Gènesi 37:28-35

Uns marxants medanites que passaven per allà van treure Josep fora de la cisterna. Els germans de Josep el vengueren als ismaelites per vint peces de plata, i ells se’l van emportar a Egipte. Quan Rubèn va tornar a la cisterna, Josep ja no hi era. Llavors, desesperat, s’esquinçà els vestits i, tornant cap als seus germans, els digué: – El noi ja no hi és! On puc anar jo, ara? Ells van degollar un cabrit i van xopar de sang la túnica de Josep. Després van fer portar la túnica de mànigues amples al seu pare amb aquest encàrrec: «Hem trobat això. Mira si és la túnica del teu fill o no ho és.» Jacob la va reconèixer i exclamà: – És la túnica del meu fill! Una bèstia ferotge ha devorat Josep! L’ha trossejat! Jacob es va esquinçar els vestits, es posà una roba de sac i durant molt de temps va fer dol pel seu fill. Tots els seus fills i les seves filles intentaven de consolar-lo, però ell no es deixava consolar, i deia: «Encara faré dol pel meu fill quan baixi a trobar-lo al país dels morts!» I plorava contínuament el seu fill.

Plans de lectura i devocionals gratuïts relacionats amb Gènesi 37:28-35