec i li diria: Reforça el teu exèrcit i surt.”
30Quan Zebul, prefecte de la ciutat, va sentir les paraules de Gàal, fill d’Èbed, es va enfurismar
31i va enviar missatgers secretament a Abimèlec, a dir-li: “Gàal, fill d’Èbed, i els seus germans han vingut a Siquem i revolten la ciutat contra tu.
32Ara, doncs, vine de nit amb la teva gent i prepara una emboscada als afores;
33i al matí, en sortir el sol, surt aviat i desplega l’exèrcit entorn de la ciutat. Així Gàal sortirà amb la seva tropa al teu encontre i podràs fer amb ell el que et plagui.”
Desfeta de Siquem
34Abimèlec, amb tots els seus homes, es va alçar de nit i va preparar l’em-boscada contra Siquem amb quatre esquadrons.
35Llavors Gàal, fill d’Èbed, va sortir i es va aturar a l’entrada de la porta de la ciutat. Abimèlec també es va alçar de l’emboscada amb la seva gent.
36Quan Gàal veié la gent, digué a Zebul: “Mira, hi ha gent que baixa de dalt de les muntanyes.” Però Zebul li digué: “El que veus són les ombres de les mun-tanyes, que et deuen semblar homes.”
37Però Gàal va insistir: “Mira, hi ha gent que baixa del Melic del país i un esquadró que ve pel camí de l’alzina dels Endevinadors.”
38I Zebul li digué: “¿On és ara aquella boca amb què deies: ‘Qui és Abimèlec perquè l’hàgim de servir?’ ¿No és aquesta la gent que menyspreaves? Doncs, ara, digna’t sortir a combatre contra ells.”
39Llavors Gàal va sortir al davant dels ciutadans de Siquem i va lluitar contra Abimèlec;
40i Abimèlec el va perseguir, perquè va fugir del seu davant, i van caure moltes víctimes fins a l’entrada de la porta.
41Abimèlec se’n tornà a Arumà, men-tre que Zebul va expulsar Gàal i els seus germans i impedí que visquessin a Siquem.
42L’endemà, el poble va sortir a camp obert i Abimèlec ho va saber.
43Però ell havia preparat la seva gent i l’havia distribuïda en tres grups, i ha-via preparat una emboscada al camp. I així que va veure que la gent sortia de la ciutat es va llançar contra ells i els va derrotar.
44Abimèlec i el grup que anava amb ell es van llançar impetuosament i van bar-rar el pas de l’entrada de la porta de la ciutat, mentre que els dos altres grups es llançaven damunt tots els qui eren en camp obert i els derrotaren.
45Durant tot el dia, Abimèlec va lluitar contra la ciutat, la va vèncer i va matar la gent que hi havia; després va enrunar la ciutat i la va sembrar de sal.
46Quan tots els habitants de la Torre de Siquem ho van saber, es van refugiar a la cripta del temple d’El-Berit.
47Van avisar Abimèlec que tots els homes de la Torre de Berit s’havien re-fugiat allà.
48Llavors Abimèlec, amb tots els qui eren amb ell, va pujar a la muntanya de Salmon i, amb la destral a la mà, va tallar una branca d’arbre, i alçant-la se la va carregar a l’espatlla tot dient a la gent que anava amb ell: “Això que m’heu vist fer, afanyeu-vos a fer-ho com jo.”
49Tots es van posar a tallar cadascú la seva branca i, seguint Abimèlec, les van apilar contra la cripta i hi van calar foc. Així van morir totes les persones que vivien a la Torre de Siquem: entre homes i dones, unes mil.
Abimèlec mor en el setge de Tebés
50Després, Abimèlec va marxar contra Tebés, la va assetjar i la va conquerir.
51Al centre de la població hi havia una ciutadella on tots els homes i les dones, la totalitat dels habitants de la ciutat, van anar a refugiar-se; i després de tancar-se a dins, van pujar al terrat de la torre.
52Abimèlec va arribar a la ciutadella, la va atacar i va acostar-se a la torre per calar-hi foc.
53En això que una dona va llançar una pedra de molí contra el cap d’Abimèlec i li va fracturar el crani.
54Ell va cridar de seguida el jove que li feia d’escuder i li digué: “Desembeina la teva espasa i mata’m! No vull que sigui dit que m’ha matat una dona.” El jove el va traspassar, i així va morir.
55Quan els homes d’Israel van adonar-se que Abimèlec era mort, es van retirar cadascú a casa seva.
56D’aquesta manera Déu va retribuir la maldat que Abimèlec havia comès con-tra el seu pare, matant els seus setanta germans.
57Igualment, Déu va fer que tota la maldat dels habitants de Siquem recaigués damunt el seu cap; així es va complir en ells la maledicció de Jotam, fill de Jerubaal.
S'ha seleccionat:
JUTGES 9: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya