Gènesi 37:28-35
Gènesi 37:28-35 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Uns marxants medanites que passaven per allà van treure Josep fora de la cisterna. Els germans de Josep el vengueren als ismaelites per vint peces de plata, i ells se’l van emportar a Egipte. Quan Rubèn va tornar a la cisterna, Josep ja no hi era. Llavors, desesperat, s’esquinçà els vestits i, tornant cap als seus germans, els digué: – El noi ja no hi és! On puc anar jo, ara? Ells van degollar un cabrit i van xopar de sang la túnica de Josep. Després van fer portar la túnica de mànigues amples al seu pare amb aquest encàrrec: «Hem trobat això. Mira si és la túnica del teu fill o no ho és.» Jacob la va reconèixer i exclamà: – És la túnica del meu fill! Una bèstia ferotge ha devorat Josep! L’ha trossejat! Jacob es va esquinçar els vestits, es posà una roba de sac i durant molt de temps va fer dol pel seu fill. Tots els seus fills i les seves filles intentaven de consolar-lo, però ell no es deixava consolar, i deia: «Encara faré dol pel meu fill quan baixi a trobar-lo al país dels morts!» I plorava contínuament el seu fill.
Gènesi 37:28-35 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
De manera que, mentre els marxants s’acostaven, ells van treure Josep de la cisterna, alçant-lo, el van vendre als is-maelites per vint peces de plata, i aquells se’l van endur cap a l’Egipte. Quan Rubèn va tornar a la cisterna, es trobà que Josep ja no hi era. Llavors, es va esquinçar els vestits, i encarant-se amb els seus germans els digué: “El noi no hi és; i ara, què faré jo?” Aleshores prengueren la túnica de Josep, degollaren un cabrit i van tenyir la túnica amb la sang; i van enviar aquella túnica llarga amb mànigues al seu pare amb aquest encàrrec: “Hem trobat això; examina si és la túnica del teu fill o no.” Ell la va reconèixer i digué: “És la túnica del meu fill. Alguna bèstia ferotge l’ha devorat! Josep ha estat espedaçat!” Jacob va esquinçar-se els vestits, es va cenyir els lloms amb un sac i va fer dol pel seu fill durant molts dies. Tots els seus fills i les seves filles vingueren a consolar-lo, però ell no volia ser consolat i deia: “Seguiré endolat fins que baixi al sepulcre amb el meu fill.” Així el va plorar el seu pare.