Jutges 7:1-9

Comparteix

Jutges 7:1-9 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Llavors Jerubaal, és a dir, Gedeó, va llevar-se de bon matí, amb tota la gent que anava amb ell, i van acampar a les fonts d’Harod. El campament de Madian li quedava a la part nord, al peu del turó de Morè, a la vall. Llavors Déu digué a Gedeó: “Tens massa gent amb tu perquè jo posi Madian a les teves mans, ja que Israel po-dria gloriar-se contra mi i dir: ‘La meva mà m’ha salvat!’ Per tant, fes pregonar això perquè ho senti el poble: Aquell qui tingui por i se senti covard, que se’n vagi i es retiri de la muntanya de Galaad.” Van retirar-se vint-i-dos mil homes del poble, i en van quedar deu mil. I el Senyor digué a Gedeó: “Encara és massa gent. Fes-los baixar a l’aigua i te’ls provaré allí. Aquell qui jo et digui que vagi amb tu, aquell hi anirà; i aquell qui jo et digui que no vagi amb tu, aquell no hi anirà.” Va fer baixar la gent a l’aigua i el Senyor digué a Gedeó: “Tots els qui llepin l’aigua amb la llengua, com fan el gossos, els posaràs a l’un costat, i tots els qui s’agenollin per beure, a l’altre costat.” I el nombre dels qui van llepar l’aigua, portant-la de la mà a la boca, va ser de tres-cents homes. Tota la resta del poble va agenollar-se per beure aigua. Llavors el Senyor digué a Gedeó: “Amb aquests tres-cents homes que han begut llepant l’aigua de la mà us salvaré i posaré Madian a les teves mans. Tota l’altra gent, que se’n tornin a casa seva.” Aleshores van recollir les provisions i els corns del poble i Gedeó va acomiadar els altres israelites, cadascú a la seva tenda; i només es va quedar amb els tres-cents homes. El campament de Madian estava més ensota d’ell, a la vall. Aquella nit el Senyor li digué: “Alça’t, baixa contra el campament, perquè els he posat a les teves mans.

Jutges 7:1-9 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Jerubaal, és a dir, Gedeó, va llevar-se de bon matí amb tots els seus homes, i van acampar vora la font d’Harod. El campament madianita es trobava més al nord, a la vall, al costat del tossal de Morè. El Senyor digué a Gedeó: – Portes massa gent amb tu perquè jo us doni la victòria contra els madianites. Els israelites podrien gloriar-se dient que els ha salvat la pròpia força, i no jo. Per això, fes aquesta crida a les tropes: “Tothom qui tremoli de por, que torni a casa fugint per les munta-nyes de Galaad.” Vint-i-dos mil homes se’n tornaren, i només en van quedar deu mil. Però el Senyor digué a Gedeó: – Encara hi ha massa gent. Fes-los baixar al rierol i allí te’ls destriaré. El qui jo et diré que ha d’anar amb tu, hi anirà; i el qui et diré que no hi vagi, no hi anirà. Gedeó va fer baixar la gent vora el rierol, i el Senyor li digué: – Tots els qui beguin llepant l’aigua com els gossos, separa’ls dels qui s’agenollin per beure. Els qui begueren l’aigua llepant-la de la pròpia mà van ser tres-cents. Tots els altres van agenollar-se per beure. Llavors el Senyor va dir a Gedeó: – Amb aquests tres-cents homes que han begut llepant l’aigua de la pròpia mà, jo us salvaré: posaré els madianites a les teves mans. Tots els altres, que se’n tornin cadascú a casa seva. Aquells tres-cents homes van prendre les provisions i els corns que els altres portaven, i Gedeó envià tota la resta d’israelites a casa seva. Només es va quedar aquells tres-cents. El campament dels madianites es trobava a sota, a la vall. Aquella mateixa nit, el Senyor digué a Gedeó: – Aixeca’t i baixa al campament enemic, que jo el poso a les teves mans.