Jutges 7:1-9

Jerubaal, és a dir, Gedeó, va llevar-se de bon matí amb tots els seus homes, i van acampar vora la font d’Harod. El campament madianita es trobava més al nord, a la vall, al costat del tossal de Morè. El Senyor digué a Gedeó: – Portes massa gent amb tu perquè jo us doni la victòria contra els madianites. Els israelites podrien gloriar-se dient que els ha salvat la pròpia força, i no jo. Per això, fes aquesta crida a les tropes: “Tothom qui tremoli de por, que torni a casa fugint per les munta-nyes de Galaad.” Vint-i-dos mil homes se’n tornaren, i només en van quedar deu mil. Però el Senyor digué a Gedeó: – Encara hi ha massa gent. Fes-los baixar al rierol i allí te’ls destriaré. El qui jo et diré que ha d’anar amb tu, hi anirà; i el qui et diré que no hi vagi, no hi anirà. Gedeó va fer baixar la gent vora el rierol, i el Senyor li digué: – Tots els qui beguin llepant l’aigua com els gossos, separa’ls dels qui s’agenollin per beure. Els qui begueren l’aigua llepant-la de la pròpia mà van ser tres-cents. Tots els altres van agenollar-se per beure. Llavors el Senyor va dir a Gedeó: – Amb aquests tres-cents homes que han begut llepant l’aigua de la pròpia mà, jo us salvaré: posaré els madianites a les teves mans. Tots els altres, que se’n tornin cadascú a casa seva. Aquells tres-cents homes van prendre les provisions i els corns que els altres portaven, i Gedeó envià tota la resta d’israelites a casa seva. Només es va quedar aquells tres-cents. El campament dels madianites es trobava a sota, a la vall. Aquella mateixa nit, el Senyor digué a Gedeó: – Aixeca’t i baixa al campament enemic, que jo el poso a les teves mans.